28.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 29.05.2020 - 01:10
La crisi del coronavirus ha accelerat l’aliança entre Renault i Nissan. Aquesta setmana Renault, Nissan i Mitsubishi Motors han anunciat un seguit de mesures conjuntes que condemnen al tancament la planta de la multinacional japonesa a Barcelona.
L’aliança de totes tres companyies, que ara mateix és el fabricant de cotxes més gran del món, ha dit que abandonava l’estratègia de créixer a qualsevol preu, estratègia que havia implantat Carlos Ghosn, detingut el 2018 per mala conducta financera.
El president de Renault, Jean-Dominique Senard, ha anunciat que el nou model consisteix a ‘sumar les tres empreses per a augmentar els beneficis i la competitivitat’. I una peça clau d’aquest model és repartir-se les regions del món i evitar redundàncies per reduir costs. D’aquesta manera, Nissan es quedarà l’Amèrica del Nord, el Llevant i alguns mercats asiàtics, inclosos la Xina i el Japó; Renault dominarà Europa i l’Amèrica Llatina; i Mitsubishi serà la marca capdavantera del grup a Oceania i sectors del sud-est asiàtic. També es repartiran les tecnologies: Nissan s’ocuparà sobretot de la conducció autònoma i Renault dels automòbils connectats. Així mateix, es reduirà el nombre de models que es posarà a la venda, s’unificaran tant com sigui possible les peces i d’ara endavant també el disseny. Es tracta de rebaixar costs totals de les tres companyies. Al final del procés totes les factories de les tres empreses haurien de poder fer els mateixos vehicles i les marques només serien un logotip afegit. A l’Amèrica Llatina el procés ha avançat tant que ja hi ha dues fàbriques que produeixen alhora cotxes de Renault i de Nissan.
Renault, Nissan i Mitsubishi Motors van començar aquesta aliança planetària el 1999, cooperant en estratègia i desenvolupament, però sense arribar a una fusió completa, que no la consideren necessària. Les tres empreses venen un automòbil de cada nou al món i donen feina a mig milió de treballadors.
La decisió concreta de tancar la planta de Nissan a Barcelona s’ha d’entendre en aquest context de reorganització empresarial. A Europa Nissan només tenia dues plantes de producció d’automòbils, una a Catalunya i una a Anglaterra. Ara es tancarà la de Barcelona mentre s’estudia què se’n fa, de la d’Anglaterra, que més endavant pot passar a produir cotxes de Renault si aquesta empresa tanca les dues plantes que té a Espanya, cosa que encara no ha decidit. Les vendes de Nissan a Europa també són molt inferiors a les del grup Renault, en una proporció de cinc a un.
Això, juntament amb els pactes globals i amb el fet que les fàbriques de Renault tinguin una capacitat i una especialització més grans, ha decantat la decisió cap a l’empresa francesa. Sense oblidar que l’estat francès encara és accionista de l’empresa, en té un 15%, i aquesta setmana ha aprovat un ambiciós pla de suport a la indústria de l’automòbil per valor d’uns 9.000 milions d’euros, la major part dels quals aniran a parar a Renault.
La reestructuració del conglomerat format per Renault i Nissan pren unes dimensions enormes. Renault concentrarà la major part de la producció europea a l’estat francès. Té fàbriques a Dieppe, Douai, Flins, Maubeuge i Sandouville. I de moment deixarà actives les que té fora de l’estat francès: les de Palència i Valladolid a Espanya, la de Novo Mesto a Eslovènia i la planta de Mioveni a Romania, que produeix els vehicles de la marca Dacia. També sembla que mantindrà les del Magrib: Casablanca, Tànger, que competeix amb Barcelona pel que fa a l’important infrastructura portuària, i Orà.
Mentrestant, Nissan tanca Barcelona i deixa la planta de Sunderland en pausa, tot esperant a veure si Renault hi vol traslladar la producció que ara fa a Espanya. I Mitsubishi ja ha tancat la fàbrica que tenia a Born, als Països Baixos.
La reestructuració encara no és completa, ni de bon tros, perquè hi ha més fàbriques a Europa que no fan assemblatge d’automòbils però en produeixen parts. Ningú no dubta que tard o d’hora els arribaran també les conseqüències de la concentració.
