Renovar el mandat del primer d’octubre

Ells no en tenen, de regles. Les canvien tantes vegades com siga necessari, no les respecten i acusen els altres de ser el pitjor d’ells mateixos. Per això la victòria de demà servira per a que els republicans es reconeguen. En som més i tenim projecte de futur. Cal continuar endavant perquè ells només pretenen tornar a un passat tronat i superat. El seu marc “autonòmic” ha de saltar demà pels aires. Per a sempre. Per descomptat, ells no acceptaran els resultats. Però no cal esperar a convèncer-los de res. Cal fer via, que el seu vaixell s’enfonsa igualment.

Després de l’1-O s’ha aclarit el terreny de joc i les normes que hi volem aplicar. Ja no es pot reclamar ignorància.
Qui voti unionista o bé té por a engrescar-se en un projecte il·lusionant, o bé accepta tota la repressió viscuda. Totes dues opcions signifiquen la vigència de la condició de subdits respecte al que decideixi el senyor neofeudal de Madrid.
Qui voti sobiranista, bé amb l’herència històrica que ha acumulat, bé amb una nova convicció sobre la urgència que té Catalunya d’autodeterminar-se, encara el seu futur amb el respecte necessari per allò nou, però amb les ales de la llibertat i la cooperació entre iguals.
Ja no hi ha terme mig. O s’està amb els decidits que arriscaren el dia 1 d’octubre, o s’està amb els qui per acció o per omissió van fer patir els votants del referèndum.

Cal fer una crida a tots els nostres a votar. Que no es perdi ni un vot. I també cal fer una crida als nostres tres partits per a que el 22D no es barallin entre ells oferint al món un pobre espectacle. Més que mai, cal unitat davant del feixisme.
Parlo també d’un tema cultural: la Revolució dels Somriures encara no ha produït cap obra mestra musical. Encara tirem molt dels clàssics de quan es lluitava contra el dictador encara viu o contra els seus immediats successors (L’Estaca, Què volen aquesta gent…), així com de cançons funcionals fetes per una elit de músics mediàtics. Però no hi ha res potent que puguem llegar a les noves generacions de catalans. Puc demanar més autoexigència als que ara poden fer-ho o, per què no, que s’amplii el número de veus a poder-ho provar?

El problema que tenen és que no saben o no poden entendre de que va l’assumpte. Primer parlaven de la deriva independentista d’en Mas, després, no cal detallar els escapçalaments, pallisses, amenaces, emprsonaments i persecucions contra personatges polítics del nostre País.
Tot això ha fet mal però ha estat completament ineficaç, perquè l’independentisme ha crescut exponencialment i és més fort encara. Perque som les persones d’aquest petit país els que portem la iniciativa, a cada llar i a cada cor.
Una iniciativa que sorgeix de la indignitat en que hem estat tractats durant tots aquests anys. La burla institucionalitzada. Els dirigents que ara estan castigats han sortit del poble de Catalunya, dels ajuntaments, de les universitats, de les escoles, del poble ras i llis. Volen catalans folklòrics, de pa amb tomàquet, que siguin submisos, no els volen polítics.
No ens vam amagar covardament la jornada del referèndum. No ho farem ara tampoc, i no ho farem el dia següent, o a l’altre, o a l’altre, perquè és un honor el que estem fent, i no va ja de càlculs econòmics o polítics. Parlem de dignitat i llibertat. Ells parlen d’odi i venjança. Per això no ho entenen.
Conec persones amb conviccions unionistes que després del que s’ha vist les darreres setmanes s’estan plantejant de no donar el vot als violents i suberbs.

Totalment d’acord Sr. Partal. Només espero que amb aquesta campanya tant injustament desigual, els indecisos no vagin a Ciutadans.
El que no entenc és com el Sr. Domènech, que sembla culte i raonable, no ho veu això. Entenc que com no és independentista, ara li quadra seguir el joc del 155; però, com no veu que el dia que la seva idea política no quadri amb la de Rajoy, potser anirà a la presó? I el Sr. Iceta, igual. És que no tenen cap bri d’intel·ligència? Per cert, el Sr. Fachín els hi dona un bany.

Em confesso fan de la sèrie “Los Sopranos”. Ho sóc des de fa anys, i l’altre dia vaig veure que hi havia dues temporades més i m’hi vaig tornar a enganxar. M’agrada, perquè darrere l’aparença d’una pel·lícula sense cap rellevància, t’explica magistralment la manera de “pensar” i de fer de la màfia italiana als EEUU, i aprens a predir les animalades que faran els de la màfia d’aquí.
Mostra com intenten controlar-ho tot i com per culpa de la seva immensa incultura i els seus simples esquemes de com tractar les complexitats, provoquen els fracassos més estrepitosos. No treballen mai, no milloren res, només ho aprofiten tal com ho han robat, i després de treure’n de mala manera el suc que poden, ho llencen i roben alguna cosa millor. Les sessions del “padrino” amb la seva psiquiatra són per a sucar-hi pa a l’hora de justificar els seus actes, i la forma en què actua tota aquesta podrida societat et recorda constantment la màfia que hem de suportar aquí. Quan algú els molesta, el fan desaparèixer ràpidament, i tothom sap perfectament que l’han matat, però com que tenen als metges, als jutges i la premsa i tot el que calgui a sou, ningú diu res i tot resulten ser suïcidis o “morts naturals”. Ho tenen tot controlat, excepte que els seus fills van a les Universitats, i s’enfronten a tota aquesta manera de viure i de pensar, i justament això és el que els desfà tot el pastís que feia segles que edificaven.
Aquí, si us mireu els seus mítings i les manifestacions dels seus partits, veureu que la mitjana d’edat supera sempre els cinquanta o seixanta anys, i els pocs joves que hi ha són la violència pura, clarament sicaris a sou. És per aquesta esquerda que s’estan escolant, per això s’han fabricat aquest partit neo-nazi en què tots són guapos i jovenets i els han embotit milions i milions d’euros, perquè són els substituts capaços d’enganyar a la població menys preparada i fer que els sopranos sobrevisquin. A curt termini no tenen futur, ho saben perfectament i per això estan frenètics. Saben que se’ls està acabant el temps (a tots, els feixistes de dretes i els amagats d’esquerres), tots treballen per al nou partit. Per això ara és tan important que el partit del nou disseny feixista que s’han fet fracassi estrepitosament.
Demà és el gran dia. Que no hi falti ningú. Demà acabarem amb els Sopranos espanyols.

Cal aconseguir, a pesar de tots els inconvenients, que aquestes eleccions facin del 155 un parèntesi entre el 27O i el 22D i no sera fàcil, tot i si les guanyen les forces independentistes.

Apart dels inconvenients sobrevinguts i insalvables, consequència de les detencions i intervenció de les institucions, la falta d’unió dels partits, evidenciada en la no consecució d’una canidatura única, no augura una sintonia unànim en les accions a emprendre.
Si hi afegim la més que possible disputa de la Presidència de la Generalitat, s’evidencia que no es continua el viatge amb les millors condicions possibles.

Tót i així, cal tirar endevant conscients de totes les limitacions, però més conscients encara del que suposaria afluixar, ni que fós un milímetere.
El que vé és una cursa de fons que durarà temps, a menys que algún fet inesperat faci donar un tomb a la situació de bloqueig.

Així doncs, dosifiquem les forces i no escatimem en treballar cada dia per aquesta unitat tan necessària, més enllà de llistes electorals i visons de partit a curt termini.

Si ho fem molt bé, algun dia veurem la llum.

No oblidem ni un moment que de victòria en victòria anem fent camí. Ens poden semblar petites, però és el que ens fa fer camí. Si el dia 1 d’octubre teniem la República al carrer, el dia 10 va entrar al parlament a l’espera de ser votada i reafirmada al parlament, i ara la tenim esperant ser desplegada en els propers temps, Objectiu clar i net. Així que m’ha agradat molt llegir la proposta de Cotarelo dient que a partir d’ara, 22 de desembre, és el moment de fer ja procés constituent que acaba en unes eleccions constituents. La Victòria no és un moment culminant d’explosió total…és un cuinat lent i que anem fent de mica en mica, com fa la natura en el seu processar.

Aquesta votació que farem no és per a España que negarà els resultats si guanyem de sobres i per golejada.

O faran una tupinada bestial. Doncs si perden , el règim del 78 hi haurà de claudicar i exiliar-se’n. Ell(o)s.

M’incline a que faran trampa des de hui mateix. No podrien resistir…de fet l’eslògan :

“España no se rinde” ja és un una proclama de llur derrota davant els pacífics presos que tenen encarcerats a Estremena i Soto del Real.

Però, malgrat tot, nosaltres votem per als ciutadans de la República i els de la resta del món demòcrata.

Això d’españa ens és realment subsidiari i subaltern.

Poc d’interès, a la vista del corrent fonamental que mena, per aquell país imperial.

Demà donarem un passet més cap a la República Catalana de ben segur
El que jo crec i no per això ser tenir tota la raó, es que amb aquests fets estem iniciat un procés que ha d’ obrir futurs canvis a casa nostra a la península a la resta d’ Estats de l’UE,
Per a mi ja no si valen els esquemes dretes esquerres del sud del nord etc
Crec que existeix una crisis de.valors i que el que estem vivint es pot llegir des de l’ àmbit local o de la societat del primer mon.
No recordo exactament el que amb les sigles de.MÀFIA definim com a grup de delinqüents sembla que l’aristocràcia Italiana més naturalment el sector Clerical volien definir al moviment que s’oposava a l’invasió de ‘n Napoleó Bonaparte a Itàlia
“Mort al. Francès invasor…”
Pel que resumin el que està en joc es l’ inici d’ un canvi de valors on els diners els títols nobiliaris i els càrrecs ministerials…
No han de ser els meus valors de referència.
Per dignitat a una llengua una història un sentiments i contribuir al desenvolupament de valors que trascendeixin colors, religions, dretes I esquerres . Cal reforçar la República Catalana
Joan Begue

El 22D sera el temps de restituir i legitim govern de la Republica, incluit el seu President. Per aixo, signa aquesta peticio per demanar al partit guanyador que mantingui al MHP Puigdemont com a President de la Republica, si us plau ajuda´ns a viralitzar la peticio.
https://www.change.org/p/grup-pel-suport-al-president-leg%C3%ADtim-de-la-rep%C3%BAblica-demanem-als-partits-sobiranistes-que-el-22d-confirmin-al-mhp-puigdemont-com-a-president-04d2cf05-3dc8-4979-b323-22f4600c2e35?recruiter=18468826&utm_source=share_petition&utm_medium=copylink&utm_campaign=share_petition&utm_term=share_petition

No podem permetre que facin un altre cop d’estat el 21D, ni Indra, ni tupinades, ni res de res; volem unes eleccions netes, amb observadors de tot el mon, amb controls paral·lels per disposar de dades fiables. Aquestes eleccions son anòmales per les circumstàncies de repressió a que estan sotmeses, candidats a la presó i l’exili, prohibit el groc, junta electoral central igual que el tribunal de la inquisició; per tant no podem badar ni tolerar que a sobre ens facin trampa davant dels nostres propis nassos. Mes vius i valents que mai, perquè la jornada electoral es desenvolupi democràticament.
Els prop de dos milions i mig llarg de catalans que vam viure d’una manera excepcional l’1O, ara hem d’omplir les urnes amb els nostres vots. De moment el poble ha de parlar d’una manera contundent, desprès els tres partits independentistes i altres que si vulguin afegir ja és posaran d’acord des de el primer instant. Però primer demà a votar!!
Per la llibertat, per la democràcia, per Catalunya!!

Em costa creure que les autoritats il·legítimes que ho controlen tot a Catalunya, no intentin fer trampes en el compte de vots del 21-D. El bloc independentista arriba al final de la campanya amb moltes probabilitats de repetir majoria en escons al Parlament. I, per primera vegada, sobrepassar en vots els partits (Cs,PSC i PP) partidaris de la repressió violenta als que s’ha de sumar CeC que per mantenir l’equidistància, demana responsabilitats a les víctimes i justifica els botxins.

Les eleccions van estar forçades, sense cap mena de mirament, després d’usurpar les legítimes institucions de Catalunya, amb una sola intenció, demostrar al món que el moviment independentista ha col·lapsat. Com tots sabem això no ha estat així, malgrat la violència desfermada contra els ciutadans, els encarceraments i l’exili imposat al president i alguns consellers del govern legítim de Catalunya.

Penseu que la gent sense escrúpols del 155, que han demostrat no tenir el més mínim respecte a la democràcia deixaran que es publiquin uns resultats adversos? Jo no m’ho crec. Un cop tothom hagi votat, d’alguna manera, alteraran els resultats si no són els que ells esperaven. I l’endemà, continuaran els encarceraments, les intimidacions i les humiliacions fins que hagin aconseguit l’objectiu d’aniquilar la nostra voluntat de ser. Virtualment, una Catalunya sense catalans.

Son les 21.51 del dia abans i finalment m’he hagut de decidir per una de les dues llistes que tenia al davant. Em sap un greu terrible per la llista que he hagut de descartar. Desitjo amb tot el cor i tota l’anima que les dues llistes independentistes que no hauré votat treguin també un molt bon resultat, i que entre els tres grups parlamentaris, en lloc de tirar-se els plats pel cap, s’ajudin i es pressionin constructivament els uns als altres per fer realitat el que demana en Partal: complir, ara sí, amb la renovació el mandat ja emès de l’1-O, “sense passos enrere innecessaris, sense por, sense dubtar sobre el camí a seguir”. @Pep Agulló: tant de bo tinguis bon nas!