El rei es queda sense caça

El rei dels espanyols, Felipe VI, es queda de moment sense caça. Avui era un dia propici per a mostrar a la nació espanyola que la justícia espanyola i la justícia europea tenien a punt la presa que fa anys que cerca l’estat espanyol: el retorn de Carles Puigdemont i la resta dels exiliats. A Europa, aquest matí, el TJUE s’havia de posicionar sobre les euroordres dels exiliats. I a la tarda, el rei espanyol visitava la capital de Catalunya durant el lliurament de despatxos de la nova promoció de la carrera judicial. Però el dia no ha anat com s’esperava. Al matí, la justícia europea obria la porta a tornar a denegar el retorn dels exiliats. No és gens clar que les euroordres permetin d’obligar el retorn dels exiliats. Al contrari. I a la tarda, el rei dels espanyols no ha pogut pronunciar un discurs triomfalista sobre la qüestió. Però sí que ha introduït una referència a Europa, una referència més que curiosa.

“Des d’avui sou, també, no ho oblideu, jutges europeus”, ha dit Felipe VI als futurs jutges, que recollien els seus despatxos al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB). “Europa és part indissociable de la nostra identitat com a nació, i la vostra independència és també imprescindible per a assegurar l’eficàcia i l’aplicació uniforme del dret de la Unió i la defensa dels seus valors: la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans.” Paràgraf curiós, tenint en compte que en el cas català no s’ha assegurat “l’aplicació uniforme del dret de la Unió”. Com a mínim, els actuals jutges espanyols no se n’han sortit. Europa, per una banda. Espanya, per una altra. A veure com ho fan les futures generacions.

El rei espanyol ha hagut de veure, a més a més, com novament el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no era present per donar-li la benvinguda. Tampoc ha estat al matí en la inauguració del Saló de l’Audiovisual ISE. La persona que el govern català ha enviat a l’acte ha estat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. L’ex-dirigent de Podem escrivia l’any 2020 l’article “La Monarquia pateix (i patirà)” sobre una visita reial a Catalunya, i hi afirmava: “Ni govern, ni parlament, ni Ajuntament de Barcelona. Divendres, el rei visita Barcelona i les màximes personalitats del país no assistiran a l’acte […] El gest dels polítics catalans entronca de manera clara amb el sentit general de la població.” Dos anys després, el govern l’ha enviada a ella, Gemma Ubasart, a l’acte amb el rei espanyol, no sabem si entroncant amb el sentit general de la població.

Mentre una discreta convocatòria independentista rebia a crits i xiulets el cotxe oficial del rei i el minibús de la jerarquia judicial espanyola (Marchena, en primer terme de desenes de magistrats espanyols desembarcant), també hem vist entrar Josep Lluís Trapero, un dels protagonistes del procés que ha fet més canvis de rumb.

La sala de convencions era mig plena, o mig buida, per a lliurar els despatxos als nous jutges de l’estat espanyol, acabats de sortir de l’escola judicial, amb seu a Barcelona. Una promoció, la LXXI, amb algunes dades d’interès: dels 171 nous jutges, la gran majoria (76) es destinaran a Catalunya. Però, a la vegada, Catalunya només hi aporta vuit jutges, dels 171. Andalusia torna a ser la comunitat autònoma que n’aporta més (29). La segueixen el País Valencià (26), Madrid (22), Castella i Lleó (17), Canàries i Múrcia (12 cadascuna), Aragó, Astúries i Catalunya (8 cadascuna), Galícia (7), Extremadura (6), Castella la Manxa (5), Navarra (4), Cantàbria (3), País Basc (2) i les Illes Balears i La Rioja (1 cadascuna).

Catalunya no aporta jutges. Els rep. I és la que en rep més (76), a molta distància dels set que ocuparan el seu primer destí a Andalusia, els cinc a Aragó, els cinc a les Illes, els vuit a les Canàries, els tretze a Castella la Manxa, un a Castella i Lleó, un al País Valencià, dotze a Extremadura, dotze a Galícia, un a La Rioja, un a la Regió de Múrcia i tres al País Basc.

Una altra dada rellevant és la immensa majoria femenina de la promoció: entre els 171 nous jutges, hi trobem 125 dones i 46 homes. Segons el departament de premsa del TSJC: “Tot i que la mitjana d’edat dels alumnes de la promoció en ingressar a l’Escola Judicial era de vint-i-nou anys, els més joves eren tres que tenien 24 anys i el més veterà, 50 […]. La pràctica totalitat dels alumnes de la promoció (99,42%) va comptar amb el suport econòmic dels pares, i la tradició familiar no és l’element determinant que va portar els nous jutges i jutgesses a triar la professió. Les tres quartes parts dels integrants de la promoció (73,68%) ni ha tingut ni té familiars (fins al segon grau de consanguinitat) que exerceixin o hagin exercit una professió jurídica.”

Finalment, “gairebé la meitat dels nous jutges i jutgesses (43%) va triar la professió per contribuir a la lluita contra la delinqüència. I, en un 24% dels casos, l’element determinant per a ser jutge va ser encarnar un poder de l’estat”. Un poder de l’estat que, de moment, no acaba de trobar la manera de fer que la justícia europea, i l’espanyola, pensin igual, deixant el rei, i el seu estat, sense caça.