Menys usuaris, però els mateixos problemes: els passatgers esquiven Renfe per sobreviure al tall de Roda de Berà

“Hi ha dues maneres de pujar a l’autocar: la correcta i la incorrecta. Si ho fem bé, sortirem d’aquí a un minut, si no, d’aquí a un quart d’hora. Depèn de vosaltres!”, crida en castellà per un megàfon un dels informadors de Renfe a la sortida de l’estació de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès). Davant seu, un grup d’usuaris de Rodalia esperen resignats el seu torn per accedir a un dels vuitanta-set vehicles que la companyia ha contractat per a efectuar els recorreguts que els trens no poden fer a conseqüència d’unes obres corresponents al corredor mediterrani al túnel ferroviari de Roda de Berà (Tarragonès), que obliguen a tallar-hi la circulació. Són alguns dels usuaris que, per valentia o, sobretot, manca d’alternativa, han confiat en el pla de mobilitat alternatiu dissenyat per l’operadora per a mantenir la connexió entre Barcelona i el sud del Principat i el nord del País Valencià, que queda blocada pel tall. Segons Renfe, el tall afectarà cada dia uns quinze mil usuaris de les línies R13, R14, R15, R16 i R17 durant els cinc mesos vinents, concretament, fins el 2 de març.

Avui és el primer dia de tall i, per tant, també el primer dia que s’aplica aquest pla, que es basa en la substitució dels trajectes que habitualment fan els trens amb autocars. A l’estació de Sant Vicenç de Calders, punt clau del dispositiu perquè és on es recupera la circulació ferroviària després del tall i, en conseqüència, on carreguen i descarreguen els autocars, s’hi respira ambient de primer dia d’escola. Des de primeríssima hora, Renfe hi ha col·locat informadors tant a la zona exterior, on els usuaris han d’agafar els vehicles per a anar cap a Torredembarra (Tarragonès), Altafulla (Tarragonès), Tarragona, Vila-seca (Tarragonès), Salou (Tarragonès) o l’Hospitalet de l’Infant (Baix Ebre); i a l’interior, on els passatgers que acaben de baixar d’aquests autocars han d’agafar els trens regionals o de Rodalia cap a Barcelona. Si bé a fora hi ha unes cues organitzades i senyalitzades per a distribuir els viatgers en els diferents vehicles, a l’interior de l’estació hi regna una anarquia que els informadors intenten de gestionar de la millor manera possible.

Els nervis i les corredisses vénen i van a mesura que hi arriben trens i autocars, sobretot, dels viatgers que han d’arribar a Barcelona, que tan bon punt baixen del vehicle s’afanyen a arribar a les andanes corresponents per no perdre el tren i reduir el temps perdut en el transbordament obligat. Segons que explica l’Alba, una de la desena d’informadores contractades per a l’ocasió, aquest és el principal temor dels usuaris. De fet, un dels moments de més indignació s’ha viscut cap a quarts de deu del matí, quan un dels trens de la R16 ha sortit abans que arribés un dels autocars provinents de Tarragona. Això ha obligat els viatgers a esperar uns vint minuts per  agafar el comboi següent. Com que molts usuaris habituals han cercat vies alternatives d’anada o tornada de Barcelona, el pla alternatiu ha pogut suportar la demanda de viatgers. De fet, ben avançat el matí, a l’estació hi queden més periodistes que no pas viatgers.

Malaurada normalitat

Malgrat que els temps de viatges s’amplien considerablement a conseqüència del tall, l’actitud entre la majoria d’usuaris és més de resignació que no pas d’enuig o d’indignació. “Ja ho sabem: Renfe és Renfe i va tard amb talls o sense”, diu una usuària que somriu irònicament mentre espera a l’andana el tren que l’ha de dur a Barcelona. “Avui, un trajecte que normalment seria de dues hores serà de més de tres”, explica un jove que espera fent fila índia a l’autocar que l’ha de dur fins a Cambrils.

“No és just que, després de quatre mesos d’avaries i problemes, ara ens facin això. I a sobre ara, i no a l’estiu, per a no molestar als turistes”, lamenta en Paco, des d’un dels combois de la R2 Sud, línia que habitualment connecta Sant Vicenç de Calders amb Barcelona i que ara haurà d’assumir un augment de passatgers en l’enllaç fins a la ciutat.

En aquest sentit, el govern de Cunit (Baix Penedès) ja ha reclamat a Renfe que ampliï el servei al corredor sud per evitar el col·lapse que avui ha viscut la línia. Bona part dels usuaris que han arribat en busos a Sant Vicenç de Calders han optat per acabar el recorregut fins a Barcelona amb trens de Rodalia en lloc dels regionals. Això ha fet que els trens arribessin a Cunit gairebé plens en hora punta i que a Cubelles, la següent estació, ja no hi hagués seients lliures ni prou espai als vagons.

@rod2sudcat @dignitatavies @rodalies @Catinformacio @rac1 a l'estació Cubelles… gent sense poder pujar. Meravellosa idea el 1r dia de tall a Tarragona la de posar trens curts. @ajcubelles @RodObresBera pic.twitter.com/2aMxDK9YnS

— Jorx (@jordrums10) October 1, 2024

El malestar dels usuaris amb la gestió de les línies ferroviàries ve de lluny. El passat mes d’abril, més d’un centenar d’usuaris de tren es va concentrar a l’estació de Tarragona per reclamar un servei digne. Convocats per la plataforma Dignitat a les Vies, van exposar el seu malestar pels retards generalitzats i les males condicions del servei, sovint amb trens amb més passatgers del compte i sense el manteniment apropiat.

Col·lapse a l’exterior de l’estació

Un dels principals dubtes previs al tall era si l’estació de Sant Vicenç de Calders estaria capacitada per a convertir-se en un dels punts més freqüentats de la línia ferroviària catalana. Avui s’ha demostrat que aquests dubtes estaven més que justificats. Si bé és cert que les onze vies operatives han estat suficients per a distribuir tots els passatgers i no generar aglomeracions, la història a l’aparcament ha estat ben diferent. Les dimensions limitades, especialment de l’entrada, obliguen els autobusos a fer unes quantes maniobres per a accedir-hi, cosa que redueix molta fluïdesa a l’hora de deixar passatgers i recollir-ne. A més, a conseqüència d’això, l’entrada i sortida de vehicles del recinte queda col·lapsada a estones.

Com que l’aparcament habitual era ple d’autocars, els usuaris que han anat a l’estació amb vehicle privat han hagut d’aparcar en alguns descampats pròxims.

Les autoritats valoren positivament la primera jornada

Més enllà d’usuaris i periodistes, aquest matí algunes autoritats també s’han acostat a Sant Vicenç de Calders per seguir la primera jornada del tall. El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, ha celebrat que no hi hagués hagut caos en el primer dia de tall, tot i que també ha reconegut que abans de cantar victòria calia veure si hi havia hagut un increment substancial de l’ús del vehicle privat. “Sense triomfalismes, però les coses han funcionat raonablement bé”, ha sentenciat en una atenció als mitjans al peu de l’estació.

Per la seva banda, el director de Rodalia, Antonio Carmona, ha reconegut que hi havia hagut uns quants retards, però ha assegurat que anirien ajustant l’oferta i el servei segons com es desenvolupés el pla alternatiu de mobilitat.

Aquest discurs contrasta amb l’actitud estoica dels usuaris habituals, ja acostumats a tota mena de disfuncions en el servei, que avui han tastat o han evitat com han pogut la seva nova realitat durant els cinc mesos vinents.