A quina regió sanitària pertany el vostre municipi?

El govern del País Valencià i el de Catalunya s’oposen a les províncies com a unitat de desconfinament, d’ençà que Pedro Sánchez va anunciar les fases del seu pla de desconfinament. Consideren que no és convenient d’implantar les mesures d’aquesta manera perquè les províncies poden incloure zones molt heterogènies. ‘Què té a veure Berga amb Igualada o Barcelona? Per què un veí de Bellver de Cerdanya pot anar a Lleida i no a Puigcerdà?’, es demanava en una conferència de premsa la portaveu del govern català, Meritxell Budó. Per això, ambdós governs demanen que el desconfinament es faci a partir de les regions sanitàries amb què es divideix el territori, i no pas per províncies.

En el dia que ha començat la fase 0, la Moncloa ha accedit a estudiar la proposta que facin les autonomies. Així doncs, pot ser que aviat vegem com canvia el mapa de desconfinament fins que no es torni a la normalitat. Si és així, un ciutadà d’Amposta ja no s’haurà de guiar per la fase en què es trobi la província de Tarragona, sinó per la de la seva àrea sanitària, en aquest cas, la de les Terres de l’Ebre. Us expliquem com funciona.

El Principat es divideix en nou regions sanitàries, delimitades a partir de factors geogràfics, socioeconòmics i demogràfics, segons que assegura la Generalitat. Cada regió s’ordena, al seu torn, per sectors sanitaris, que agrupen les anomenades àrees bàsiques de salut, formades per barris o districtes a les àrees urbanes, o per un municipi o més d’un en l’àmbit rural. De fet, la consellera Alba Vergés assenyala que en cas de rebrot en una àrea determinada que no coincideixi amb una regió sanitària, com va passar amb la Conca d’Òdena, també demanaria al govern espanyol que es gestionés de manera diferenciada.

Tornant a les regions sanitàries, en el cas del Principat, les àrees es divideixen de la següent manera: les Terres de l‘Ebre, que inclouen el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta; la regió sanitària del Camp de Tarragona, amb l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès; la regió sanitària de Lleida, que inclou les Garrigues, la Noguera, el Pla de l’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell; i la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, que agrupa l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran.

La regió sanitària de la Catalunya Central, la formen l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès. I la regió de Barcelona, la més poblada del Principat, se subdivideix en tres àrees: l‘Àmbit Metropolità Nord, que comprèn l’àmbit territorial del Barcelonès Nord, el Maresme (tret dels inclosos a la regió de Girona), el Vallès Occidental i el Vallès Oriental; l’Àmbit Metropolità Sud, que engloba l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Barcelonès Sud; i Barcelona ciutat, amb els respectius districtes.

Quant a la regió de Girona, aquesta àrea inclou set comarques: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva, a més de la majoria de municipis de l’Alt Maresme (Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera)

El País Valencià també s’organitza en regions sanitàries; en aquest cas, són els anomenats departaments de salut. I n’hi ha vint-i-quatre. La descentralització respecte de les províncies és molt més alta i s’acoten millor als criteris demogràfics. Per exemple, el departament de Sagunt, tot i que administrativament pertany a la província de València, gestiona sanitàriament àrees de l’Alt Millars i l’Alt Palància, que administrativament formen part de la província de Castelló. La resta de departaments de les comarques del nord del País Valencià són els de Vinaròs, Castelló i la Plana.

La partició és encara més alta a la resta del territori, on trobem els següents departaments de salut: València-Clínic-Malva-rosa, València-Arnau de Vilanova-Llíria, València-la Fe, Requena, València-Hospital General, València-Doctor Peset, la Ribera, Xàtiva-Ontinyent i Gandia.

Finalment, al sud, hi ha els departaments de Dénia, Alcoi, la Marina Baixa, Elda, Alacant-Sant Joan d’Alacant, Alacant-Hospital General, Elx-Hospital General, Elx-Crevillent, Oriola i Torrevella.

A les Illes, també hi ha aquesta divisió sanitària. S’anomenen zones bàsiques de salut (ZBS) i n’hi ha seixanta-una. Tanmateix, el govern de Francina Armengol no l’ha demanada pas, atès que l’aïllament de l’arxipèlag amb la península ha permès de tenir sota control l’epidèmia i les diferències entre zones són menors. Avui, per primera vegada des del començament de la pandèmia del coronavirus, no s’ha comptabilitzat cap nou contagi de coronavirus a les Illes. Tampoc no hi ha hagut noves defuncions i ja van dos dies seguits sense morts.