Nou mesos de l’única regidoria a Catalunya dedicada exclusivament a la llengua

El 17 de juny passat es va constituir a Girona el tripartit independentista que governaria la ciutat els quatre anys vinents. Una de les propostes que va cridar l’atenció va ser la creació de la nova Regidoria de Llengua Catalana, encapçalada per Núria Riquelme, de Junts per Catalunya, periodista amb més de vint-i-cinc anys d’experiència, sobretot al món de la ràdio. Aquesta és l’única regidoria a Catalunya dedicada únicament a la promoció de la llengua: en unes altres ciutats, com ara Sant Cugat, Vic i Granollers, és vinculada amb la regidoria de Cultura o de Polítiques Lingüístiques. Després de gairebé nou mesos de la constitució del nou ple municipal, parlem amb Riquelme de les accions empreses per aquesta nova regidoria, que vol servir de far per a més municipis del país.

De periodista a política

Núria Riquelme és una gironina llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va treballar molts anys a RAC 1, però també va ser periodista autònoma, fins que Gemma Geis la va fitxar pel seu gabinet de comunicació quan era consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, del maig del 2021 a l’octubre del 2022. “Amb la Gemma Geis no ens coneixíem personalment. Em va proposar d’anar amb ella a la conselleria a fer aspectes de comunicació. No havia fet mai res vinculat amb la política, i vaig pensar que seria una gran oportunitat, que seria interessant. Vaig connectar de seguida amb la manera de treballar de Gemma Geis i, quan va sortir del govern, em va proposar si volia continuar aquell trajecte, però ara de candidata a l’alcaldia de Girona. M’ho vaig haver de pensar molt, perquè una cosa és fer temes de comunicació, que és la meva zona de confort, i l’altra és fer política. Però vaig pensar el mateix: era una oportunitat per a conèixer més a fons la meva ciutat. I ara sóc aquí, de regidora”, explica. A part de ser regidora de Llengua Catalana, també ho és de Serveis a les Persones.

Girona, la “Gàl·lia” de Catalunya?

Fins fa poc, el discurs de “A Girona, rai!” era força comú i defensava la idea que, a les comarques del nord del Principat, el català era la llengua majoritària. Tot i que avui dia encara és així, sí que és cert que hi ha hagut un fort retrocés respecte de la llengua: el castellà, com a tot arreu, ha anat guanyant terreny en tots els àmbits. Riquelme ho expressa així: “Nosaltres érem la Gàl·lia. A Catalunya teníem problemes amb el català i ara, a Girona, hem vist que ens passa el mateix. Per això, des de Junts per Catalunya, teníem clar que volíem fer aquesta regidoria per incidir i aplicar polítiques en aquesta àrea.” El tripartit independentista entre Junts, Guanyem Girona i ERC ho ha fet possible. “Quan ens van oferir l’oportunitat d’entrar a formar part d’aquest govern municipal, vam posar sobre la taula negociadora aquesta regidoria. De seguida hi va haver consens. No hi va haver debat, amb aquesta qüestió”, apunta. Alhora, Riquelme agraeix la implicació de les altres regidories a l’hora de treballar perquè diu que la de llengua és una regidoria transversal que ha d’incidir en molts àmbits diferents. “El primer que vam fer va ser un sondeig en col·laboració amb la resta de regidories. I haig d’agrair-los la implicació, perquè la resposta sempre és ‘sí’. Això també demostra la força d’aquest govern independentista: saps que trucaràs a la porta d’Urbanisme, per exemple, i te l’obriran. A la d’Esports, i t’acolliran amb els braços oberts. Anem tots cap a la mateixa direcció”, explica.

Aquesta és la primera regidoria específica de llengua catalana al Principat, una decisió que Riquelme considera molt important per a donar molta més força a aquesta competència. “Volíem que hi hagués incidència en la llengua catalana, dotar-ho de recursos i força. Per això vam decidir de dedicar-hi una regidoria, que vol dir que hi ha una persona i un equip darrere que cada dia pensa a fer coses per la llengua que, en uns altres àmbits, en canvi, potser quedaria diluït. Hi ha un compromís real.” De fet, la regidoria té un pressupost de 120.000 euros, i 25.000 euros més per a fer un estudi sociolingüístic per a saber quina llengua es parla a la ciutat i quines polítiques cal aplicar. Per tot plegat, volen ser referents per a més municipis del país: “Volem tenir un efecte d’arrossegament. Que pugui haver-hi més ajuntaments que decideixin dedicar una regidoria específica a la llengua catalana.”

Campanyes i accions

Per Riquelme, el desafiament d’encapçalar aquesta regidoria era molt gros: primer, perquè l’àrea no havia existit mai i, per tant, no tenia ningú amb qui emmirallar-se. Segon, perquè era la primera volta que feia de política. Així doncs, va entomar l’envit amb il·lusió, però també amb respecte. “El primer va ser això: demanar la implicació de totes les regidories, que tots els treballadors municipals tinguin aquesta implicació amb la llengua per tal d’evitar fuites i excepcions. S’han de seguir uns criteris de contractació que han de prioritzar la llengua catalana. Que no dic que no es fes, però a vegades hi havia excepcions. Ara no ens pot passar per alt.” És per això que una de les mesures més recents que han aplicat ha estat la unificació dels criteris d’ús del català dels contractes públics. “Calia unificar criteris perquè en algunes àrees es feia més que en unes altres. D’aquesta manera, no hi haurà dubte.” Aquesta mesura implica que, a partir d’ara, en qualsevol contracte d’obres, serveis o subministraments s’exigeix que les empreses parlin en català quan es dirigeixin al consistori o elaborin els rètols i qualsevol publicació relacionada amb l’objecte del contracte en català. “Ara, amb aquesta mesura, hi ha clàusules lingüístiques que s’han de complir. I, el més important: hi ha un règim sancionador per si s’incompleixen”, explica.

Una de les altres campanyes i accions que han impulsat aquests mesos ha estat el Joc de la Mosca, una mena de Joc de l’Oca que es va impulsar les passades Fires de Sant Narcís per promoure la llengua entre la mainada –s’ensenyaven tradicions i llegendes populars gironines, i també vocabulari específic de la ciutat– o els adhesius de WhatsApp que es van fer per felicitar Nadal, amb expressions típicament nadalenques, però amb accent gironí, com ara “Quina fred que carda”. Alhora, també vetllen pel compliment i les obligacions dels drets lingüístics de les empreses, com ara la retolació d’establiments comercials, i van adherir-se a la campanya “21 dies. D’entrada, en català”, impulsada pel Consorci per a la Normalització Lingüística. Una iniciativa per a sensibilitzar els ciutadans sobre la importància de mantenir la llengua catalana en la comunicació diària.

Les aliances, per Riquelme, són clau: “Una de les primeres coses que vaig fer quan vaig ser regidora va ser reunir-me amb totes les entitats: la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, el Consorci per a la Normalització Lingüística, etc. L’ajuntament treballa en col·laboració amb entitats en molts àmbits, i amb la llengua no ha de ser diferent. Aquestes plataformes tenen un coneixement històric d’anys i anys de feina, i per nosaltres és molt important d’afegir-nos-hi. Perquè, al final, és cosa de tots: de les entitats, de l’ajuntament, de les administracions i de la ciutadania.” Fruit d’aquesta consciència, la regidoria ha volgut enfortir els lligams amb Catalunya Nord: “Vam anar a Perpinyà a teixir aliances directes amb entitats com la Bressola, que fan una feina espectacular. Nosaltres intentarem d’ajudar-los: a visibilitzar, a establir convenis, a col·laborar en projectes, etc. Vincular-nos com a territori.”

Núria Riquelme, regidora i voluntària per la llengua

Abans d’acabar l’entrevista, ens explica que, com a periodista, sempre ha considerat la llengua com la seva eina de feina i que, per això, sempre li ha agradat cuidar-la i defensar-la. Fa uns quants mesos, el Consorci per a Normalització Lingüística de Girona li va proposar de fer de voluntària per la llengua. Va acceptar i ara fa de parella lingüística de la Maritela, una dona colombiana que fa un any que viu a Girona i que vol aprendre català per apuntar-se a la Universitat de Girona. “És una experiència que recomano moltíssim. La Maritela es troba que, quan quedem per prendre un cafè, a ella directament se li adrecen en castellà només pel seu aspecte. I, això, per una persona que vol aprendre el català, és molt frustrant.”

Ara, falta per veure quines altres accions i polítiques impulsa aquesta regidoria. Encara tenen més de tres anys per a treballar en la conservació i promoció de la llengua en una Girona que, a poc a poc, també es va gentrificant i on com més va més comú és veure cartells i retolacions de comerços en castellà i en anglès.