Els Reis ens porten tres notícies, que no són negatives

No tot han de ser desgràcies. Ni els Reis no ens han de portar carbó sempre. Encara que mentalment estem predisposats a pensar-ho. Malauradament, ja fa molts mesos que carreguem la llosa de la crisi energètica, l’encariment dels productes més necessaris, la pèrdua de poder adquisitiu i l’amenaça de més pujades en els tipus d’interès. Són quatre fets que han marcat el dia a dia durant molts mesos del 2022 i han creat una expectativa preocupant a la ciutadania i les empreses. Per raons òbvies, és molt important d’albirar que algunes finestres tenen escletxes i hi passa un bri de llum. En certa manera, és el que ha passat avui. De fet, ja va començar la setmana passada amb la moderació de la inflació a l’estat espanyol, d’un punt mensual, fins al 5,8%.

Quant als fets d’avui, em refereixo a la inflació d’Alemanya, les dades de l’índex dels directors de compres (PMI) –tots dos referits al desembre– i l’arribada de turistes a Catalunya al novembre, un aspecte que enguany ha estat eclipsat pels grans envits de l’economia i el temor que ens causen.

Comencem per la inflació alemanya. L’índex de preus de consum (IPC) es va situar al tancament del 2022 al 8,6%, fet que es tradueix en una rebaixa d’1,4 punts respecte del novembre i representa una moderació de les pujades registrades l’any passat, impulsades sobretot pels augments de l’energia i els aliments. La dada de tancament d’any, si es confirma amb les xifres definitives, indica que l’ascens dels preus es va moderar els darrers mesos del 2022 a la primera potència econòmica europea, després d’haver tingut una inflació del 10,4% a l’octubre i del 10% al novembre, segons les dades de l’oficina d’estatística alemanya, Destatis.

Cal assenyalar que el “comportament més bo” de la inflació el mes de desembre a Alemanya ha estat molt condicionat per l’entrada en vigor de les mesures adoptades pel govern federal per reduir les factures de gas de les famílies. Els analistes de Destatis encara no n’han quantificat l’impacte, però ja veiem que ha estat positiu. Igualment, hi ha influït la forta reculada del preu del gas a la regió, lligada a una demanda més baixa de l’esperada, a conseqüència d’unes temperatures més suaus que no és habitual en aquestes dates.

Malgrat tot, no s’ha d’oblidar l’aversió històrica dels alemanys a la inflació i que el 2022 ha estat un any de rècord, d’ençà del 1951, quan va superar de poc el 7%. És important de tenir en compte aquest fet, en el moment d’adonar-nos que som davant un primer símptoma que els preus afluixen, cosa que ha fet que alguns instituts d’anàlisi del país parlin encara d’una possible recessió, però molt més esmorteïda. I també és significatiu pel pes que tenen els preus alemanys en les decisions del BCE. Per més que les autoritats monetàries encara diguin que continuaran amb pujades de tipus dures, segur que respiren una mica més tranquil·les. I això és positiu, per a tots.

La segona “bona” notícia ha arribat amb l’índex dels directors de compres. I he posat “bona” entre cometes perquè l’activitat europea continua baixant… però més lentament. Segons els PMI, al desembre, l’economia de la zona euro es va continuar deteriorant, però la força de la desacceleració es va moderar per segon mes consecutiu, cosa que possiblement indica una contracció de l’activitat més lleu que no es va anticipar d’entrada. També es van observar davallades de l’activitat més febles, en general, en els diferents països de la zona euro, i més notablement a Alemanya, l’economia de la qual ha estat el llast principal per a l’eurozona, en conjunt, la segona meitat del 2022.

Això vol dir que ja ha sortit el sol? Evidentment, no, però ens diu que no anem pitjor. De fet, hi ha poca evidència en els resultats de l’enquesta que suggereixi que l’economia de la zona euro pugui tornar a un creixement significatiu i estable a curt termini. Les condicions de la demanda es van mantenir febles, atès que els clients economitzen, mentre que la confiança empresarial continua estancada a causa de les preocupacions sobre la recessió, la incertesa dels costs de l’energia i la inflació persistentment alta, sense oblidar l’enduriment de les condicions financeres. Tot i això, l’aspecte més remarcable és que es frena la caiguda.

El diagnòstic que fan els PMI per a l’estat espanyol va pel mateix camí, però subratlla una diferència important entre els serveis i la indústria, en favor dels primers. Així, diu que l’economia del sector serveis va acabar l’any de manera relativament positiva, registrant el segon augment mensual consecutiu tant de l’activitat comercial com de les noves comandes, a causa d’un lleuger repunt de la demanda. Aquest creixement modest dels serveis al desembre va ser superat per una contracció persistent de la producció manufacturera, que una vegada més va caure a un ritme notable. Ara, atesa la gran importància dels serveis en el PIB, l’índex general millora al desembre i es col·loca en el màxim de quatre mesos. Respecte dels preus, tots dos sectors van tenir una lleugera baixada dels costs. Per una altra banda, es van registrar taxes semblants i més lentes en l’augment dels preus cobrats en tots dos grans sectors. És un bon símptoma.

I, finalment, l’Idescat ha fet públiques aquest matí les dades de turisme corresponents al novembre. El bon temps i les temperatures altes hi han jugat a favor. El cas és que al novembre va venir més gent de fora que no era habitual en els mesos anteriors, si posem de referents els períodes corresponents de l’any 2019. Així, el nombre de turistes estrangers al novembre ha estat del 92% dels que van venir l’any 2019. Hem de pensar que, durant tot l’estiu, el nombre que ha vingut ha estat al voltant del 80% sobre l’any de referència. A l’octubre ja es va notar un salt, a causa del fenomen esmentat, i va ser del 87%.

Amb la despesa ha passat una cosa semblant. Mentre que a l’estiu representava al voltant del 85% de la del 2019, al novembre la xifra superava d’un 1% la de tres anys abans. El salt positiu és més significatiu que en el nombre, per l’augment dels preus. En qualsevol cas, és una bona notícia que ha afectat positivament diferents sectors.

Probablement, en unes altres circumstàncies, cap de les tres notícies que he comentat no hauria merescut el qualificatiu de “bona”. Però en les actuals, penso que si més no adquireixen un to esperançador, sense perdre de vista la gravetat de la situació. És bo que els Reis no solament ens portin carbó…