08.01.2022 - 21:50
En l’informe CCPI (Climate Change Performance Index) 2022 –del CAN (Climate Action Network) GermanWatch New Climate Institute–, fet públic durant la COP26 a Glasgow, hi apareix el regne del Marroc en el vuitè lloc. Aquest índex és una valoració general de diversos factors –emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), energia renovable, ús de l’energia i política climàtica– relacionats amb l’acció climàtica d’uns quants països.
Els països que encapçalen la classificació són: Dinamarca (4t), Suècia (5è), Noruega (6è), el Regne Unit (7è), el Marroc (8è), Xile (9è) i l’Índia (10è). Els tres primers llocs resten buits perquè no hi ha cap país que excel·leixi.
Respecte del regne del Marroc, que en la classificació general és vuitè, podem veure que en la categoria de GEH apareix en la dotzena posició, mentre que en la categoria d’energies renovables figura al lloc vint-i-nou; en la categoria d’ús de l’energia en el novè i en la categoria de política climàtica en el sisè.
En la síntesi de resultats per països, el CCPI 2022 diu: “El Marroc cau un lloc fins a la vuitena posició, però es manté entre els deu primers en el CCPI d’enguany i entre els països amb més bona actuació.”
Així com en anys anteriors, el Marroc té una puntuació alta en la major part de categories: emissions de GEH, ús d’energia i política climàtica. La tendència d’energies renovables del país es valora positivament, però la puntuació molt baixa en la quota d’energies renovables, en l’ús d’energia i en els objectius per al 2030 fa que tingui una qualificació mitjana en aquesta categoria.
El 2021, el Marroc va actualitzar les contribucions determinades a escala nacional (NDC, per les sigles en anglès). El seu objectiu ara ha millorat lleugerament, tot passant del 42% al 45,5% en la reducció de les emissions de GEH per al 2030, cosa que el qualifica de molt alt. El sector energètic del Marroc és intensiu en carboni. Els combustibles fòssils mantenen una part elevada del subministrament de l’energia primària total. Però el país té un pla d’eliminació gradual de la subvenció als combustibles fòssils i ja les redueix activament. Els experts del CCPI veuen un potencial excel·lent per a producció d’energia renovable al Marroc, atès que actualment es fan molts projectes d’energies renovables a gran escala en el marc del Pla Solar del Marroc, que pretén de fer créixer la potència d’energia solar instal·lada –a partir de fotovoltaica i d’energia termo-solar de concentració– al 20% de la potència total instal·lada el 2030. I el Programa Eòlic Integrat del Marroc pretén d’augmentar la potència instal·lada d’energia eòlica fins al 20% del total el 2030.
A part dels projectes a escala de serveis públics, els experts també indiquen que hi ha una oportunitat per a una transició cap a l’energia descentralitzada. Hi ha algunes primeres experiències amb això: alguns funcionaris marroquins van inaugurar, l’octubre del 2019, el primer poble autònom de la xarxa a l’Àfrica que funciona totalment amb energia solar. El Marroc s’ha marcat l’objectiu de produir el 52% de les seves necessitats d’electricitat amb energies renovables el 2030. Combinat amb això, hi ha el propòsit de reduir l’ús d’energia d’un 15% aquell mateix any, mitjançant la millora de l’eficiència energètica. Els experts veuen progressos amb les inversions en transport públic i en la normativa sectorial d’eficiència energètica. Els punts dèbils es troben en els sectors agrícola i de la construcció, i els experts demanen estratègies més eficaces a llarg termini i més finançament de les accions climàtiques previstes. En política climàtica internacional, el Marroc és reconegut com a capdavanter ambiciós en les negociacions i mostra un compromís lloable amb l’Acord de París.
Però cal fer una avaluació crítica i ètica d’aquestes dades, atès que cal tenir en compte que el regne del Marroc actua com una potència ocupadora del territori del Sàhara Occidental i molts dels projectes prevists d’energia renovable –tant eòlica com solar– es conceben en terres del Sàhara Occidental (Western Sahara Resource Watch), territori que manté il·legalment ocupat d’ençà de l’any 1976, quan la potència colonial –governada pel rei Juan Carlos I, nomenat pel dictador Franco abans de morir-se el 20 de novembre de 1975– va abandonar vergonyosament el territori, a despit de la resolució de l’ONU de l’any 1966, que va urgir-la a descolonitzar-la sota la seva supervisió i d’acord amb el dret d’autodeterminació per fer realitat les resolucions 1514 (XV) i 1541 (XV) d’aquell mateix any sobre la independència dels pobles i els països colonitzats.
El 29 de setembre de 2021, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que els controvertits acords comercials i de pesca de la UE amb el Marroc no podien cobrir el Sàhara Occidental. En la sentència, el tribunal va aclarir diversos elements fonamentals per a qualsevol govern o empresa que vulgui operar al territori.
El TJUE va argumentar específicament que fer consultes amb les parts interessades de la “població local” al Sàhara Occidental per definir com les operacions generaven “beneficis” era lluny d’allò que hauria d’haver fet la UE. Aquests elements no poden substituir l’obligació d’obtenir el consentiment “lliure i genuí” de la gent del territori. I aquest consentiment s’ha d’aconseguir del Front Polisario, la representació reconeguda per l’ONU del poble del Sàhara Occidental.
És la cinquena vegada d’ençà del 2015 que el tribunal es pronuncia sobre la pràctica d’aplicar els acords bilaterals UE-Marroc al Sàhara Occidental. Una sentència del 2016 va concloure que el territori del Sàhara Occidental és separat i diferent del Marroc i que, en conseqüència, els acords de la UE amb el Marroc no s’hi poden aplicar, tret que tinguin el consentiment de la gent del territori.
Hi ha moltes empreses de tecnologies renovables implicades en projectes solars i eòlics en els territoris ocupats del Sàhara Occidental, tan europees (Siemens-Gamesa, Vestas, ENEL Green Energy i Engie), com americanes (Harmattan Energy i GE) i xineses (Goldwind). Cap d’elles no ha consultat mai la població governada pel Font Polisario.
Comença a ser l’hora d’exigir responsabilitats tant als països implicats –els regnes d’Espanya i del Marroc– com a les empreses afectades per la vulneració de les lleis internacionals i resolucions dels tribunals de justícia. De cap manera les energies renovables no s’han de fer servir d’instruments de domini i ocupació.
Pep Puig i Boix és doctor en enginyeria industrial i vice-president d’EUROSOLAR (European Association for Renewable Energy)
