El control “des del darrere” d’un poder judicial espanyol caducat

Ara fa exactament dos anys de l’operació Marchena. El desembre del 2019 mancaven poques setmanes per al començament del judici contra el procés. Just en aquell moment expirava el mandat dels membres del Consell General del Poder Judicial, el màxim òrgan de govern del poder judicial espanyol, que s’havia de renovar. PP i PSOE n’havien fet un repartiment de vocals que aparentment els satisfeia, i Manuel Marchena era el designat per a presidir-lo, en substitució de Carlos Lesmes, un home d’Aznar encapçalant la cúpula judicial. Fins que uns sorprenents missatges de WhatsApp del senador del PP Ignacio Cosidó ho van rebentar tot: perquè es vantava, en aquells missatges enviats a tots els senadors del seu grup, de controlar la sala penal del Suprem des de darrere. L’escàndol fou tan gros que Marchena no va poder assumir el càrrec, es va fer enrere, va continuar presidint el tribunal de l’1-O, beneït per PP i PSOE i va signar la condemna històrica dels presos. Mentrestant, Lesmes, durant dos anys, ha continuat al capdavant del CGPJ fent desenes de nomenaments amb l’òrgan caducat i amb la Comissió Europea escandalitzada. Ara hi ha nous intents de fer la renovació pendent, però els darrers moviments revelen la magnitud d’aquesta anomalia espanyola a Europa.

El tracte era que el PP posava un home seu al capdavant del CGPJ, Manuel Marchena, en canvi d’acceptar que el PSOE tingués una majoria de vocals en aquest organisme, 11 a 9. Però l’arrogància de Cosidó es va fer pública, amb els seus missatges: “Controlarem la sala segona des del darrere, a més de presidir la 61”, deia, en referència a la sala especial que té les atribucions, entre més coses, d’il·legalitzar partits polítics. La raó de fons d’aquella crisi és el problema que arrossega l’òrgan de govern dels jutges espanyols i que encara continua: el control evident i directe que hi tenen els partits polítics, i més concretament els dos grans partits espanyols, PP i PSOE.

Heus ací la principal crítica que fa anys que fan el Consell d’Europa i, més recentment, la Comissió Europea. Però aquest problema no solament no s’ha resolt sinó que s’ha agreujat, perquè d’ençà de la crisi que va frenar la renovació del CGPJ, els vocals que hi ha i que tenen el mandat caducat, començant per Lesmes, han anat fent nomenaments, molts dels quals d’una gran transcendència, com ara els de nous magistrats a la sala segona del Suprem, la totpoderosa sala penal, i els de presidents de més sales del Suprem, per exemple, la militar o la del contenciós administratiu, presidents de tribunals superiors de justícia de comunitats autònomes, d’audiències provincials… Els mandats de magistrats que caducaven s’han anat renovant, però els qui designen aquests nomenaments tenen el càrrec en funcions.

El cas més xocant s’esdevingué el 30 de setembre proppassat, quan la Comissió Europea va criticar explícitament el blocatge de la renovació de la cúpula judicial. Ho feia en l’informe sobre l’estat de dret a l’estat espanyol (n’hi ha un per a cada estat membre), que és en termes generals molt benvolent amb les disfuncions d’aquest estat de dret. És un text ple de vaguetats que assenyala, això sí, dues mancances: la vinculació de la fiscalia general de l’estat amb el govern espanyol, d’una banda, i la urgència de renovar el CGPJ, d’una altra.  I just aquell dia es feien públics sis nomenaments de pes de l’alta judicatura espanyola, precisament a càrrec d’aquest CGPJ caducat.

Arran de l’obstrucció de les negociacions entre PP i PSOE per a la renovació, Carlos Lesmes va tirar pel dret i va desblocar aquests nomenaments que feia mesos que calia fer per a suplir les vacants. I els vocals designats a proposta de tots dos partits es van posar d’acord a fer un canvi de cromos: els “conservadors” acceptaven que els “progressistes” col·loquessin dos nous presidents de sala, María Luisa Segoviano de la social, i Jacobo Barja de Quiroga de la militar. Aquest darrer, per cert, fou el ponent de la resolució de la sala 61 que va rebutjar la recusació de Marchena i la resta de magistrats del judici de l’1-O. I tot això, en canvi d’acceptar com un dels nous magistrats de la sala penal Ángel Hurtado, un altre home del PP, l’únic magistrat del tribunal del cas Gürtel que s’oposava que Mariano Rajoy fos cridat a testificar i que va emetre un vot particular en la sentència que condemnava el partit per haver tingut una caixa B, demanant-ne l’absolució. El repartiment de càrrecs es completava amb Javier Hernández i Leopoldo Puente de nous magistrats a la sala segona i amb César Tolosa, conservador, presidint la sala del contenciós administratiu; una sala també important políticament, pels litigis contra administracions i perquè, per exemple, fou la que va haver de decidir sobre l’exhumació de les restes de Franco.

Arran del blocatge, i de l’escàndol creixent, Pedro Sánchez pactà amb Unides Podem una reforma de la llei del Consell General del Poder Judicial, amb el propòsit de canviar les majories necessàries per a nomenar els vocals: de les tres cinquenes parts actuals, a una majoria simple, fet que hauria evitat el blocatge del PP. Però la Comissió Europea, que segueix amb preocupació les clamoroses irregularitats en la cúpula judicial espanyola, va advertir de seguida Sánchez. I també ho van fer el Consell d’Europa i les associacions de jutges, perquè encara posava més en qüestió la imparcialitat de l’òrgan de govern dels jutges, que és precisament la principal crítica que havien fet.

Pressionat per Brussel·les, el president espanyol fa marxa enrere uns quants dies més tard, al congrés, disfressant-ho d’oferiment i concessió política al Partit Popular, en plena negociació del pressupost de l’estat espanyol. La partida tornava a ser a la casella de sortida, el desembre del 2018, a l’Operació Marchena. Però Unides Podem, soci de govern, continua pressionant perquè es reformi la llei del CGPJ, i aquesta vegada amb un enfocament diferent: impedir que aquest organisme pugui fer nomenaments quan es troba en funcions. Tots dos partits han fixat el límit del 15 de desembre per a entrar a tràmit la proposta de reforma de la llei abans no acabi l’any. El PP ho interpreta com una manera que tenen els socialistes de pressionar-los perquè s’avinguin a pactar, entre tots dos partits, com fins ara, la renovació del CGPJ. Perquè el PSOE ha deixat entendre que, si el PP no cedeix, tirarà endavant aquesta reforma de la llei, i que ho farà en col·laboració també amb ERC, Bildu i PNB, és a dir, reproduint la majoria del pressupost.

I mentre no es posen d’acord, tant PP com PSOE continuen repartint-se la influència en la llaminera cúpula judicial espanyola. Si no hi ha cap canvi abans, el mes de gener hi haurà sis nous nomenaments en diverses sales del Tribunal Suprem, aprovades novament per una majoria al CGPJ que ja fa dos anys que és irregular.