Un Aplec del Puig renovat pren la temperatura del sobiranisme valencià

Cada darrer diumenge d’octubre, el sobiranisme valencià té una cita al Puig. El monestir d’aquesta localitat de la comarca de l’Horta Nord té un marcat simbolisme, perquè va ser ací on Jaume I va començar el camí per a entrar a València l’any 1238 i fundar el Regne. Encara que es coneix un primer aplec el 1915, va ser els anys seixanta quan va començar el germen de la trobada, que ha tingut diferents escenaris. D’ençà del 1981, s’organitza de manera ininterrompuda a la muntanyeta de la Patà del Puig.

D’ençà de fa dècades, hi ha hagut dos aplecs diferenciats. D’una banda, hi ha el que organitza Més Compromís a l’esplanada del monestir, i que ja n’han estat quaranta-sis. És previst que la marxa que ha sortit, com cada any, de les Torres dels Serrans a les 8.00, arribe cap a les 13.00 al Puig, on es farà l’acte polític amb els dirigents principals de la formació i, tot seguit, el dinar de germanor.

Més premiarà a les associacions Soterranya, que distribueix bicicletes a gent necessitada perquè puga desplaçar-se per la ciutat; i Fonèvol, que té l’objectiu de fomentar la participació de les dones en les festes de Moros i Cristians d’Alcoi en condicions d’igualtat. També reconeixerà la trajectòria dels militants Josep Castell i Carme Jorques.

“L’Aplec al Puig és el millor espai perquè els valencianistes ajuntem forces contra el pitjor govern que ha tingut mai el País Valencià”, ha dit Amparo Piquer, la secretària general del partit.

D’una altra banda, hi ha l’acte original a la muntanyeta de la Patà, tradicionalment organitzat pel PSAN fins a la seua dissolució el 2015 (any en què no es va celebrar), i que ja compta amb seixanta-quatre certàmens. A partir del 2016, Esquerra Republicana del País Valencià en va prendre el relleu. Però enguany, arran del complicat panorama polític, amb la tornada de la dreta i l’arribada de l’extrema dreta a les institucions, i prenent com a referent la Comissió del 9 d’Octubre, s’ha creat la Comissió Aplec del Puig per a organitzar la trobada de la Patà. En aquests moments es fa l’acte polític. En l’acte hi són presents els pares de Guillem Agulló, Guillem Agulló i Carme Salvador.

Aquesta comissió plural ha estat integrada pels partits Esquerra Republicana, Bloc i País (el corrent sobiranista de Més-Compromís) i Poble Lliure, i també per entitats de la societat civil, com ara Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), Decidim, Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, el Jovent Republicà i la Plataforma per la Llengua. La trobada organitzada per la comissió començarà a les 10.00. Hi haurà esmorzar i una fira d’entitats dalt la muntanyeta i a les 11.00 començarà l’acte polític. Les dues trobades s’han organitzat  de manera que no es trepitgen els horaris i tothom hi puga participar.

“Aquesta comissió representa el valencianisme amb molts accents diferents, però amb la ferma voluntat de mostrar que el futur del País Valencià passa –des de posicions complementàries– per un projecte de país que vaja molt més enllà del que s’ha plantejat fins ara”, han dit els organitzadors. D’aquesta manera, reivindiquen que l’Aplec del Puig siga el punt de trobada i de referència de les organitzacions i els col·lectius valencianistes. Per això, fan una crida a totes les persones i entitats sobiranistes perquè s’hi apleguen: “El valencianisme serà plural o no serà.”

“Açò no és una celebració d’una diada nacional i prou, açò és fer una crida a no quedar-nos ací aquest diumenge, sinó a coordinar-nos i a fer un projecte que estiga autocentrat al País Valencià i que duga el nostre país a més altes cotes de sobirania. Som les bases de l’esquerra valenciana del futur”, diu Ximo Graña, president del consell polític d’ERPV.

Enfortir el valencianisme

Sobre la participació de Bloc i País en l’aplec independentista, Graña admet que és engrescador. “És importantíssim saber que hi ha tot un món de Més Compromís que espenta per aconseguir ajuntar-se o visualitzar quines són les estructures polítiques, sindicals i culturals que volen ser una proposta sobiranista, perquè en el seu partit no ho troben”, diu.

“Nosaltres hi som perquè compartim plenament la visió sobiranista i independentista de l’aplec. El valencianisme s’ha d’enfortir per poder parar la reacció espanyolista i feixista que patim”, diu Ricard Chulià, una de les veus més mediàtiques de Bloc i País. “Pensem que allò que cal fer, al contrari del que pensa la direcció de Més Compromís i de Compromís, és enfortir el valencianisme en compte d’amagar-lo i aigualir-lo encara més”, afegeix. Chulià també destaca que en les zones on el valencianisme és més fort, com les comarques centrals, conegudes com la Diània, les dretes espanyoles no sumen. Per això, considera important d’enfortir el valencianisme en aquelles comarques on hi ha menys vot nacionalista.

La participació de les entitats

Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana, destaca que era moment de mirar totes les sinergies compartides per caminar cap a un projecte de país comú. “Aquest aplec servirà per a veure que ens trobem forts, i pensem que hi ha molta gent com nosaltres, d’esquerra i nacionalista. I també perquè els governants vegen que les polítiques que fan no protegeixen la nostra llengua, ni els interessos i la cultura del nostre territori”, diu.

A més, assenyala les vulneracions que hi ha hagut aquests cinc mesos de govern de PP i Vox, i en destaca la modificació de la llei de plurilingüisme, que considera una discriminació envers l’alumnat castellanoparlant. També esmenta els canvis proposats pel conseller d’Educació en les normes lingüístiques de l’administració. “Per mi, cal dir al senyor Rovira que valencianitzar el valencià en l’administració no ens cal. Sí que ens cal que ell aprenga, almenys, el valencià col·loquial”, diu.

“Tenim molta il·lusió per a tornar a donar a la part de dalt de l’Aplec del Puig, al de la muntanyeta de la Patà, el sentit que tenia. Que era un sentit unitari, amb moltes entitats i organitzacions que ens volem ajuntar eixe dia per lluitar pel país que volem”, diu Beatriu Cardona, portaveu d’Intersindical Valenciana. Cardona també vol centrar les reivindicacions en millores d’àmbit laboral des d’una perspectiva feminista, com ara la reducció de la jornada a trenta-dues hores, i l’eliminació de les escletxes salarials, per poder la faena treball amb les cures.