Reivindicar la poètica i la política de Joseph Beuys per a l’art del segle XXI

Si fa pocs dies el Museu d’Art Modern de Ceret inaugurava la seva exposició d’estiu, i per a molts amants de l’art del país anar-la a veure s’ha convertit en un ritual, ahir es va inaugurar l’exposició d’estiu de la Galeria Cadaqués, que des de fa pocs anys també ha anat consolidant un pelegrinatge, perquè ofereix propostes de nivell internacional que contenen recerca, investigació de tesi, i s’acosten a un treball museogràfic que, paradoxalment, molts museus obliden que han de fer. El 2014, la Galeria Cadaqués va reivindicar la importància d’aquesta població costanera en l’obra de Marcel Duchamp i de Richard Hamilton, i ara s’endinsa en Joseph Beuys, l’artista compromès i tan vigent però bandejat. La mostra, titulada ‘A Joseph Beuys’, és comissariada per l’escriptor i crític d’art Vicenç Altaió, el galerista Huc Malla i l’artista Erika Prüfert.

L’exposició posa en primer pla l’artista Joseph Beuys, cabdal en la nostra cultura europea i radical, ara que fa trenta anys que es va morir a Düsseldorf i trenta-cinc que va exposar per primera vegada als Països Catalans, precisament a la Galeria Cadaqués, amb Lanfranco Bombelli.

Altaió recorda: ‘El més important de Beuys, un artista fonamental dels anys setanta i vuitanta, ha anat desapareixent. Ell va entendre l’art com a acció social i política. La seva primera màxima era “La cultura és el capital” (“Kunst = Kapital”). Era una defensa de la nova Europa, que considerava que s’havia de construir a través de la cultura i la creativitat. I defensava que nosaltres som la revolució i que tothom és artista si rep formació i mitjans. I promulgava el model cooperatiu i col·laboratiu.’ En aquest sentit, l’exposició aporta una obra d’Alfredo Jaar, Cultura = Capital, recuperant la màxima de Beuys, feta amb llum de neó.

Continua Altaió: ‘Una altra màxima de Beuys és que art i natura són la mateixa cosa. Era una reivindicació molt marcada per l’ecologia des de la mirada cap a unes altres cultures. I, des d’aquesta perspectiva, l’exposició aporta obres de Perejaume i Eulàlia Valldosera.

Una tercera màxima de Beuys que destaca Altaió és la idea que l’objecte artístic s’ha de vincular a l’objecte científic. Ell feia grans conferències i rituals plens de processos, una part dels quals quedaven documentats per a museus i galeries. Però allò que considerava important era l’acció. Entre els artistes d’arrel conceptual que van rebre un fort impacte per les propostes ‘beuysianes’ hi ha Antoni Muntadas, Jordi Benito, Concha Jerez i Fina Miralles, que presenten obres de base teòrica o que destaquen la importància dels materials com a transformació de la realitat, o del ritual com a esdeveniment performatiu.

Altaió es lamenta: ‘Avui el món de l’art es troba tancat en un espai agònic. L’espai institucional i acadèmic va en direcció contrària a les màximes de Beuys. Per això, aquesta exposició és reivindicativa. Beuys va ser un artista important per a obrir el segle XXI.’

Tal com explica la Galeria Cadaqués: ‘Com a obres de referència s’exposen Rose für direkte Demokratie (1973), la proveta de la rosa per a la democràcia directa, i la Suite Schwurhand, produïda entre els anys 1949 i 1970 per Joseph Beuys. Al seu entorn, s’exposen obres de tres artistes històrics que van tenir una relació d’amistat molt estreta entre ells i amb Beuys: Marcel Broodthaers, Richard Hamilton i Dieter Roth. Dels seus alumnes avantatjats, es poden veure dues pintures de Jörg Immendorff i una obra icònica de Blinky Palermo.’

Entre els artistes més joves, Altaió destaca la instal·lació de Rosa Tharrats, una cabana de texans de molta gent, que el crític d’art explica i contextualitza així: ‘L’obra Espai per al segle XXII és un homenatge a la peça de Joseph Beuys The Orwell Leg – Trousers for the 21st Century. Segons Beuys, els genolls són la part del cos amb la qual veiem el futur. Els forats d’Espai per al segle XXII també volen simbolitzar aquesta obertura cap al futur, en un intent de dibuixar el paisatge dels nous temps. Aquesta instal·lació s’ha realitzat amb materials tèxtils trobats o cedits (upcycling) i cada teixit té una història al darrere, des d’uns pantalons trobats al barri turc de Berlín fins a una jaqueta de l’adolescència treta de l’altell familiar. Fragments d’història individual que conformen l’imprevisible i vast teixit de la col·lectivitat.’

‘A Joseph Beuys’ exposa obres de Beuys i de Jordi Benito, Marcel Broodthaers, Alícia Casadesús, Xavi Déu, Peter Fillingham, Jesús Galdón, Richard Hamilton, Marine Hugonnier, Jörg Immendorff, Alfredo Jaar, Concha Jerez, Fina Miralles, Jordi Mitjà, Antoni Muntadas, Oscar Murillo, Blinky Palermo, Perejaume, Mathieu Pernot, Valérie Prot, Erik Rosdahl, Dieter Roth, Ariadna Serrahima, Juergen Teller, Rosa Tharrats i Eulàlia Valldosera.

L’exposició es podrà visitar cada dia de les 19.00 a les 21.30 fins l’11 de setembre.