Les renovables, sense aturador, segons l’Agència Internacional de l’Energia

L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) és a punt de fer cinquanta anys: va ser creada tot just després de la crisi del petroli del 1973. Va néixer amb l’objectiu d’ajudar a evitar crisis energètiques futures, assegurar subministraments fiables, promoure la seguretat i l’eficiència, i encoratjar la innovació i la recerca. Amb aquests orígens, i en el context de crisi actual, l’informe de l’AIE que fa el balanç anual de la situació energètica mundial ha pres una importància especial. L’organització ha estat criticada per haver menystingut sistemàticament el potencial de les energies renovables. Tanmateix, ara hi opta sense embuts. Considera que la transició energètica ha entrat en una fase imparable i pronostica que aquesta dècada començarà el descens de l’ús de combustibles fòssils, de manera que les emissions de CO₂ arribaran al pic màxim a partir del qual començaran a baixar. Defensa que encara som a temps de complir l’objectiu d’evitar una pujada de temperatura de més d’1,5 °C, malgrat que caldrà esforçar-s’hi més. En definitiva, l’agència internacional, que tradicionalment havia estat una defensora dels combustibles fòssils, ara s’ha afegit a la revolució de les energies netes.

Els combustibles fòssils han esdevingut un maldecap per a l’economia i l’estabilitat mundial

L’Agència Internacional de l’Energia exposa una situació energètica molt complexa. Per una banda, els preus dels combustibles fòssils han baixat respecte dels màxims del 2022. Però la situació ara és tensa i volàtil. La guerra d’Ucraïna continua, i això fa que el sistema de gas fòssil mundial s’hagi desestabilitzat. Alhora, les tensions al Llevant han tornat amb l’atac d’Hamàs i les represàlies israelianes, cosa que ha involucrat els productors de petroli del Golf Pèrsic en un conflicte que pot escalar de pressa i perllongar-se durant anys. L’AIE també apunta a l’alta inflació de les principals economies del món, un ambient macroeconòmic que no convida a alegries i uns nivells d’endeutament elevats.

Per una altra banda, reconeix que el sector energètic és el causant principal de la contaminació atmosfèrica. El 90% de la població mundial respira aire contaminat, que causa sis milions de morts anuals. La temperatura continua pujant a conseqüència de les emissions de CO₂, i ja ha superat els 1,2 °C en relació amb els nivells pre-industrials. A més, l’organisme internacional comença a veure alentiments, i fins i tot retrocessos, en polítiques de millora energètica als països en desenvolupament. Tot plegat fa que l’AIE doni per acabada l’etapa dels combustibles fòssils i mostri una imatge de tots els maldecaps que causa a l’economia i la seguretat mundials.

En contraposició d’aquesta situació general, l’AIE hi situa les renovables. Considera que l’aparició d’una nova economia basada en energies renovables, encapçalada per l’energia solar, els vehicles elèctrics i les bombes de calor, proporciona esperances de cara al futur. Així, per exemple, del 2020 ençà, les inversions en energies netes han crescut d’un 40%. I malgrat que abaixar les emissions sigui un objectiu clau, actualment les raons econòmiques i d’estabilitat com més va esdevenen més fortes. Segons l’AIE, els països han de fer la transició a les noves fonts energètiques no solament perquè sigui necessari per a salvar el clima i el medi, sinó perquè el futur de la seva economia en depèn. Fins i tot l’estabilitat internacional.

Implantació en massa de renovables aquesta dècada

A l’informe, l’AIE ha analitzat la situació actual i l’ha projectada cap al 2030. Entre més dades, preveu que al final d’aquesta dècada hi haurà 10 vegades més vehicles elèctrics que no pas ara. Si el 2020 tan sols 1 cotxe de cada 25 venuts era elèctric, ara és 1 de cada 5, tendència que es va accelerant. Respecte de l’energia solar, la forma d’energia cridada a dominar el futur, el 2030 se n’afegiran anualment a tot el món més de 500 GW de capacitat, un nou rècord. Cada dia s’inverteixen 1.000 milions de dòlars en el desplegament d’energia solar, una inversió mai vista. El 2030, les energies renovables representaran, a escala planetària, el 50% de la producció d’electricitat, una pujada molt significativa en relació amb el 30% actual. Per una altra banda, calcula que a final d’aquesta dècada, les bombes de calor i uns altres sistemes elèctrics d’escalfament superaran en vendes els sistemes basats en combustibles fòssils.

Tot plegat fa concloure a l’AIE que som al principi del final dels combustibles fòssils. Actualment, el sistema energètic mundial s’hi basa d’un 80%. La resta correspon a energies renovables (hidràulica, fusta i biocombustibles, fonamentalment) i la nuclear. El 2030 aquesta xifra podria baixar al 69%, principalment per la caiguda molt pronunciada de l’ús del carbó, mentre el gas i el petroli tindran un lleuger descens progressiu. Això fa vaticinar a l’AIE que el pic d’emissions de CO₂ serà d’ací a molt poc, el 2025. Tot plegat la fa considerar que, malgrat que l’objectiu de no superar una pujada de temperatures d’1,5 °C sigui molt difícil d’assolir, encara és possible si s’accelera la transició energètica.

Els desafiaments per a assolir els objectius de l’Acord de París

El director de l’AIE, Fatih Birol ha avisat que les energies netes encara s’enfronten a grans dificultats: “La transició a l’energia neta es produeix a tot el món i és imparable. No és una qüestió de si s’ha de fer, sinó de com de ràpidament. Com més aviat millor per a tothom.” Birol en destaca les grans oportunitats i convida els governs a passar pàgina energètica i deixar d’optar pels combustibles fòssils: “Els governs, les empreses i els inversors han d’encapçalar la transició energètica en compte d’obstaculitzar-la. Les energies netes ofereixen beneficis immensos. Com ara, noves oportunitats industrials i nous llocs de feina, una seguretat energètica més gran, un aire més net, un accés universal a l’energia i un clima més segur per a tothom. […] Tenint en compte les tensions i la volatilitat actuals dels mercats energètics tradicionals, les afirmacions que el petroli i el gas són una opció segura per al futur energètic i climàtic del món semblen més febles que mai.”

Malgrat l’evolució positiva de les energies netes, l’AIE considera que el consum de combustibles fòssils, si no es canvien les polítiques actuals, continuarà essent massa elevat per assolir els objectius de l’Acord de París i limitar la pujada de temperatura a 1,5 °C. Adverteix que les polítiques actuals ens duen a un escalfament de 2,4 °C a final de segle. Però no solament hi ha en joc l’agreujament dels impactes ambientals, sinó que el canvi climàtic també afectarà la seguretat energètica. Tota la infrastructura del sistema energètic mundial ha estat dissenyada per a un clima més fred i uns fenòmens meteorològics no tan extrems com els que ja causa el canvi climàtic. Per tant, considera que la millor manera de protegir al sistema energètic mundial, per tant, és optar per les energies renovables.

Per aconseguir-ho, proposa mesures com ara triplicar la potència renovable d’ara fins el 2030, doblar la velocitat en què es fan millores en eficiència energètica i posar fi al 75% les fuites de metà associades a l’extracció de combustibles fòssils. També recomana accions en uns altres fronts, com ara crear nous mecanismes de finançament a gran escala per poder triplicar les inversions en renovables als països en desenvolupament o planificar un abandonament dels combustibles fòssils ordenat per evitar turbulències i inestabilitat. Com ara deixar d’aprovar la construcció de noves centrals de carbó. En aquest context, la col·laboració internacional és fonamental. “Cada país ha de trobar el seu propi camí, però la cooperació internacional és fonamental per a accelerar la transició energètica”, diu Fatih Birol.

El director de l’AIE assenyala més desafiaments: “La velocitat a la qual disminueixen les emissions dependrà en gran manera de la nostra capacitat per finançar solucions sostenibles per a satisfer la demanda creixent d’energia de les economies de creixement ràpid. Tot això apunta a la importància vital de redoblar la col·laboració i la cooperació, i no pas retirar-se’n.” L’organisme vaticina que la demanda energètica continuarà creixent fins el 2050, fonamentalment per l’expansió de les economies en desenvolupament. Les renovables han de ser capaces de cobrir aquesta nova demanda, i per això calen inversions econòmiques que tan sols el món desenvolupat pot fer.

Ara, l’AIE estima que la realitat pot superar els plans actuals. Així, apunta que les polítiques actuals faran que l’any 2030 el 80% de la nova capacitat de generació energètica sigui de fonts renovables, i l’energia solar en cobrirà la meitat. Això implica 500 GW solars anuals, però l’organisme calcula que la capacitat de fabricació aquell any assolirà els 1.200 GW anuals. Val a dir que potser fa molt curt, tal com ha passat habitualment. El sector solar calcula que els 500 GW de desplegament anual s’assoliran molt abans, el 2025, i que tan sols considerant a la Xina s’arribarà a una capacitat de fabricació de 1.000 GW aquell mateix any, amb 3.500 GW de capacitat el 2027, segons els plans del govern xinès, malgrat que alguns experts consideren que aquesta xifra no es podrà assolir i la rebaixen a 1.600 GW.

En tot cas, l’AIE calcula que amb una capacitat anual de fabricació de 1.200 GW de plaques solars, si el món pugés de 500 GW a 800 GW d’instal·lacions anuals, això podria fer baixar d’un 20% l’ús de carbó a la Xina, i d’un 25% l’ús de gas fòssil i carbó al sud-est asiàtic, al Llevant, a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina. Per motius com aquests, l’AIE defensa que malgrat que les polítiques actuals que s’executen, juntament amb les polítiques noves aprovades que encara no s’han aplicat, no són prou per a assolir les emissions zero el 2050, la realitat del mercat energètic, que potencia les energies renovables més enllà dels plans governamentals per motius econòmics i de seguretat energètica, pot fer que s’assoleixin els objectius climàtics en aquella data.

Els perills amb què s’enfronten les renovables

Segons l’AIE, els vehicles elèctrics representen el 15% de les vendes actuals i pujaran al 40% de quota de vendes el 2030, i alguns mercats, com ara el nord-americà, assoliran una xifra del 50%. La quota de vendes de les bombes de calor també es doblarà a final del 2030. I mentre l’energia solar és la tecnologia capdavantera, l’eòlica també fa grans progressos. L’eficiència energètica, especialment potenciada per l’electrificació i les renovables, pot arribar a fer que el consum energètic, que segons les polítiques actuals pujarà d’un 0,7% anual fins el 2050, comenci a baixar a partir del final d’aquesta dècada si s’acaben implantant les noves polítiques aprovades pels governs.

Tanmateix, amb això no n’hi ha prou. Per arribar a les emissions zero, caldria, a partir d’avui mateix, un descens anual del consum energètic de l’1%. A més, les renovables s’enfronten a uns quants riscs. Un dels principals és el que apuntava un altre informe de l’AIE de fa poc. Les xarxes de distribució elèctriques són fonamentals en un món energètic dominat per l’electricitat. Segons l’informe, cal actualitzar vuitanta milions de quilòmetres de xarxa elèctrica a tot el món per encabir-hi la nova generació renovable i cobrir la nova demanda d’electricitat, que es doblarà. Un altre front són els riscs associats a les tecnologies renovables (gràfic). Així, per exemple, actualment el sector eòlic topa amb dificultats en àmbits com ara la disponibilitat de minerals, la fabricació i el finançament, inconvenients que també perjudiquen, en grau més baix, el sector de bateries i l’automobilístic. Uns altres components necessaris per a la transició energètica, com ara la gestió de la demanda i les xarxes, topen amb entrebancs polítics, sigui per regulacions inadequades, permisos massa lents o manca de suport.

Respecte dels combustibles fòssils, l’adversari a abatre per les fonts netes, l’AIE preveu que el gas fòssil pugui revifar i recuperar-se de les turbulències derivades de les sancions a Rússia. Ara com ara hi ha un augment sense precedents de nous projectes de gas fòssil liquat per subministrar a Europa, atès que els gasoductes principals amb Rússia han estat tallats. Aquestes instal·lacions noves començaran a funcionar a partir del 2025 i faran créixer la capacitat d’un 45% en relació amb les actuals. Europa podrà consumir 250.000 milions de metres cúbics de gas fòssil més cada any –que sigui capacitat nova no vol dir necessàriament que tot aquest gas fòssil potencial s’acabi consumint.

Hi ha un element que plana per sobre de tot que convida a ser optimista. Tal com dèiem al començament, l’AIE sempre ha fet curt en la previsió de l’expansió de les renovables. Amb l’informe d’enguany, podria passar igual. Cosa que voldria dir que sí que es podrien assolir els objectius de l’Acord de París i que durant aquesta dècada el descens del consum de combustibles fòssils podria ser encara més pronunciat i les tecnologies renovables s’expandirien encara més. Ben segur que aquesta dècada serà clau per al futur.