Rendir-se és l’única política d’aquest govern: que pleguen ara mateix

He obert l’ordinador a les deu tocades i ja estava posat a la web el contingut per als subscriptors. M’ha cridat l’atenció que no hi fos l’editorial, que no ha aparegut fins un bona estona més tard.
Sabuda quina era la notícia del dia era ben estrany que en Partal no hi tingués res a dir i he imaginat que estava fent voltes i voltes a veure com deia el que havia de dir sense dir cap renec.
Evidentment no sé si ha anat així, en tot cas li ha sortit un editorial concís (“el més curt que he escrit mai”) i clar. El mínim comú denominador que un independentista de debò subscriuria.

I és que no hi ha per a menys. Quina vergonya, quina vergonya. Quin fàstic.

Recordeu les accions de la Crida a la Solidaritat als anys 80? Avui en dia, que potser són encara més necessàries que llavors, serien condemnades i titllades de feixistes per part d’ERC i Junts. I ja no diguem de la resta.

O reaccionem però des d’ara mateix o en una dècada estem lingüísticament com està ara el País Valencià (i el País Valencià com estarà d’aquí a una dècada? I les Illes? I la Franja?)

Ja teniu present que això TAMBÉ és una conseqüència de la reculada del 2017 i de no portar endavant la independència? No ho dic només perquè un estat independentment pot legislar sobre llengües sinó també, i sobretot, perquè la vergonyosa retirada ha comportat un desprestigi de tot allò català, llengua inclosa, fins i tot a casa nostra. No tot és que els videojocs no estiguin en català, és també perdre l’orgull de sentiment de pertinença.

A darrera hora els de Junts sembla que se’n desmarquen. És d’agrair. No per tirar-se enrere (que ja han quedat ben retratats) sinó per mostrar-nos el camí: Cal fer-los com tanta pressió com puguem i encara més per tal de tornar-vos al camí correcte.
Continuarem pressionant doncs. A tots els partits. Sense pietat ni aturador. Tot fent un símil futbolístic: Prepareu-vos per a suar la samarreta, us farem córrer fins a treure el fetge per la boca i tot i així ningú no us assegurarà la renovació.

Però tota la indignació d’avui no servirà de res (DE RES) si després es continuen votant els mateixos. Cal fer una neteja a fons dels tres partits. Foc nou. O millor encara que surtin noves formacions i nova gent, que uns nous lideratges als partits de sempre seran només un canvi de cara per anar tirant un parell de legislatures més.

“Oh, és que si no els votem segurament guanyaran els partits espanyols” diuen molts.
Bé, i quina és la fotuda diferència??? Al capdavall estan fent realitat l’objectiu amb el que va néixer C’s (partit gairebé difunt perquè ja no cal, els mateixos partits “indepes” ja han assumit el seu discurs)

Quina indignitat !! Aixó ja supera totes les malifetes d’aquest govern autonomista traïdor al poble català que malgoverna a Catalunya. Un acord que també subscriuen els espanyolistes del psoe de Catalunya i dels comuns no veieu que va en contra de Catalunya ? Sereu imbècils ?? Desde quan l’home bó ( Junqueras ) va dir que el castellà també ha de ser igual que el català, que anem perden a cada bugada un llençol, Si que us recordeu aquestes declaracions del mossén ? Es urgent fer una plataforma electoral independentista i fotre a tota aquesta colla de vividors al carrer. Chapeau per a la gent de Silenci que ahir van entrar al parlament i els van mostrar les vergonyes. Estan traïnt al poble català. Poquesvergonyes !! Traïdors! Botiflers !

Perdoneu que em faci pesat per reiteratiu… Qui els va votar? Qui va demanar el vot dels partits independentistes des d’aquest mateix espai? Bé es demostra dia a dia que ni via rupturista ni reformista en aquest Govern. En l’editorial del 10/02/2021 es deia
“és evident que resta només a les nostres mans, en el nostre vot a les urnes, la responsabilitat d’aclarir quina és la direcció que el país vol seguir, quin dels dos camins que traça la bifurcació entre reformistes i rupturistes ens disposem a transitar.”
Doncs bé, cada dia estic més orgullós d’haver votat nul (la nova tercera via) amb la papereta de l’1-O. Allà es va acabar tot i va començar tot. L’Autonomia i qui la regna és inútil. I per més INRI el suflé indepe està baixant tot i les errors estadístics del CEO.

És hora d’encerclar el Parlament de Catalunya i exigir que o implementin la DUI ja o es retirin de la política. Els de Junts ja s’han assustat, però ERC+PSC+Comuns tenen majoria suficient per tirar endavant el decret ignominiós. Com que volen vortar-lo aviat cal encerclar-lo lo més tard dilluns qui vé. L’ANC, els sindicats, i tots els grups organitzats en defensa de la llengua haurien de començar a convocar ja la resposta, a veure si aconseguim que els d’ERC també s’assustin. I si en Puigdemont no convoca un congrés immediat per defenestrar els actuals dirigents i/o no abandona ell mateix el partit, caldrà cercar nous lideratges i nous partits o plataformes. De moment na Clara Ponsatí sembla lleial, … no sé si na Laura Borràs està estudiant com pot aturar que aixo vagi al ple del Parlament tan aviat com voldria l’enemic … però convendria no estar gaire temps a sebre què en pensa.

El grau d’assimilació dels Països Catalans és força més profund que no ens pensem. Els castellans deuen estar sorpresos, d’allò més, per l’éxit assolit, per fi, després de tant de temps, amb el Decret de Nova Planta. Catalunya ha deixat de ser triomfal i ha passat a ofrenar, també, noves glòries a Espanya. Quin final tant trist, tant melodramàtic i ridícul i barat, què patètic i miserable tot plegat. No és aquest el moment, tal vegada, d’engegar-ho a dida? Encara no? Què més ha de passar? L’arakiri dels japonesos és més digne i noble que no pas aquesta demencial pantomima.

L’editorial crec que t’ha quedat fins i tot massa llarg. Segurament amb 3 paraules hagués sigut suficient.

Voldria afegir una part positiva al descontentament i desànim general. Em sembla increïble que els espanyols hàgen sigut tan estúpids. M’explique: quan Puigdemont va girar cua cap a Bèlgica després de la “fake DUI” estava convençut que Rajoy amb 4 concessions que es quedarien lluny de l’estatut anul·lat pel TC i alguns càstigs d’anar per casa als polítics implicats seria capaç d’anul·lar 100% l’independentisme i baixar la “inflamació” que diria Borrell. Per a la meua sorpresa no ho va fer, augmentant al màxim la repressió i no concedint absolutament res, amb els resultats coneguts fins ara de mantindre la flama i la lluita.

Ara que per fi tenien a uns bons masovers autonomistes els fan fer el ridícul més espantós i destrueixen la seua credibilitat que si el poble encara té pols (i supose que sí) suposarà la seua destrucció política.

Feia falta foc nou (de fa més de 4 anys), i sembla que ajuden a encendre’l ells mateixos.

Espanya mai falla. Ara falta trobar polítics dignes i valents que de llarg és el més complicat.

Vull trencar una llança a favor de JUNTS.

Han rectificat però se’ls ha de vigilar.
S’han deixat seduir pels Tripatit quintacolumnista.
El Trifachito contra la independencia d’ERC+PSC+Comuns.
Se’ls ha de fer fora a tots ‘a patades’.
Com diu el Partal: no podem tolerar que manin ni un dia més.
Vinga ràpid aquesta agrupació d’electors de la ANC.
La necessitem ja per a les Municipals.
I pel que sembla potser tambe hi haura autonomiques abans del que ens pensem.
Sortim al carrer a mostrar el nostre enuig i rebuig en aquest govern i que convoqui eleccions ja.
No ens representen en absolut !!!

Es van rendir el dia 10 d’aquell Octubre malaguanyat, senyor Partal. És van rendir tots, tots 72. Ni un d’ells va trencar el silenci de la rendició incondicional. Ni un crit a la resistència. Ni un cop de porta. Rendició incondicional en el millor moment de la història de Catalunya i de tota la catalanitat en els darrers 300 anys.

Aquesta és la gent, els comandaments, vull dir, de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i les Coordinadores d’Unitat Popular. Rendició incondicional i res més. Res.

Després d’aquell octubre tot, tot, ha estat caure pel pedregar avall.

Ens han estafat, ens han venut, ens han abandonat, s’han venut el país, la llengua i tot rastre de dignitat. Han regalat els nostres vots, la sang de l’1 d’Octubre, tot el nostre esforç, la nostra esperança i el nostre futur a l’enemic.

Sense vergonya, sense cap vergonya s’han fet la foto final al costat dels feixistes del 155 i demés companyia, per si algú encara no havia entès que només saben rendir-se, que es rendiran sempre, que la rendició incondicional és el seu únic objectiu.

Ja sé que demaneu no proferir insults. Ho sento però trenco la norma.
Estem governats per una banda de traïdors. O reaccionem i els fem fora a tots, tots sense excepció, o senzillament s’ha acabat la nostra història.

Sorprèn el silenci d’Omnim. I caldria recordar que el president de Junts és qui va liquidar La Crida. Cal que l’ANC faci una veritable campanya per la normalització del català esbombant els percentatges d’usos del català en tots els àmbits socials en els darrers 50 anys. No caiguem en la trampa del 75 per cent escolar com un guany donat que la realitat és inferior. La immersió era una ficció, i ho és més la normalització. Tenia raó Xirinacs en relació al paperot dels líders? El català sense polítiques efectives de normalització, on serà d’aquí cinc dècades?

Ucraïna va fer un gran error, de conseqüències que són, avui manifestament nefastes, allò de “si una independència val una vida” No, una vida no, milers de vides! No ens enganyem, Sr. Tardà, no és la independència sinó el contrari, la dependència i la subjugació les que actuen de força assassina, tan a Catalunya com arreu. Sí, Ucraïna va renunciar el seu potencial nuclear, garantia de respecte militar i internacional i ho feu a canvi de vanes promeses, tan de Rússia, com dels EEUU, com de l’Otan, vanes promeses de no ingerència i de respecte, llunyanes interpretacions sempre subjectives i interessades, quan ho va fer, amb bona fe insensata es va condemnar ella mateixa al que li està passant ara, morts i més morts, destrucció i més destrucció. Ara Catalunya, el seu govern, pactant-ho amb partits contraris a la sobirania i a la llengua, està fent el mateix amb la llengua, estova la llei que hauria d’endurir obligant el govern català de torn a fer complir la immersió que mai ha fet complir, estovant-la posa en joc les futures interpretacions subjectives i interessades de l’enemic i dels seus col’laboracionistes per acció o per omissió, aquestes interpretacions acabaran de malferir la nostra llengua, acabaran d’anul·lar la immersió que els governs catalans han estat incapaços de fer complir, tots els governs, tots, i ara amb la nova llei a la mà rentaran i blanquejaran els seus incompliments i les seves indignes consciencies. Pobre Llengua i pobre Catalunya governada per inconscients i covards.

Necessitem nous capdavanters que primer de tot defensin la Llengua de Catalunya, raó de la nostra idiosincràsia i de la nostra nació.

Necessitem votar, doncs, només qui es comprometi a defensar la immersió veritable, àdhuc fins a les Universitats i estudis superiors, a defensar i complir el Mandat del 1r d’octubre, a completar la DUI, i edificar la ja incipient República Catalana Independent.

Que fàcil és xerrar, postureig, quina eduació tan banal i frívola que reben certs polítics, …SENSE VALORS, SENSE DIGNITAT¡¡¡
I és molt fàcil d’entendre:
Ens els seus perfils per exemple:
es posen la foto del President Companys i després critiquen a Clara Posantí per defensar amb totes les conseqüencies, fins i tot amb la seva llibertat personal i la seva vida.
Ens sentim venuts el poble català?¿?¿ però….a canvi de què???
I no em vinguin amb el tema cristipàjunquerista, perquè faf 2 dies va sortir el verí de l’escorpí……pica perquè l’altra salti i mori…..TATXANT¡¡¡¡¡¡

Està clar el preu dels indults, la no bel·ligerància contra el naZionalisme espanyol.

Sempre s’ha dit que un general presoner, o ostatge, de l’enemic no hauria de tenir cap comandament. I aquí, curts de gambals tots, es va permetre que formessin part de les llistes electorals.

Això sí, VOTAR SEMPRE, però votar independentisme honest.
Cal fer una nova Agrupació Electoral Transversal, on no hi siguin ni tinguin veu cap dels indultats, en especial el Gran botifler Oriol Junqueras, ni els seus acòlits (Rufian, Sergi Sol, Sergi Sabria, Tardà, Aragonès, etc., afegiré també una gran decepció la Marta Rovira, exiliada però servent del Gran botifler).

Agrupació electoral transversal, perquè les independències no han estat mai d’esquerres ni de dretes (EM SENTIU CUPAIRES?), amb l’únic objectiu de la independència i començant per i a defensa total de la llengua, autèntic pal de paller de la identitat catalana.
Agrupació que ha de concentrar tot el vot independentista per a foragitar les cúpules botifleres dels partits actuals.

La Clara Ponsati i en Josep Costa, serien dos bons noms per a encapçalar aquesta Agrupació Electoral.

El 52% independentista (la realitat ha resultat un 52% de gàngsters, un 52% de vividors, un 52% de traïdors)
Doncs sí un “polític” d’això que li diuen alguns govern de Catalunya, no plega debant d’aquestes tradicions, no fa accions per fotre fora aquest “polítics” que faig esment del 52% , n’és còmplice.
ER vol posar tots els obedients servidors a totes les entitats d’aquesta colònia espaÑola per no sentir cap veu discrepant, com va fer amb ÒMNIUM, posant la periodista Llansana amb carnet d’ER, ara recoloquedeta a TV3 pels serveis oferts en el partit; és això tant espaÑol de les portes giratòries.
Ara bé la renovació de la junta de l’entitat PLATAFORMA PER LA LLENGUA, la nova junta que es proposa consta la Carme Forcadell, mà esquerra del Judes Junqueres, doncs la mà dreta la l’ocupa en Sergio Sol.
Prego a TOTS els socis d’aquesta entitat coordinar-nos per aquesta Carme Forcadell no en formi part.

La responsabilitat és només nostra, dels electors, per haver-los votat. Mostres de que anaven a fer autonomisme, és a dir, a no complicar-se la vida, n’havien donades a bastament.

La veritat és que gastem uns nivells d’innocència i d’autoengany francament preocupants veient “independentisme” en qualsevol declaració o gest que no són res més que això, pura comèdia.

Qui no se’n recorda de les declaracions de la MHP Laura Borràs tot just abans del 14F dient que si tenien majoria suficient aixecarien la DUI. És només un exemple de com els partits ens utilitzen com volen per aconseguir els seus objectius, que ja sabem quins són (menjadores i negocis) i que no tenen res a veure amb la independència.

I encara hi ha gent que els defensa!

Diuen que quan es tanca una porta se n’obre una altra. Doncs tanquem-la, però tanquem ara i del tot. Hem d’anar contra els partits, no hi ha un altre camí.

I si de veritat ara ja hem fet el clic, això s’ha de reflectir clarament a les properes eleccions municipals.

Si, aquesta veritat no té discussió. S’han rendit. I si volem ser més precisos hauríem de dir que s’han venut, es a dir han intercanviat el seu estatus de confort per sotmetre’s, sense resistència, a l’estat que no té altre objectiu que fagocitar-nos i ho està fent en tots els fronts mentre “acumulem forces per ser més”: el mantra cínic dels traïdors. Ja ho deia Joan Tardà el juliol de 2018 en una entrevista a Vilaweb: “Jo comparteixo gairebé el 80% d’allò que pensa el meu veí que vota Ciutadans”. Es a dir, li queda un 20% per la independència del seu poble, per lo que hem de concloure que, després de tota la falsa moguda que ha protagonitzat aquests darrers anys, és un traïdor. Ho és i ho són. Val més que diguem les coses pel seu nom i, si cal, perdrem les formes per mantenir la dignitat. Fixeu-vos si en són de traïdors i cínics que, en aquesta proposta de llei de política lingüística, a més d’acabar amb la immersió, deixen als claustres dels centres totalment despullats –al ser ells que hauran de decidir l’aplicació de cada llengua- davant de la judicatura espanyola i així el conseller, lliure de responsabilitat, podrà dormir tranquil. Hem volat molt alt aquests darrers anys, però ara ja som a terra i qui no hagi aterrat encara –amb respecte- és que li falta un bull. Despertem, el preu dels carburants i una vaga de transportistes pot aturar un país i posar el govern en moltes dificultats. La independència de Catalunya sap molt bé com fer una festa grossa però es incapaç de treure el “sant cristu gros” de debò i fer una vaga que comprometi l’estat. Sento dir-ho, no hem estat mai a un pam de la independència. Algú pot pensar que queda l’exili, que s’ho tregui del cap, encara que les sentències siguin favorables no tornaran perquè l’estat espanyol se les passarà pel forro i no suportaria la humiliació de tenir Puigdemont sense empresonar-lo. La rendició d’avui és la rendició d’una generació, o de dues, i seran uns altres –que no coneixem- si de cas i si encara existim com a poble, els que podran intentar-ho de nou.

Coincideixo amb el Francesc Xavier Moncho. A les properes eleccions el vot nul és l’opció que triaré.
Fa uns dies vaig llegir un tuit que animava a votar nul a les properes eleccions espanyoles. Si els 2 milions de persones indepes votem nul donarem el toc als partits autonomistes i els Rufian’s perdran les paguetes que reben a Madrid .

Si després votem nul a les autonòmiques enviarem a casa a aquests polítics estafadors. A no ser que aparegui un partit creïble que prometi treballar de veritat per la independència de Catalunya.

Em sembla que encarar no ho heu entès (i no us emprenyeu amb mi que jo només ho constato): estan preparant les eleccions perquè en Gabriel Rufián pugui fer campanya a Santa Coloma. Els estrategues d’ER, i per extensió també dels altres partits dits d’esquerra, volen menjar-se el terreny no només entre ells, i amb Junts, sinó també amb el que pugui quedar de Ciudadanos. És així de cínic i de racional. Els de sempre, es pensen, els votaran igualment. I a més a més els de sempre, sembla ser, cada cop som més “minoritaris”. Només ens toca pagar i callar i pica de mans

La situació és tan desgavellada que estem plens de col·laboracionistes; alguns ni saben que ho són, però cobren igual. Que la política professional es desacrediti fins aquest punt equival a servir amb safata el poder a l’ultradreta.
Avui al matí Cat-ràdio entrevistava, sobre el tema del nou rumb lingüístic institucional, l’exconsellera del ram Irene Rigau, com si el problema de la negligència governamental sobre el control de la immersió lingüística acabés d’encetar-se en aquesta cúpula d’aprenents d’autonomista…
Vaig veure la manifestació de docents i alumnes, mentre, a part, una mestra que menava uns pàrvuls prop de la protesta els atiava a escridassar els manifestants: “en castellano!”. Potser fem tard?

Els catalans tenim el que mereixem.
En el tema de l’ ensenyament hi hauría d’ haver una línia vermella que cada família hauría de posar en foc a terra.
Sembla que una vegada més ens estant prenent la cartera però ens ho mirem ben cofois desde’ l sofa esperant que els polítics o els docents es trenquin la cara amb la Justicia española.
Aquesta línia es ben senzilla jo soc el responable de la educació dels meus fills aquesta responsabilitat no es delega i en el moment que el pla d’ estudis no va per on jo crec donç hi intervinc (per exemple prohibint que assisteixin a determinades assignatures com religio o educació per la ciutadania o la que sigui). Encara ho he vist cap familia que entri en la lluita cos a cos, com estan fent els Ucranians a moltes ciutats des de la revolta de Maidan fins aquests dies.
Dit això té sentit barallar-se per això, el meu fill parlarà mes o menys catala amb la nova normativa? Voleu dir que no es la única lluita possible que son capaços d’ abordar els polítics i jutges d’ aquest pais desventurat?

El gran problema no és el govern. Són els votants…. I els tornaran a votar….. És simplement ridícul…. Poc a poc es va veient que aquelles veus discrepants a qui la gran majoria va qualificar de hiperventilats, defensava postures no tant descabellades…. El problema no és el govern, són el remat de xais que l’ha votat. ‘beeeee, beeeee, beeee’, molta llana al clatell’ porteu! Aneu-vos a esquilar, va sent hora…. Però ara ja no som el que érem. Ja nomtenim.elmpoder que teníem….. I l’enemic ho sap. Simplement us pastor pagat us ha conduït fins l’escorxador. Ara és tard per a queixes! Sereu degollats, un per un…. Sou carn d’escorxador! Idiotes!