Menys usuaris, però els mateixos problemes: la gent passa de Renfe per a sobreviure al tall de Roda de Berà

  • Crònica de l'estació de Sant Vicenç de Calders estant de la primera jornada d'afectacions a Rodalia pel tall ferroviari a Roda de Berà

“Hi ha dues maneres d’apujar a l’autocar: la correcta i la incorrecta. Si ho fem bé, sortirem en un minut, si no, en un quart d’hora. Depèn de vosaltres!”, crida en castellà per un megàfon un dels informadors de Renfe a la sortida de l’estació de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès). Davant seu, un grup d’usuaris de Rodalia esperen resignats el seu torn per accedir a un dels vuitanta-set vehicles que la companyia ha contractat per a efectuar els recorreguts que els trens no poden fer a conseqüència d’unes obres corresponents al corredor mediterrani al túnel ferroviari de Roda de Berà (Tarragonès), que obliguen a tallar-hi la circulació. Són alguns dels usuaris que, per valentia o sobretot manca d’alternativa, han confiat en el pla de mobilitat alternatiu dissenyat per l’operadora per a mantenir la connexió entre Barcelona i el sud del Principat i el nord del País Valencià, que queda blocada pel tall. Segons Renfe, el tall afectarà diàriament uns quinze mil usuaris de les línies R13R14R15R16 i R17 durant els pròxims cinc mesos, concretament fins al 2 de març.

Avui és el primer dia de tall i, per tant, també el primer dia que s’aplica aquest pla, que es basa en la substitució dels trajectes que habitualment fan els trens amb autocars. A l’estació de Sant Vicenç de Calders, punt clau del dispositiu perquè és on es recupera la circulació ferroviària després del tall i, en conseqüència, on carreguen i descarreguen els autocars; es respira ambient de primer dia de col·legi. Des de primeríssima hora, Renfe hi ha col·locat informadors tant a la zona exterior, on els usuaris han d’agafar els vehicles per a anar cap a Torredembarra (Tarragonès), Altafulla (Tarragonès), Tarragona, Vila-seca (Tarragonès), Salou (Tarragonès) o l’Hospitalet de l’Infant (Baix Ebre); i a l’interior, on els passatgers que acaben de baixar d’aquests autocars han d’agafar els trens regionals o de Rodalia cap a Barcelona. Si bé a fora hi ha unes cues organitzades i senyalitzades per a distribuir els viatgers en els diferents vehicles, a l’interior de l’estació hi regna una anarquia que els informadors intenten gestionar de la millor manera possible.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Fileres a l'exterior de l'estació (Fotografia: Albert Salamé)
Fileres a l'exterior de l'estació (Fotografia: Albert Salamé)
Fileres a l'exterior de l'estació (Fotografia: Albert Salamé)
Fileres a l'exterior de l'estació (Fotografia: Albert Salamé)
Interior de l'estació de Sant Vicenç de Calders (Fotografia: Albert Salamé)
Interior de l'estació de Sant Vicenç de Calders (Fotografia: Albert Salamé)
Usuaris baixant de l'autocar per a accedir a l'estació de Sant Vicenç de Calders
Interior de l'estació de Sant Vicenç de Calders (Fotografia: Albert Salamé)
Interior de l'estació de Sant Vicenç de Calders (Fotografia: Albert Salamé)

Així, els nervis i les corredisses vénen i van a mesura que hi arriben trens i autocars, sobretot per part dels viatgers que han d’arribar a Barcelona, que tan bon punt baixen del vehicle s’afanyen a arribar a les andanes corresponents per a no perdre els trens i reduir el temps perdut en el transbordament obligat. Segons que explica l’Alba, una de la desena d’informadores contractades per a l’ocasió, aquest és el principal temor dels usuaris. De fet, un dels moments de més indignació s’ha viscut cap a quarts de deu del matí, quan un dels trens de la R16 ha iniciat la marxa abans que arribés un dels autocars provinents de Tarragona. Això ha obligat els viatgers a esperar-se uns vint minuts per a poder agafar el comboi següent. Com que molts usuaris habituals s’han buscat vies alternatives d’anada o tornada de Barcelona, el pla alternatiu ha estat capaç de suportar la demanda de viatgers. De fet, ben avançat el matí a l’estació hi queden més periodistes que no pas viatgers.

Malaurada normalitat

Malgrat que els temps de viatges s’amplien considerablement a conseqüència del tall, l’actitud entre la majoria d’usuaris és més de resignació que no pas d’enuig o d’indignació. “Ja ho sabem: Renfe és Renfe i va tard amb talls o no”, diu una usuària que somriu irònicament mentre espera a l’andana el tren que l’ha de dur a Barcelona. “Avui, un trajecte que normalment serien dues hores, avui seran més de tres”, explica un jove que espera fent fila índia a l’autocar que l’ha de dur fins a Cambrils.

“No és just que després de quatre mesos d’avaries i problemes, ara ens facin això. I a sobre ara i no a l’estiu per a no molestar als turistes”, lamenta el Paco des d’un dels combois de la R2 Sud, línia que habitualment connecta Sant Vicenç de Calders amb Barcelona i que ara haurà d’afrontar un augment de passatgers en efectuar d’enllaç fins a la ciutat.

En aquest sentit, el govern de Cunit (Baix Penedès) ja ha reclamat a Renfe que ampliï el servei al corredor sud per evitar el col·lapse que avui ha viscut la línia. Bona part dels usuaris que han arribat en busos a Sant Vicenç de Calders han optat per acabar el recorregut fins a Barcelona amb Rodalia en lloc del regional. Això ha fet que els trens arribessin a Cunit gairebé plens en hora punta i que a Cubelles, la següent estació, ja no hi hagués seients lliures ni prou espai als vagons.

El malestar dels usuaris amb la gestió de les línies ferroviàries del sud ve de lluny. El passat mes d’abril, més d’un centenar d’usuaris de tren es va concentrar a l’estació de Tarragona per reclamar un servei digne. Convocats per la plataforma Dignitat a les Vies, van exposar el seu malestar pels retards generalitzats i les males condicions del servei, sovint amb trens amb més passatgers del compte i sense el manteniment apropiat.

Col·lapse a l’exterior de l’estació

Un dels principals dubtes previs al tall era si l’estació de Sant Vicenç de Calders estava capacitada per a convertir-se en un dels punts més freqüentats de la línia ferroviària catalana. Avui s’ha demostrat que aquests dubtes estaven més que justificats. Si bé és cert que les onze vies operatives han estat suficients per a distribuir a tots els passatgers i no generar aglomeracions, la història al pàrquing ha estat ben diferent. Les limitades dimensions de l’aparcament, i especialment de la seva entrada, obliguen els autobusos a fer unes quantes maniobres per a accedir-hi, fet que ha reduït molta fluïdesa a l’hora de deixar i recollir passatgers. A més, a conseqüència d’això, l’entrada i sortida de vehicles del recinte queda a estones col·lapsada.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Autocar esperant per a entrar a l'estació de Sant Vicenç de Calders (Fotografia: Albert Salamé)
Accés a l'aparcament de l'estació de Sant Vicenç de Calders col·lapsat
Usuaris esperant per a baixar de l'autocar del servei alternatiu (Fotografia: Albert Salamé)
Usuaris esperant per a baixar de l'autocar del servei alternatiu (Fotografia: Albert Salamé)
Usuaris esperant per a baixar de l'autocar del servei alternatiu (Fotografia: Albert Salamé)
Usuaris esperant per a baixar de l'autocar del servei alternatiu (Fotografia: Albert Salamé)

Com que l’aparcament habitual era ple d’autocars, els usuaris que han anat a l’estació amb vehicle privat han hagut d’aparcar en alguns descampats pròxims.

Les autoritats valoren positivament la primera jornada

Més enllà d’usuaris i periodistes, aquest matí algunes autoritats també s’han acostat a Sant Vicenç de Calders per a seguir la primera jornada del tall. El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, ha celebrat que no hi ha hagut caos en el primer dia de tall, tot i que també ha reconegut que abans de cantar victòria cal veure si hi ha hagut un increment substancial de l’ús del vehicle privat. “Sense triomfalismes, però les coses han funcionat raonablement bé”, ha sentenciat en una atenció als mitjans al peu de l’estació.

Per la seva banda, el director de Rodalia, Antonio Carmona ha reconegut que s’han produït uns quants retards, però ha assegurat que aniran ajustant l’oferta i el servei en funció del desenvolupament del pla alternatiu de mobilitat.

Aquest discurs contrasta amb l’actitud estoica dels usuaris habituals, ja acostumats a tota mena de disfuncions en el servei, que avui han tastat o han evitat com han pogut el que serà la seva realitat durant els pròxims cinc mesos.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor