23.08.2019 - 21:50
|
Actualització: 23.08.2019 - 22:10
Si sou lectors de la premsa espanyola, deveu pensar que aquest mes Barcelona s’ha abocat a una guerra civil. Els titulars fan referència, dia rere dia, a crims violents, homicidis, robatoris, disturbis policíacs…
Els polítics, particularment els de dretes, ho han aprofitat per a parlar de ‘situació d’emergència’ i criticar la batllessa de Barcelona, Ada Colau.
Però, tenen raó? L’augment dels casos de delinqüència a Barcelona és un reflex de la realitat, o un relat? Explorem-ne les dades.
La realitat
Les dades fiables sobre la delinqüència de Barcelona es poden consultar a partir de dues fonts: el Ministeri d’Interior espanyol i els Mossos d’Esquadra. Les dades del ministeri són probablement les més exhaustives, incloses diverses fonts policíaques), però tan sols són actualitzades fins al primer trimestre del 2019 –i, per tant, són poc significatives per a l’anàlisi sobre l’actual suposada crisi de seguretat a Barcelona. Tot seguit, mostrem el nombre de delictes per trimestre a Barcelona, segons les dades del ministeri.
Les dades dels Mossos són més detallades –per mesos, no per trimestres– i lleugerament més actualitzades, fins a final de juny. A continuació, es mostren els delictes registrats pels Mossos aquests últims anys.
Com es pot veure, certament hi ha un augment gradual, però res d’extraordinari aquests últims mesos. Explorem més específicament únicament els robatoris amb violència, el delicte en què s’han centrat més els mitjans de comunicació.
Una altra vegada, n’hi ha un creixement notable aquests darrers anys, però no pas específicament aquests darrers mesos.
El relat
Per a aquesta anàlisi, hem reunit 728.053 piulets de 35 diaris catalans i espanyols. La llista completa es pot veure al final d’aquest article. Hem identificat tots els que contenen la paraula ‘Barcelona’ i una altra paraula que es refereixi a la violència o la delinqüència (‘violència’, ‘inseguretat’, ‘delictes’, ‘crim’), tant en català com en castellà.
El gràfic següent mostra el nombre combinat de piulets d’aquest mes en aquests 35 mitjans que parlen sobre la situació de delinqüència a Barcelona.
Si observem dia per dia només aquestes darrers setmanes, l’augment ràpid és encara més cridaner.
Desglossem els mitjans per setmana.
Finalment, podem examinar quins diaris per dia.
L’augment de la cobertura dels mitjans ha tingut un efecte general sobre la població. Tot seguit, es mostren els piulets mensuals que només mencionen ‘delinqüència’ o ‘violència’. Fem servir el mateix mètode que abans, a Barcelona i Twitter en general, des del començament del 2018.
Explorem les mateixes dades, però diàriament i només aquests últims mesos. A continuació es mostren el nombre de piulets diaris únicament sobre ‘delinqüència’ o ‘violència’ i ‘Barcelona’.
Comparació entre la realitat i el relat
Examinem la comparació entre la realitat i el relat. El gràfic següent mostra la ‘realitat’ a l’esquerra –nombre conegut de delictes mensuals i robatoris violents– i el ‘relat’ a la dreta –piulets sobre els mitjans i la població en conjunt esmentant ‘violència’ i ‘delinqüència’ a Barcelona. El nombre s’ha normalitzat segons el percentatge de ‘normal’, és a dir, 200% significa que hi ha el doble de la taxa normal i 50% significa que hi ha la meitat de la taxa normal.
Tant la realitat com el relat mostren un augment de la delinqüència i la violència a Barcelona, però en una proporció totalment diferent. Si els robatoris violents han crescut d’un 10% a un 12% aquests últims mesos, en comparació amb les dades disponibles com a ‘normal’ (2018), els piulets sobre la violència i la delinqüència a Barcelona han augmentat d’un 500%.
Interpretació i conclusió
En aquesta anàlisi es destaquen dues coses:
- Desproporcionalitat de la cobertura: la desproporcionalitat entre l’augment relativament moderat de la delinqüència a Barcelona i l’augment extrem de la cobertura dels mitjans sobre la criminalitat.
- Objectiu de la cobertura: l’arbitrarietat del calendari de la cobertura dels mitjans sobre la delinqüència.
Dit altrament, aquests darrers mesos la realitat i el relat han divergit. Sense noves dades disponibles sobre delinqüència del juny ençà, i sense cap dada que suggereixi un augment particular de la taxa de delinqüència aquestes darreres setmanes, els diaris i la població han començat a parlar incessantment dels delictes a Barcelona. El punt culminant fou la setmana passada, quan dotzenes de mitjans tractaren de diverses notícies sobre la ‘crisi’ de seguretat a Barcelona.
Per què hi ha hagut aquest augment ara? I per què aquest augment important de la cobertura sobre la violència i la delinqüència a Barcelona és tan desproporcionat respecte de l’augment real?
Cal considerar la importància del marc mental, tant dels periodistes com dels lectors, a l’hora d’entendre com comença una notícia i què motiva les decisions editorials. El cas de la viralitat de l’angle de notícies sobre la delinqüència a Barcelona podria ser un exemple d’un ‘bucle de retroalimentació’ o de ‘cambra de ressonància’. Funciona així: hi ha un esdeveniment violent –un apunyalament, per exemple–, els periodistes en parlen, aquells dies no hi ha gaires notícies i la notícia sobre el fet violent té més clics, cosa que motiva els periodistes a escriure més sobre crims violents a Barcelona. Això alimenta una sensació de por entre la població, que origina més clics i repiulets sobre aquesta mena de notícies, i la cambra de ressonància va creixent. Els periodistes dels altres mitjans se senten obligats a parlar-ne també perquè ‘tothom en parla’; i els polítics, igualment. Després, s’escriuen més notícies sobre les declaracions dels polítics, i fins i tot notícies sobre notícies.
En l’espiral dels comentaris, tots tenim la culpa de la desconnexió entre la realitat i el relat. De fet, creem activament aquesta desproporció triant sobre què debatem, sobre què escrivim; què ens agrada o repiulem i de què fem cas omís. El periodisme es fonamenta en la demanda: exigim sensacionalisme, com ho demostra el fet que cliquem sobre aquestes notícies, i el periodisme ens el forneix. És economia clàssica, oferta i demanda. Jo mateix contribueixo a l’espiral quan trio d’escriure sobre la delinqüència a Barcelona en aquest article.
Però dir que tots som culpables no significa que tots ho siguem de la mateixa manera. Els periodistes tenen la responsabilitat ètica de mantenir-se fidels a la realitat, fins i tot si això implica perdre l’oportunitat de publicar un titular molt llaminer. Quan la institució del periodisme no fa res per oposar-se a un relat cada vegada més deslligat de la realitat, i en alguns casos fins i tot hi contribueix, no compleix la seva responsabilitat davant la societat.
Publicar titulars de notícies sobre delinqüència violenta a Barcelona, un dia i un altre, a un ritme sense precedents, en un moment arbitrari pel que fa a la taxa de delinqüència real, pot ser útil per al negoci, però no per a la professionalitat del periodisme. És clar que el periodisme ha de ser impulsat per la demanda, els periodistes han d’escriure notícies sobre allò que vol llegir la gent. Però també ha de ser impulsat per la realitat. En el cas de l’aparent ‘crisi’ de seguretat a Barcelona, la realitat hi té un paper menor.
Llista dels mitjans analitzats
20m
324cat
abc_es
cadanaser_espa
ccmaa_cat
cope
cronicaglobal
diariaara
diaridegirona
elcatalan_es
elconfidencial
eldiarioes
eleconomistaes
elespanolcom
elmundoes
elnacionalcat
elpais
elpais_espana
elperiodico
elperiodico_cat
elpuntavui
enoticiescat
europapress
larazon_es
lavanguardia
laverdad_es
libertaddigital
naciodigital
okdiario
ondacero_es
publico
rtve
telecincoes
vilaweb
voz_populi
