03.10.2020 - 10:23
|
Actualització: 03.10.2020 - 11:26
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha estat ingressat de manera preventiva a l’hospital Walter Reed de Washington després d’infectar-se de la covid-19. Tanmateix, abans d’abandonar la Casa Blanca, el president ha rebut de la mà del seu metge personal, Sean P. Conley, una dosi de vuit grams de Regeneron –REGN-COV2–, un còctel experimental d’anticossos monoclonals.
Creat per l’empresa biotecnològica Regeneron Pharmaceuticals, aquest còctel encara es troba en fase d’estudi i l’agència nord-americana del medicament ha hagut de donar el seu vistiplau al tractament de Trump. El REGN-COV2, fet amb dos anticossos monoclonals a partir de cèl·lules d’ovari de hàmster, cerca de reforçar la resposta immunològica i de retruc reduir la càrrega viral dels pacients, sobretot en els primers trams de la infecció, de manera que no hagin de ser ingressats o connectats a un respirador.
Les primeres dades clíniques sobre el REGN-COV2 són encoratjadores i sembla que pot tenir un efecte beneficiós en la lluita contra la covid-19. Tanmateix, aquestes dades extretes de l’assaig Recovery encara són molt preliminars. A la Casa Blanca, Trump, a qui el virus ha causat febre, tos i fatiga, també ha rebut vitamina D, zinc, melatonina, aspirina i famotidina (un antiàcid).
Poc després d’ingressar a l’hospital Walter Reed, el centre ha informat que el president també ha rebut una dosi de remdesivir, un antiviral de l’empresa Gilead, que inicialment va ser dissenyat per tractar l’hepatitis C i l’Ebola.
Què són els anticossos monoclonals?
També coneguts com a mAB, els anticossos monoclonals són un fàrmac que es pot utilitzar tant per impedir una infecció com per tractar el desenvolupament de la malaltia. Aquests anticossos són còpies sintètiques que s’han creat en laboratoris i copien els que han generat els sistemes immunològics de persones que han superat una infecció, en el cas del REGN-COV2 de la covid-19.
‘A diferència del vaccí, que introdueix una proteïna o material genètic al nostre organisme per estimular el sistema immunològic, aquests anticossos se subministren per donar-li protecció directament’, ha declarat a la BBC Jens Lundgren, metge especialitzat en malalties infeccioses de la Universitat de Copenhague.
Les teràpies amb anticossos monoclonals es van començar a desenvolupar a la dècada dels 70 i s’han fet servir en diverses malalties com ara la sida. Pel que fa a la covid-19, a part de Regeneron, altres farmacèutiques com AstraZeneca, VirBiotechnology, Eli Lilly o Adimab també investiguen l’ús d’aquests anticossos sintètics.
De totes maneres, una de les principals traves d’aquesta mena de tractaments és el seu elevat cost final.