Repassada de Boye a García-Castellón per l’acusació de terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic

L’advocat Gonzalo Boye ha enviat un escrit contundent al jutge de la causa del Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón. Li recrimina que hagi encausat el moviment per terrorisme, i fa un repàs de totes les irregularitats que hi ha hagut en el procediment. L’escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, duu data d’avui i l’ha enviat com a lletrat de Josep Lluís Alay, que és un dels investigats en la causa. Boye demana d’accedir a tota la informació i que se li siguin notificades totes les resolucions dictades fins ara.

García-Castellón va fer públic ahir que encausava per un possible delicte de terrorisme el president Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en la causa del Tsunami Democràtic. L’encausament s’ha cuinat en un moment clau, enmig de les negociacions entre Junts i el PSOE per a la investidura, i poc després del pacte entre els socialistes i ERC. García-Castellón fins i tot ha assenyalat els investigats com a possibles responsables de la mort d’un passatger francès per un infart el dia de la protesta a l’aeroport de Barcelona, el 14 d’octubre de 2019. Justament avui, els serveis d’emergència han desmuntat aquesta maniobra.

El jutge persegueix el Tsunami Democràtic per terrorisme, una acusació gruixuda que assenyala tot un moviment, i això ha causat molt malestar. Justament aquest matí s’ha organitzat una fotografia unitària amb unes quantes organitzacions i partits polítics amb el lema “Protestar no és terrorisme”.

Banalització del terrorisme

Boye se’n fa creus, que la causa sigui instruïda per terrorisme, i que a més s’atribueixi al Tsunami la mort del turista. L’advocat esmenta l’article de VilaWeb per a explicar que la informació ha estat desmentida pels serveis d’emergència. Per tot plegat, apunta que ha estat un error d’apreciació i que serà corregit en el curs de la tramitació del procediment.

Boye retreu al jutge que es banalitzi la causa amb el terrorisme, tenint en compte dues consideracions. Primer, que la Unió Europea es basa en els valors universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat i el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals, i que es fonamenta en els principis de la democràtica i l’estat de dret. I, en segon lloc, que els actes terroristes constitueixen una de les violacions més greus dels valors universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i el gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals en què es basa la Unió.

“El terrorisme és una preocupació de la Unió Europea i existeix un marc comú regulador i interpretatiu que prohibeix de presentar com a actes terroristes aquells que no són més que l’exercici legítim de drets fonamentals”, explica. I afegeix: “Dir-ho més clar resulta impossible, però podem concloure que la mateixa directiva –de la Unió Europea– i la voluntat del legislador de la Unió impedeix la banalització del terme i la criminalització de conductes que, com diem, no són més que l’exercici i el gaudi legítim dels drets i llibertats reconeguts, entre més, a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.” Per aquest motiu, sol·licita d’accedir a tot el contingut del procediment: “Perquè amb allò que s’ha publicat als mitjans de comunicació, es podria generar la falsa impressió que tenim davant un procediment contrari al dret de la Unió.”

L’advocat apunta que fóra inimaginable pensar que el jutjat hagi investigat com a delictes de terrorisme unes manifestacions o protestes ciutadanes, per molt multitudinàries o concorregudes que hagin estat. També diu que seria inimaginable pensar que pretén de fer consideracions pre-judicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea respecte d’unes conductes –les manifestacions– que, per molt multitudinàries que hagin estat, no constitueixen delicte.

Posa la ‘lawfare’ damunt la taula

Centrat en Alay, Boye apunta que l’encausament reuneix totes les característiques perquè sigui un cas de lawfare. I ho sosté en la definició que en fa la Fundéu –de la Reial Acadèmia espanyola–: “Accions judicials que s’emprenen com a part d’una campanya en contra d’un país o grup” i “guerra asimètrica no convencional en què la llei es fa servir com un mitjà per a aconseguir un objectiu militar”.

Boye destaca que aquests darrers anys han proliferat els procediments penals, sancionadors, administratius o de derivació comptable del mateix estil. “Tots aquests afectats tenen un únic denominador comú: ser identificats com a independentistes catalans o gent de l’entorn de l’independentisme o, fins i tot, els seus advocats”, explica.

Boye explica que ha tingut coneixement del procediment i de l’encausament d’Alay pels mitjans de comunicació. I que, pel cap baix, durant més de dos anys el jutjat deu haver instruït un procediment en contra d’Alay sense haver-li-ho notificat ni haver permès d’exercir el dret de defensa. “Totes dues han estat impedides perquè no se’ns ha comunicat”, relata. “Resulta més inimaginable pensar que aquest jutjat hagi investigat durant anys un membre del Parlament Europeu sense haver procedit, ab initio, a la sol·licitud del preceptiu suplicatori, especialment vist que el Regne d’Espanya ha informat el Parlament Europeu que aquesta Audiència Nacional ni investigava aquest eurodiputat ni el seu entorn”, diu.