23.02.2022 - 21:09
|
Actualització: 23.02.2022 - 22:09
El 2017, quan Catalunya va votar en el referèndum d’independència del Primer d’Octubre, Vox pràcticament no existia. S’havia fundat quatre anys enrere, però els resultats electorals sempre havien estat tan minsos que no havia aconseguit representació política. Fundat com a escissió ultraconservadora i espanyolista del PP, va utilitzar la repressió judicial contra l’independentisme com una catapulta mediàtica que l’ha dut a ser la tercera força política d’Espanya amb expectatives d’entrar al govern l’any vinent. El punt d’inflexió va ser el llarg judici contra el procés que es va fer al Tribunal Suprem espanyol. Durant quatre mesos, el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, va aparèixer togat a les televisions pràcticament cada dia: era l’acusació popular que fustigava l’independentisme i podia reivindicar-se com l’espanyolisme més furibund.
Que Vox emprava l’aparell judicial amb propòsits electorals era tan evident com que el dret espanyol li ho permetia, tal com s’encarregava de recordar el jutge Manuel Marchena a tots els testimonis que manifestaven la incomoditat d’haver de respondre a les preguntes de Vox, sota l’amenaça de conseqüències penals si no hi accedien. Tot va transcórrer de la mateixa manera fins el 27 de febrer, quan els ex-diputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant es van plantar i van comunicar que desobeirien l’ordre de respondre a les preguntes de Vox acceptant les conseqüències penals que se’n derivessin. Dimarts Reguant tornarà al Suprem, aquesta vegada com a acusada de desobediència. La fiscalia demana una condemna de sis mesos de presó i inhabilitació, que en cas de confirmar-se tornaria a posar el parlament en el dilema de com respondre a la inhabilitació d’un diputat.
https://www.dailymotion.com/video/x734ych?retry
Ferma contra el Feixisme, grup de suport de Reguant, ha fet aquest vespre un acte de suport, en què la diputada ha estat acompanyada d’Antonio Baños –encausat al jutjat d’instrucció 10 de Madrid perquè no és aforat–; l’ex-diputada exiliada Anna Gabriel; el diputat inhabilitat recentment Pau Juvillà; i Alberto Rodríguez, també inhabilitat, fins fa quatre mesos diputat canari d’Unides Podem. A banda, hi han intervingut l’advocada d’Alerta Solidària Norma Pedemonte i la periodista Núria Cadenes. L’acte l’ha conduït la periodista Laia Soldevila i al públic, entre representants de la CUP, ERC, Junts i En Comú Podem, hi havia Jordi Turull, que seia al banc dels acusats quan Reguant va dir a Marchena que no respondria a Vox.
Però Reguant no ha parlat. Només ha fet una breu atenció a la premsa abans de l’acte en què ha reivindicat l’objecció de consciència davant l’extrema dreta i ha demanat que l’antifeixisme sigui a tot arreu organitzat. Alhora ha agraït l’acompanyament del grup de suport. Després, s’ha assegut a primera fila de l’auditori de Calàbria 66 i ha assistit a l’homenatge que li havien preparat.
https://www.dailymotion.com/video/x886j6t
“La resposta sempre és la insistència. Com més repressió, més organització”
Durant la taula rodona, Baños, periodista, ha insistit en el vincle entre l’extrema dreta i els mitjans de comunicació, sobretot l’oligopoli televisiu espanyol d’Atresmedia i Mediaset, aparador mediàtic de Vox, fins i tot quan no tenia cap representació. I del poder mediàtic ha saltat al judicial amb una anècdota de quan, ja dins del Suprem, Reguant i ell esperaven que els cridessin a testificar: “Una cosa que ens va cridar l’atenció a l’Eulàlia i a mi quan érem en aquell cau va ser la biblioteca, on vam veure llibres del Caudillo i de Primo de Rivera.” Un exemple dels ossos franquistes de l’estat espanyol i un avís per a no creure en reformes i maquillatges que s’hi facin: “No canvia, però generació rere generació recuperem la innocència.”
Des de l’exili suís, Gabriel ha destacat l’anormalitat que la llei espanyola permeti que l’extrema dreta sigui el motor d’un procés penal des de l’acusació popular. De fet, l’enverinament del judici que significava que Vox en fos acusació popular es va reflectir en els informes que en van fer els observadors internacionals. Paul Newman, filòsof indi que va ser portaveu del Tribunal Permanent dels Pobles per la guerra de Sri Lanka, va deixar escrit que l’acusació de Vox evidenciava “la intensa naturalesa política del procediment penal”; i Patrizio Gonnella i Susanna Marietti, juristes italians de l’associació Antigone, van exposar “l’anormalitat” que la fiscalia i l’advocacia de l’estat i s’asseguessin al costat dels advocats de Vox, un partit que no havia justificat un interès legítim a participar en el procés judicial. “Visualment, produeix l’efecte de transformar el judici en un judici polític”, van dir. Matthieu Cretenand, adjunt al rectorat de la Universitat de Ginebra, va qualificar de sorprenent la presència a l’acusació popular “d’un partit populista emergent”.
“Anna, confies que des d’Europa es pugui resoldre?”, li ha demanat Laia Soldevila. La resposta, directa: “No.” Malgrat que tota resolució favorable d’un estament europeu s’haurà de celebrar, ha dit, l’única manera que veu d’avançar és la mobilització popular. “A Europa potser s’aconseguiran o impugnacions o correccions de sentències, però a Europa no aconseguirem la solució del conflicte. I totes les persones represaliades ho hem estat per a aconseguir una resolució del conflicte, però no ho traurem d’aquí.” Missatge pessimista d’una dona que se’n va anar a l’exili en cerca de l’empara que a l’estat espanyol no trobava. Què li cal a l’independentisme per a reeixir, des del seu punt de vista? “Doncs el mateix de sempre. Els drets només s’aconsegueixen exercint-los, i no ens els donaran perquè ja ho hàgim provat.”
Norma Pedemonte, advocada d’Alerta Solidària, ha enumerat les mancances democràtiques del poder judicial espanyol. D’una banda, pel mètode d’elecció de la cúpula judicial, com ha criticat manta vegada Europa. D’una altra el nacionalisme espanyol i la defensa de la pàtria inherent a la judicatura, que també té arrelada, diu, la persecució de les mobilitzacions, amb centenars de causes contra manifestants amb penes altes de presó. “Som en un país que va passar del Tribunal d’Ordre Públic a l’Audiència Nacional“, ha resumit Pau Juvillà, inhabilitat per haver mantingut a la façana de la Paeria de Lleida un llaç groc i un clar precedent de què li pot passar a Reguant si el Suprem la condemna.
Núria Cadenes, que ha avisat que l’extrema dreta amenaça els Països Catalans sencers, però que l’estat espanyol té un interès concret i específic de violentar el País Valencià i tallar la relació amb el nord del país, ha dit que moltes vegades la repressió i la violència de l’extrema dreta es pot convertir en un bumerang que enforteixi el moviment popular. “Amb l’assassinat de Guillem Agulló vam veure que li pots tornar la pilota i més forta. Van assassinar un Guillem Agulló, però ara hi ha milers de Guillems al País Valencià i arreu dels Països Catalans.”
Una repressió que, si bé durant dècades s’ha acarnissat amb els Països Catalans i el País Basc, també afecta la resta de nacions que encara hi ha a l’estat espanyol. Alberto Rodríguez ha recordat que Mireia Vehí, diputada de la CUP al congrés espanyol, el va avisar abans que el jutgessin al Suprem espanyol que seria “carn de canó”. I si bé ha dit que era conscient que el podien condemnar, ha reconegut que no esperava que l’expulsessin del congrés espanyol, cosa que deixa sense representació tots els seus votants. “El tuf colonial que té tot això, el fet que per ser canari hagi passat el que va passar, és intolerable”, ha dit. Amb tot, Rodríguez també s’ha agafat a la idea del bumerang: “Aquestes coses les fan per evitar que la gent s’organitzi i lluiti. La resposta sempre és la insistència. Com més repressió, més organització.”
Per a tancar l’acte, i com a sorpresa no anunciada, Reguant ha vist com pujaven sobre l’escenari David Carabén i Marc Lloret, veu i guitarres de Mishima, un dels seus grups preferits. Dues cançons i un llarg aplaudiment. No tan sols a ells, també a Reguant, que ho ha agraït emocionada.
