El regal enverinat de Sánchez a Iceta

TEMA DEL DIA
Cementiri. Pedro Sánchez ha ofert a Miquel Iceta la presidència del senat espanyol, una institució que durant dècades ningú no sabia de què servia fins que el mes d’octubre del 2017 va aplicar el tristament famós article 155 de la constitució espanyola per suspendre l’autogovern de Catalunya. Fins aleshores, havia estat un cementiri d’elefants, on anaven a parar els polítics que els seus partits no sabien on recol·locar, amb excepcions honroses. Ha estat una cambra de segona lectura que no ha complert pas la funció de cambra territorial, perquè els senadors no representen territoris, sinó partits. L’única cosa que pot fer de tant en tant és convocar una conferència de presidents autonòmics. Un organisme on el president de la Generalitat té el mateix pes que el d’Extremadura o Ceuta, sigui dit amb tots els respectes. La proposta de Sánchez pretén revitalitzar la cambra per afavorir la reforma territorial de l’estat espanyol i resoldre la crisi catalana. No és pas una proposta nova.

El PSC va provar de convertir el senat en la icona del federalisme. El primer d’intentar-ho va ser Pasqual Maragall, que en plena eufòria olímpica va proposar de traslladar-lo a Barcelona. El PSOE d’aleshores, encapçalat per Felipe González, el va menystenir o, fins i tot, criticar. L’inefable Pepe Blanco, que molts usuaris de Rodalia encara recorden per les falses promeses, va advertir: ‘La cocapitalitat és inconstitucional.’ Esmentat el text sagrat, proposta enterrada. Però dues dècades més tard, l’enyorat Pere Navarro, avui flamant director del Consorci de la Zona Franca, la va incloure en el programa electoral del PSC del 2012. Es va rebatejar com a ‘Senat Federal’, per veure si podia fer via. Tot i els esforços de Navarro, tampoc no va triomfar. Tres anys més tard, a les municipals del 2015, Jaume Collboni la va ressuscitar i aquella vegada el PSOE, en mans de Pedro Sánchez, la va fer seva com a emblema de l’Espanya federal. Fins i tot va gosar dir que si no es traslladava a Barcelona, caldria tancar-lo. I hi van trobar un lloc a la Sagrera, on fa dècades que diu que l’estat espanyol construeix una estació del TGV.

Ara que el PSOE ha guanyat les eleccions espanyoles i que d’una manera o altra ha de gesticular amb això del federalisme, Sánchez no l’ha tancat sinó que ha ofert la presidència de l’arnada institució a Miquel Iceta, per veure si és capaç de ressuscitar-la. L’oferta no inclou, que se sàpiga, el trasllat a Barcelona, però poca broma perquè si acaba sortint l’actual primer secretari del PSC serà la quarta autoritat de l’estat espanyol. A Cayetana Álvarez de Toledo no li ha fet gens gràcia la proposta. Això vol dir que alguna cosa bona pot tenir la presidència del senat. Tothom sap que Miquel Iceta serà un home clau el dia que hi hagi un diàleg seriós entre els governs català i espanyol, però com que aquest diàleg no té data ni agenda compartida, es fa difícil de preveure quina eficàcia tindrà. El fet de ser president del senat li donarà rang institucional però li complicarà la discreció amb què s’ha mogut fins ara. I, posats a tenir rang institucional, és millor ser ministre, però Iceta ja va advertir que no volia cap cartera ministerial, amb l’excusa que tenia molta feina a Catalunya. En canvi, sí que vol compaginar la seva tasca de president del senat amb la de diputat al parlament. De moment, no té el suport necessari de la cambra catalana per a ser escollit senador autonòmic, i haurà d’esperar al ple de la setmana que ve.

La reforma del senat en clau federal requereix una reforma constitucional que difícilment es farà, perquè Ciutadans i Partit Popular s’hi oposaran, tret que sigui per a blindar la involució de l’estat autonòmic. Qualsevol cosa que faci ferum de federalisme la tombaran. I sense reforma constitucional, qualsevol canvi que es vulgui fer al senat en sentit federal, serà un retoc cosmètic. Si no arrenca el diàleg o fracassa, el govern de Quim Torra ja ha advertit que, després de la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes, presentaria una proposta al parlament fonamentada en el dret d’autodeterminació. En teoria, no són unes eleccions autonòmiques normals. Aleshores, si el govern del PSOE torna a aplicar el 155, Miquel Iceta serà a la presidència del senat per prémer el botó. No seria pas la primera vegada.

MÉS QÜESTIONS
Puig, Oltra i Dalmau començaran a negociar el nou Botànic dimarts. El president de la Generalitat en funcions, Ximo Puig, i la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, han acordat de tornar-se a reunir dimarts vinent, aquesta vegada també amb el dirigent d’Unides Podem, Rubén Martínez Dalmau, per a començar a perfilar el segon govern del Botànic. Serà el primer Consell tripartit de la història. Segons fonts acostades al govern valencià, la reunió d’avui entre Puig i Oltra ha estat discreta i informal, i ha servit per a començar a estudiar les possibilitats de govern que ofereixen els resultats de les eleccions valencianes del 28 d’abril. Després de la reunió, Oltra ha telefonat a Martínez Dalmau i l’ha citat per començar un contacte de tres bandes entre PSPV, Compromís i Unides Podem-EU el 14 de maig. Encara s’ha de decidir on es farà. El PSPV anirà a la reunió amb l’avantatge d’haver guanyat les autonòmiques i haver augmentat el nombre de diputats. Consideren que han de tenir un pes més gran en el Consell, però necessiten el suport de la candidata de Compromís, Mónica Oltra, i el de Podem, Rubén Martínez Dalmau, per a aconseguir la majoria. Els socialistes ja han reconegut que l’anterior estructura del Consell, la del primer Botànic, és millorable. Estan oberts a augmentar la quantitat de conselleries, però donen prioritat a l’estabilitat. ‘El govern ha de ser un govern, i no una suma de forces que miren per les seues polítiques. Cal tindre una mirada llarga’, ha dit Manolo Mata, cap de llista del PSPV per València. La negociació també inclou la presidència de les Corts, que Compromís reivindica.

Camps es querellarà contra la jutgessa que l’ha processat pel circuit de fórmula 1 de València. L’ex-president de la Generalitat Francisco Camps ha anunciat que presentaria una querella per prevaricació contra la jutgessa que ha ordenat el seu processament en la causa per la construcció del circuit urbà de fórmula 1 a València. Camps ho ha explicat en una conferència de premsa improvisada al moll de la Marina de València. La jutgessa l’acusa de corrupció per haver utilitzat indegudament els fons públics, i sosté que va impulsar la construcció de la infrastructura on es van fer els grans premis de fórmula 1 entre el 2008 i el 2012 per projectar la seva imatge. L’ex-president ja havia anunciat també que recorreria contra la decisió de la magistrada del jutjat número 17 de València. Considera que la instrucció judicial i la decisió del processament vulneren els seus drets i acusa el PSPV i Compromís d’haver aprofitat la causa per a ordir una trama política que volen que esclati en plena campanya electoral. L’elecció de l’escenari de la compareixença, que forma part del circuit urbà de fórmula 1, no ha estat casual. Camps ha triat aquesta dàrsena del port de València, amb el canal d’entrada de vaixells de fons, per a defensar la seva innocència respecte dels fets de què l’acusen i les inversions que es van fer durant el seu mandat per al circuit urbà. Ha pronosticat que la justícia l’absoldrà, igual com en la causa pels vestits.

Més per Menorca recorre contra l’arxivament de l’expedient a Red Eléctrica. Més per Menorca va interposar ahir un recurs administratiu davant la direcció general d’Energia contra la resolució d’arxivament de l’expedient obert sobre l’apagada elèctrica de l’octubre passat. Els nacionalistes menorquins han recordat que el 17 d’abril passat ja varen intentar obtenir l’expedient i la resolució per via de sol·licitud de documentació parlamentària, però no n’han obtingut resposta. Per això, Més per Menorca ha presentat un recurs sobre la base de les informacions aparegudes a la premsa. El recurs es fonamenta en la disconformitat sobre el dret de la resolució d’arxivament de l’expedient. En el text afirmen que les accions i omissions de Red Eléctrica no s’ajusten a la normativa ni a la planificació elèctrica de l’administració pública competent i, per tant, constitueixen una infracció molt greu, perquè incompleixen l’obligació de mantenir les instal·lacions de la xarxa de transport en condicions adequades de conservació i idoneïtat tècnica. El cap de llista de Més per Menorca, Josep Castells, ha explicat que tenen intenció de depurar totes les responsabilitats, que es reconegui que el pla de contingència era insuficient i que s’obri la porta perquè els damnificats percebin les indemnitzacions que els corresponen.

Els liberals donen el vist-i-plau a negociar amb Espot. El pacte de govern entre Demòcrates i Liberals cada dia es veu més a prop. La reunió de l’executiva dels liberals, feta dimarts a la nit, va deixar via lliure a Jordi Gallardo perquè negociés amb Demòcrates la formació del nou govern andorrà que encapçalarà Xavier Espot.  La decisió no es va prendre per unanimitat. Hi va haver força oposició interna i una clara divisió d’opinions. Entre els partidaris d’entrar al govern hi ha la figura de Marc Forné, obertament partidari d’implicar-se en una coalició. Argumenta que en la situació actual cal prioritzar el bé del país, una alternativa que també sedueix bona part del comitè parroquial d’Encamp. En la línia contrària es va situar el comitè de la capital i bona part de la Maçana. Consideren que seria difícil d’assimilar per a alguns sectors del partit un pacte de govern amb els demòcrates després d’haver concorregut a les eleccions amb el Partit Socialdemòcrata sota la marca D’acord.

LA XIFRA
3,7 milions ja ha recollit la Caixa de Solidaritat per a pagar els 5,8 milions de fiança que demana el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona per als encausats pel referèndum. El termini s’acaba divendres i encara falten 2,1 milions per evitar l’embargament.

TAL DIA COM AVUI
El 8 de maig de 1247 Jaume I va crear el ‘diner de València’. En plena guerra contra els sarraïns, amb aquest moviment volia afavorir l’establiment de colons a la zona i fer front a possibles insurreccions dels musulmans.