29.04.2021 - 21:50
|
Actualització: 30.04.2021 - 07:33
El batlle de Mutxamel, del PP i que governa amb Ciutadans i Vox, ha encès una notable polèmica arran de l’anunci que retirava el nom d’Enric Valor d’una avinguda d’aquest municipi de l’Alacantí per rebatejar-la com a avinguda d’Espanya –evidentment. La proposta ha provocat una reacció encesa i indignada que ha obligat el batlle a mig fer-se enrere i que de sobte, com explicava ahir magníficament Núria Cadenes, ha posat el nom del gran escriptor i gramàtic de Castalla en boca de tothom.
Sobre la polèmica, n’hem parlat a bastament aquests dies a VilaWeb i, per tant, us en considere assabentats. No hi incidiré gaire més, doncs. Però si m’ho permeteu, m’agradaria aprofitar-la per parlar d’una qüestió que cada dia em preocupa més i que és la momificació de la nostra cultura.
Dic de la nostra cultura tot assumint que això passa a tot el món o, si més no, a tot Europa, que és el que conec bé. I per momificació entenc aquest fenomen en què els escriptors de no fa pas tant de temps resten desconeguts pel seu poble lector, impossibles de trobar en les lleixes de les llibreries i reivindicats gairebé només com a símbols i no com a creadors.
Fa uns quants dies, també ací a VilaWeb, Sebastià Bennasar ens explicava que l’obra de dos monumentals poetes com són Miquel Àngel Riera i Damià Huguet era pràcticament introbable. Com ho és, no tant però sí fora de llocs concrets del País Valencià, la d’Enric Valor. I això és un problema que no han creat batlles espanyolistes i que ens hauria de fer reflexionar a tots.
No cal dir que estic absolutament d’acord amb totes les iniciatives que aquests dies s’han fet per reivindicar l’obra de Valor, des de la reconversió de les Trobades d’Escola Valenciana a la demanda que l’aeroport de València porte el seu nom. Però m’agradaria molt més encara que tothom el pogués llegir i en pogués gaudir.
Jo sóc d’una generació que va viure el franquisme i que, per tant, no va aprendre mai el català de manera reglada. I va ser precisament amb les seues gramàtiques i els seus llibres de llengua que vaig començar a saber com escriure això que parlava. Només per aquest fet, Enric Valor ja seria al cim dels meus records intel·lectuals. Però és que, a més, escrivia i escrivia magníficament. I en tots els àmbits. Durant la meua breu experiència de mestre a l’escola Gavina, l’enyorat Llorenç Giménez em va descobrir la riquesa de les seues Rondalles valencianes, textos que haurien de ser lectura imprescindible a totes les escoles dels Països Catalans. I més tard, amb Rosa Serrano, la seua admirable editora, també vaig poder descobrir les novel·les, des de l’Ambició d’Aleix fins a Enllà de l’horitzó, totes publicades per Tàndem en un esforç editorial enterc que no agrairem mai prou.
I és per haver-ne gaudit així que no puc sinó lamentar la sensació que m’assalta en el sentit que, fins i tot, molts dels qui el reivindiquen avui com a reacció al nou estrall de l’espanyolisme s’han perdut el bo i millor del seu treball.
Jo vull un país lliure, però vull també, o més encara, un país que siga culte. Per això m’agrada tant la consigna de Vicent Andrés Estellés, que reclama de nosaltres una pàtria “lliure, lluminosa i alta”. Enric Valor era un gran home, elegant, discret, compromès, incansable, i era també un escriptor de primera categoria que, evidentment, mereix tots els honors que li puguem atorgar, començant pel primer i més bàsic de tots, que és continuar-lo llegint. I que tanta gent no ho puga fer perquè no en troba els llibres, perquè no li és fàcil de comprar-los, crec que ens hauria de preocupar potser més i tot que la mala fe o la mala bava del borinot del batlle de Mutxamel.
PS. A internet hi ha molta cosa que pot servir per a conèixer més bé Enric Valor i la seua obra. Us recomane aquests enllaços:
–El completíssim portal sobre la seua obra creat per la Xarxa Lluís Vives.
–La pàgina de Tàndem Edicions des d’on podeu comprar alguns dels seus llibres.
–La lliçó magistral que va pronunciar quan va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.
–El vídeo del programa que li va dedicar en homenatge À Punt Mèdia.
I, finalment, aquest vídeo de VilaWebTV, de l’any 2011. Una conversa per a gaudir-ne molt.
