19.07.2023 - 10:39
|
Actualització: 19.07.2023 - 13:04
La nord-americana Fiona Scott Morton ha renunciat al càrrec d’Economista en Cap de Competència a la Comissió Europea, un lloc clau per a la regulació de les empreses a la UE, per la polèmica política generada sobre la seva nacionalitat. Així ho ha anunciat l’encarregada del seu fitxatge, la vice-presidenta i responsable de Competència de la CE, Margrethe Vestager, que tot i lamentar la decisió, ha dit acceptar-la i respectar la integritat professional de Scott Morton. L’economista havia treballat per l’administració de Barack Obama i com a assessora per grans multinacionals tecnològiques. El seu nomenament havia generat recels a l’Eurocambra i en estats membre com França.
Professor Fiona Scott Morton has informed me of her decision to not take up the post as Chief Competition Economist. I accept this with regret and hope that she will continue to use her extraordinary skill-set to push for strong competition enforcement https://t.co/8WSmWYc4LV pic.twitter.com/W3Zb34in7N
— Margrethe Vestager (@vestager) July 19, 2023
En la seva carta de renúncia, Scott Morton admet que era un honor per a ella haver estat seleccionada com a Economista en Cap de Competència, però que “la controvèrsia política generada per l’elecció d’una no-europea per al càrrec” i la importància de comptar amb el suport total de la Unió Europea a l’hora d’impulsar la feina que requereix la feina l’han forçat a concloure que el millor és renunciar-hi.
Competència, una de les carteres amb més poder de la Comissió Europea, té sobre la taula importants expedients per a la regulació de les grans tecnològiques a Europa, així com el poder d’imposar multes multimilionàries a multinacionals.
En un debat recent al comitè d’Afers Econòmics i Monetaris de l’Eurocambra, la comissària Vestager va defensar el nomenament de Scott Morton pel seu currículum. “Seria erroni impedir que la Comissió Europea i els europeus comptin amb el millor assessorament econòmic, i no hi ha gaires persones que puguin fer aquest rol específic”, va assegurar la danesa. Segons va remarcar, va ser per això que, a diferència del que passa habitualment, es va permetre que els candidats a la feina poguessin ser no europeus. “L’experiència en empreses privades hauria de ser un actiu, no un obstacle”, va avisar.
Amb tot, els eurodiputats van expressar dubtes sobre el nomenament pels seus possibles conflictes d’interès, especialment pel que fa als expedients que la Comissió Europea té sobre la taula relacionats amb les grans tecnològiques nord-americanes.
A banda, el president francès, Emmanuel Macron, havia admès en declaracions a la premsa ser escèptic amb el nomenament, perquè no era coherent amb l’objectiu d’autonomia estratègica de la Unió Europea. També des de França, la líder de l’extrema dreta, Marine Le Pen, va qüestionar que s’oferís el càrrec a una nord-americana.
