Hi ha relació entre la depressió i els bacteris intestinals?

Com més va més proves hi ha, sobretot en models animals, que la diversitat i composició de la microbiota intestinal (el conjunt de microorganismes que viuen al nostre intestí) pot influir d’alguna manera en l’activitat cerebral i el comportament. Ara acaben de sortir a la llum dos estudis que confirmen que la diversitat de la microbiota intestinal influeix d’alguna manera en trastorns de l’estat d’ànim.

És una bona notícia tenint en compte que la depressió és un dels trastorns mentals més comuns a tot el món. S’ha apuntat que entre un 11% i un 15% de la població mundial ha pogut tenir depressió en algun moment de la vida. A molts països ha augmentat recentment com a efecte secundari de la pandèmia de la covid-19. Tot amb tot, la causa de la depressió continua essent en part desconeguda, el diagnòstic és complicat i les opcions de tractament limitades.

Fins ara, les sospites que la microbiota i la depressió podien tenir relació es fonamentaven en experiments en què la transferència de microbiota intestinal de pacients humans deprimits a rates lliures de gèrmens induïa conductes depressives en els animals receptors. D’una altra banda, hi havia estudis que mostraven que el consum de prebiòtics i probiòtics podia afectar l’estat d’ànim i l’ansietat en humans.

Amb tot, la majoria de les proves es feien en animals d’experimentació, lliures de gèrmens, tractats amb antibiòtics o modificats genèticament. A més, d’estudis en humans n’hi havia pocs i amb un nombre de mostres molt reduït, poc representatius. Mancaven assaigs clínics ben controlats i resultats ferms i repetits.

Confirmació definitiva

La cosa va començar a canviar quan, a principi del 2019, es va publicar un macroestudi amb més de mil pacients en què es correlacionava la composició de la microbiota intestinal amb la qualitat de vida i la depressió. Els investigadors van trobar que els bacteris Faecalibacterium i Coprococcus, productors de butirat, s’associaven d’una manera consistent amb indicadors d’una bona qualitat de vida. Per una altra banda, els bacteris Dialister i Coprococcus eren molt disminuïts en persones amb depressió.

Ara s’acaben de publicar un parell de treballs a Nature Communications que confirmen la relació entre la diversitat i la composició de la microbiota fecal amb símptomes depressius. Al primer, s’han analitzat mostres de 2.593 participants i s’ha identificat l’associació de tretze grups microbians diferents amb els símptomes depressius. Sobretot s’ha observat un augment significatiu dels gèneres Eggerthella, Sellimonas, Lachnoclostridium i Hungatella en persones amb símptomes depressius aguts. Per contra, s’ha observat una disminució significativa en relació amb la depressió en els gèneres Subdoligranulum, Coprococcus, Eubacterium ventriosum i les famílies Ruminococcaceae i Lachnospiraceae.

Se sap que tant la composició de la microbiota intestinal com el grau de la depressió varien substancialment entre grups ètnics diferents. Per això, en un segon estudi paral·lel a l’anterior, es va caracteritzar la microbiota intestinal i la seva relació amb símptomes depressius en sis grups ètnics (holandès, surinamès del sud d’Àsia, surinamès africà, ghanès, turc i marroquí) de la mateixa àrea urbana (la ciutat d’Amsterdam), en un total de 3.021 persones. Els resultats van confirmar els obtinguts en el treball anterior, i van mostrar que la microbiota intestinal vinculada als símptomes depressius era independent del grup ètnic.

Què hi té a veure, la microbiota intestinal, amb la depressió?

Els mecanismes biològics subjacents encara no han estat prou estudiats, però se sap que molts d’aquests bacteris estan involucrats en la síntesi de glutamat, butirat, serotonina i àcid gamma-aminobutíric (GABA), que són neurotransmissors clau en la depressió.

El glutamat és un neurotransmissor excitador i el butirat ha demostrat ser antidepressiu. La serotonina pot ser el neurotransmissor clau de l’eix intestí-cervell i el GABA és el principal neurotransmissor inhibidor del sistema nerviós central que contraresta l’acció del glutamat.

Els nivells baixos de GABA tenen relació amb la depressió i els trastorns de l’estat d’ànim. Els estudis en animals mostren que la microbiota intestinal pot alterar l’activitat d’aquests neurotransmissors al cervell a través del nervi vague. Potser la producció de neurotransmissors per la microbiota intestinal pot alterar la química cerebral i, per tant, influir en l’estat d’ànim i el comportament.

No obstant això, cal tenir en compte que aquests estudis es basen en dades de seqüenciació de l’ADN de la femta per conèixer la composició dels bacteris, i que a partir d’aquesta dada s’infereix la funció que podrien tenir aquests bacteris.

Què és primer, l’ou o la gallina?

Tots aquests estudis no resolen a més la gran incògnita de si el canvi en la composició i la diversitat de la microbiota intestinal és la causa de la depressió o si, per contra, és la malaltia la que origina un canvi en la microbiota. A més, cal tenir en compte que aquests treballs només analitzen la composició bacteriana de la microbiota i no tenen en compte el paper d’uns altres grups de microorganismes (virus, arqueus, fongs i protozous), que també viuen a l’intestí, en la nostra fisiologia.

Per una altra banda, molts dels bacteris que es relacionen amb la depressió es detecten per mètodes de seqüenciació, però ara com ara no som capaços de cultivar-los al laboratori a gran escala per preparar probiòtics, per exemple.

En definitiva, encara som molt lluny de possibles tractaments contra la depressió basats en intervencions de la microbiota. Amb tot, aquests nous treballs ofereixen resultats contundents en més de 5.000 mostres de la vinculació entre la composició de la microbiota intestinal i la depressió, més enllà de diferències culturals, genètiques i d’estil de vida de grups ètnics diversos.

Ignacio López-Goñi és membre de la Societat Espanyola de Microbiologia i catedràtic de microbiologia a la Universitat de Navarra. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.