Mireia Boya: ‘Llarena ha saltat i m’ha dit si volia que em processés per rebel·lió’

Mireia Boya, membre del secretariat de la CUP i ex-presidenta del grup parlamentari, ha anat al Tribunal Suprem espanyol, a Madrid. El jutge Pablo Llarena l’havia citada per comunicar-li el processament per un delicte de desobediència en la causa general contra l’independentisme. Quan ha sortit del tribunal, Boya ha relatat a VilaWeb com havia anat la seva intervenció, que ha fet a petició pròpia i que ha fet saltar el jutge.

—El jutge Llarena us ha amenaçat d’acusar-vos també de rebel·lió. Com s’ha arribat a aquesta situació?
—Li parlava de la parcialitat que té ell i tota la sala penal del Suprem en les actuacions d’aquesta causa. Li he posat diversos exemples d’afirmacions que hi ha a la interlocutòria de processament. Li he dit que és més una sentència que no pas una interlocutòria. Té la forma d’una sentència. I li he dit que això demostra que la sentència ja està escrita o dictada.

—L’heu fet sortir de polleguera?
—No ho sé. Li he dit que era molt incoherent que per tramitar a registre del parlament la llei de referèndum, la de transitorietat i les propostes de resolució de la declaració d’independència m’acusés de desobediència, mentre que la persona que va permetre el debat de la meva iniciativa entrant aquestes lleis i propostes al registre, Carme Forcadell, fos a la presó i li demanés trenta anys per rebel·lió. Ja fa quaranta dies que és a la presó. Li he dit que això demostrava que hi havia una intencionalitat política i una clara parcialitat en les seves actuacions.

—I és aquí quan us ha dit que us podia acusar també de rebel·lió si volíeu…
—Sí. Llarena ha saltat i m’ha dit si volia que em processés per rebel·lió. I jo li he dit que no. Que li deia precisament el contrari. Li he dit que hauria d’anul·lar el judici perquè no tenia cap sentit que Carme Forcadell fos a la presó.

—Heu anat al Suprem tan sols per rebre la comunicació de processament. Us ha interrogat?
—No, no. No m’ha fet cap pregunta. He estat jo que he volgut parlar i li he dit tot això. L’altra vegada vam parlar molt poc de desobediència i aleshores no entenia per què se’m processava per això. L’altra vegada em va preguntar molt sobre l’1 d’octubre, sobre el comitè estratègic, però no em va demanar gairebé res sobre tot allò que podria ser un delicte de desobediència. He volgut completar la declaració que havia fet.

—Volíeu deixar clar quina mena de desobediència s’havia fet?
—Li he explicat que no hi havia hagut desobediència jurídica. I que una altra cosa era la desobediència política. Que, de fet, no era desobediència sinó obediència a un mandat democràtic de les eleccions del 27 de setembre.

—I com ha reaccionat?
—Tan sols ha saltat quan li he fet veure la seva parcialitat amb l’exemple de Carme Forcadell i meu. I m’ha dit que jo havia de parlar per mi i no pels altres processats. Li he dit que era una causa conjunta. Que hi havia molta gent implicada. Que feia diferències i es demostrava la seva parcialitat. Per això, li he dit que no creia en aquest procés judicial i que el judici de veritat es faria a les instàncies internacionals. I que jo l’esperava amb resignació, veient que no hi havia justícia a l’estat espanyol.

—Quina és l’actitud de Llarena en aquestes vistes?
—Escolta, mira fixament. Però amb fredor. Tan sols ha saltat quan he parlat de Carme Forcadell per exigir que havia de ser fora de la presó i que no tenia cap sentit fer un judici per rebel·lió quan no hi havia hagut violència.