Renovables 2021: nou rècord mundial d’instal·lacions, mentre continua l’aturada al país

El 2021 va ser un any excel·lent per a les energies renovables a escala mundial. Encara no n’hi ha les dades definitives, però l’Agència Internacional d’Energia (IEA) ja n’ha proporcionades unes de preliminars. La potència renovable va créixer de 290 GW durant l’any passat, gràcies a una inversió global de 366.000 milions de dòlars. El creixement del sector, malgrat tot, fou afectat per l’augment de preu de les matèries primeres i del transport internacional que, si es mantenen, podrien aturar aquest creixement. Tot i les bones notícies i el rècord absolut, l’IEA alerta que per a assolir els objectius del 2050 aquest ritme és insuficient: els cinc anys vinents s’hauria de doblar, pel cap baix. Mentrestant, al nostre país durant el 2021 ha continuat la paràlisi de les renovables. S’espera que el 2022 es comenci a normalitzar la construcció de noves plantes, però a un ritme encara lluny del necessari. Això contrasta fortament amb el fet que l’estat espanyol ha esdevingut un dels capdavanter europeus en nova generació renovable, amb la reducció més gran de la UE en ús de combustibles fòssils per a producció elèctrica.

El creixement arreu del món

Durant el 2021, el món ha augmentat a un ritme mai vist la capacitat de generar electricitat a partir de plaques solars, molins eòlics i més tecnologies renovables: 290 GW, que superen els 280 del rècord anterior. Els 160 GW de nova solar fotovoltaica han estirat aquest creixement. Segons l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) s’espera que aquest ritme s’acceleri, segons un nou informe que analitza les tendències dels cinc anys vinents. El ritme d’instal·lació del període 2021-2026 serà un 50% superior al del 2015-2020. A final del quinquenni vinent la potència renovable instal·lada ha d’arribar a 4.800 GW. S’igualarà, per primera vegada, la potència global de les centrals fòssils i nuclears combinades, una gran fita per al sector renovable. Fins el 2026, l’augment de la capacitat de generació elèctrica, és a dir, descomptades les noves plantes que substitueixen les velles, serà coberta en un 95% amb energies renovables. La meitat d’aquest percentatge es cobrirà amb plaques solars. Aquesta tecnologia ha de ser la dominadora dins el sector, amb 1.100 GW nous operatius el 2026.

Alhora, l’eòlica terrestre s’espera que s’instal·li a un ritme de 75 GW nous cada any fins el 2026, un 25% més que el ritme observat en el període 2015-2020. Pel que fa a l’eòlica marina, és una tecnologia que s’estendrà en massa: triplicarà la capacitat actual i serà un 20% de les noves addicions eòliques. Més enllà de la solar fotovoltaica i l’eòlica, la restes de tecnologies –hidràulica, bioenergia, geotèrmia i solar concentrada– tindran un paper menor i només seran un 11% del mercat renovable. Per l’IEA, el creixement de les energies renovables és propulsat principalment pels compromisos internacionals de lluita contra el canvi climàtic i les polítiques de suport governamentals. L’amenaça és l’augment del preu de les matèries primeres i la logística internacional, derivats de la crisi econòmica pels efectes de la pandèmia de covid-19. Tanmateix, un encariment encara més fort dels combustibles fòssils ha fet que comparativament les energies renovables acabessin resultant econòmicament més atractives.

Malgrat totes aquestes dades positives, l’IEA adverteix que el ritme és clarament insuficient per a assolir els plans de descarbonitzar l’economia el 2050. Per aconseguir-ho, durant el període 2021-2026 el creixement hauria de ser pel cap baix del doble en relació amb les previsions de l’IEA. I això vol dir que els governs d’arreu del món haurien d’eliminar les barreres que encara hi ha per a desplegar noves instal·lacions renovables. Segons l’agència, els principals entrebancs són unes polítiques governamentals contradictòries, dificultats amb els permisos i la integració a la xarxa general, tot plegat afegit a dificultats d’acceptació social. A més, als països en desenvolupament els costs elevats de finançament dels projectes n’han esdevingut el principal obstacle. L’IEA creu que si s’adrecen parcialment aquestes qüestions, el creixement podria ser d’un 25% superior.

La Xina, capdavantera mundial i l’Índia amb un creixement excepcional

Més enllà de la imatge global, si s’analitza país per país, la Xina continua essent el país capdavanter indiscutible en la instal·lació de nova potència renovable. Per una banda, perquè és el més poblat del planeta, i la segona economia mundial, només darrere dels EUA. D’una altra, perquè és un país que es va desenvolupant acceleradament. Això implica la necessitat de molta energia. Les renovables són un dels eixos principals d’aquesta expansió energètica. Tot i que no pas l’únic: continua inaugurant centrals de carbó i té en projecte 150 nuclears. Els experts dubten que es facin realitat, perquè les renovables hi van agafant una gran embranzida, tant perquè tenen un cost inferior, com perquè el temps necessari per a fer entrar en funcionament una nova planta renovable és molt més breu –generalment, dos anys. Es preveu que el 2026 el gegant asiàtic arribarà a una capacitat solar i eòlica de 1.200 GW. Una xifra prevista inicialment el 2030, però que s’avançarà quatre anys per l’embranzida que hi tenen les renovables. Gràcies a això, els especialistes calculen que segurament la Xina arribarà al pic d’emissions de CO₂ abans del 2030. El país vol assolir la neutralitat d’emissions el 2060, deu anys més tard que la data fixada a l’Acord de París.

Un altre país on les renovables creixen extraordinàriament és l’Índia. Una notícia excel·lent si tenim en compte que és la setena economia mundial i el segon país més poblat del món –el 2024 pot esdevenir el primer, si supera la Xina. A més, s’espera que la demanda energètica de l’Índia creixi d’un 3% cada any fins el 2040, de manera que serà cabdal de cobrir-la amb renovables. Per això, el quinquenni vinent l’Índia doblarà el nombre d’instal·lacions en relació amb el període 2015-2020: afegirà 121 GW de nova potència renovable i esdevindrà el tercer mercat més gran després de la Xina i els EUA. L’objectiu de l’Índia és d’arribar a 500 GW de potència renovable instal·lada el 2030. Tot i això, els experts creuen que pot accelerar encara més la implantació de renovables. Fins ara, la tecnologia dominadora al país és la solar fotovoltaica (74%), seguida de l’eòlica terrestre (16%) i la hidràulica. Malgrat que té 7.600 km de costa, encara no ha instal·lat cap central eòlica marina, tot i que els experts hi veuen un potencial de 140 GW el 2050.

Pel que fa a la Unió Europea, el creixement de renovables és encapçalat liderat per Alemanya, seguit de l’estat espanyol, l’estat francès, els Països Baixos i Polònia. Una crítica que es fa sovint a l’IEA és que sempre subestima l’expansió de les renovables. Enguany ha hagut d’apujar d’un 19% les previsions de creixement a la UE. Això sembla que té motius diversos. Per una banda, en els concursos de nous parcs els guanyadors han acabat instal·lant més potència de l’esperada –segurament per la millora tecnològica. Per una altra, la solar fotovoltaica distribuïda té més èxit que no es preveia: el 2020 se’n van instal·lar 14 GW i la previsió era de 9,7 GW. Sigui com vulgui, el 2026 la capacitat renovable instal·lada ha d’arribar a 750 GW. Per tant, s’han d’afegir uns 40 GW nous anuals als que ja hi ha en funcionament, sempre dins les polítiques dissenyades per la Unió amb l’objectiu 2030. Tanmateix, l’IEA creu que la UE fixarà uns objectius més ambiciosos per a aquesta data, que poden ser comunicats després del 2026 per permetre als estats membres de reajustar els seus objectius individuals i les polítiques associades.

La situació als Països Catalans

Al nostre país, la situació és completament oposada a la tendència internacional. Durant el 2021 l’evolució al País Valencià i el Principat es pot qualificar de desastrosa: no s’ha inaugurat cap parc solar o eòlic. L’excepció han estat les Illes, amb la inauguració de dos parcs petits fotovoltaics –cap d’eòlic. El maig passat va començar a funcionar a Alcúdia la planta fotovoltaica de Nou Biniatria, formada per 39.000 plaques solars. Amb 15 MW de potència, s’espera que produeixi 25 GWh d’electricitat l’any. Abans, a l’abril, va començar a operar la planta de Sa Caseta, a Llucmajor. Formada amb 57.000 plaques solars, té una potència de 22 MW i una producció estimada de 37 GWh anuals.

Els motius d’aquesta situació són ben coneguts al Principat. L’aturada de la tramitació de nous projectes per part del nou govern, a l’espera d’una modificació del decret 16/2019 de renovables, que es va fer l’octubre passat. Amb l’oposició del sector renovable, col·legis professionals, organitzacions empresarials i grups ecologistes, i que causa un gran debat social. Al País Valencià, la modificació del decret de renovables feta el 2020 no ha donat fruits durant el 2021. Cal dir que hi ha molts projectes tramitant-se arreu del país que veuran la llum durant el 2022 o més endavant. “Enguany tindrem tres parcs eòlics nous, potser quatre, al Principat”, diu Jaume Morron, d’EolicCat, l’Associació Eòlica de Catalunya. “Són pràcticament construïts i solament falta fer-hi la connexió”, afirma.

Arran dels entrebancs posats pels governs del país, el sector ha optat per una nova estratègia: agrupar els projectes perquè superin els 50 MW i passin a ser aprovats pel govern espanyol. La legislació espanyola deixa els projectes per sota d’aquest valor a les comunitats autònomes, mentre els que el superen passen al control del govern de Madrid. En qualsevol cas, el govern espanyol tampoc no ha aprovat projectes a casa nostra. Algunes veus del sector reconeixen que bona part de la culpa de l’aturada renovable és per les administracions del país. Però, per una altra banda, es demanen si al govern espanyol ja li està bé, aquesta aturada, o si fins i tot forma part d’una política d’estat, mentre va promovent i aprovant grans projectes en unes altres comunitats autònomes.

Cal contextualitzar la paràlisi al país en el marc d’un estat espanyol que esdevé una potència mundial en renovables. Com vèiem, és en la segona posició del continent europeu, darrere d’Alemanya, respecte de les previsions de creixement. El 2021 l’estat espanyol ha generat el 47% de l’electricitat a partir de renovables, enfront d’una mitjana europea del 38%, o un 20% de Catalunya. D’ençà del 2019, gairebé ha duplicat la producció solar, de 15 TWh a 26 TWh, i planifica que el 30% de tota l’electricitat sigui generada solament amb fotovoltaica el 2030, enfront del 10% actual. Juntament amb els Països Baixos i Grècia, representen més de la meitat del creixement en energia solar i eòlica de la UE d’ençà del 2019. Ha aconseguit reduir un 8% la quota de combustibles fòssils per a la generació elèctrica i va aconseguir la reducció més gran d’ús de carbó i gas fòssil de la UE quan va deixar de produir 21 TWh amb aquests combustibles.

L’única excepció al nostre país és l’autoproducció solar, que depèn dels ciutadans i les empreses, i no de decisions concretes de les nostres administracions ni de l’espanyola. Segons l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya, de l’Institut Català de l’Energia, durant el 2021 hi ha hagut 7.000 instal·lacions noves, corresponents a 36 MW nous –tal com es veu al gràfic. En total, l’autoproducció al Principat arriba gairebé a 13.000 instal·lacions i 87 MW de potència, i té creixement amb tendència exponencial. Al País Valencià, Pedro Fresco, director general de Transició Ecològica de la Generalitat, fa uns dies va publicar a Twitter els resultats assolits el 2021, que qualificava de bons. El nombre total d’instal·lacions arriba gairebé a les 16.000. A les Illes, l’autoproducció va créixer d’un 34% els darrers tres mesos del 2021. En aquest darrer any, la potència ha pujat de 17,4 MW, i ja arriba als 46 MW, amb gairebé 5.000 instal·lacions.

Tot i aquestes bones notícies, el ritme d’autoproducció solar encara és insuficient. Fonts del sector alerten que, per a complir els objectius del 2030, al Principat caldrien 255 MW nous cada any d’autoproducció. És a dir, multiplicar per 7 la potència instal·lada el 2021. Pep Malagrava, director general d’Energia del govern de les Illes, també reconeix que el ritme actual és insuficient i cal un creixement exponencial de l’autoconsum per a arribar als compromisos fixats. A més, tot i que la nova legislació espanyola n’ha facilitat molt l’expansió, el sector continua reclamant canvis, com ara simplificar encara més els permisos i ampliar la distància de 500 metres per a compartir instal·lacions –a l’estat francès, per exemple, és de 2 quilòmetres. A més, molts usuaris es queixen que després de mesos de tenir plaques solars no els compensen l’excedent d’electricitat. El regalen a unes companyies elèctriques que obtenen un benefici econòmic venent aquest excedent a uns altres usuaris.

En resum, el 2021 ha estat un any de rècord a escala mundial, però amb un ritme de creixement encara insuficient per a assolir els objectius de lluita contra el canvi climàtic. A casa nostra, hem continuat amb la paràlisi. Tanmateix, enguany s’ha palesat que la situació és insostenible i que hi ha d’haver canvis significatius. Recentment, sembla que els governs modifiquen el seu missatge públic, més a favor de les renovables. D’ací a un any tocarà fer-ne un nou balanç i veure si, finalment, la situació comença a redreçar-se. Serem capaços de situar-nos als ritmes de creixement europeus?