Els refugiats a les Illes: angoixa, incertesa i destinació desconeguda

Incertesa, por i, sobretot, molta angoixa des del començament de la invasió russa a Ucraïna. A les Illes aquestes són les emocions que carreguen sobre les espatlles els més de 550 refugiats que hi han arribat d’ençà del 24 de febrer, quan començà el conflicte, i que cerquen un oasi en aquest malson que viuen.

La incertesa gira entorn d’una qüestió clau: “I ara, on anirem?” És la pregunta que més s’han fet aquests refugiats d’ençà que varen arribar a les Illes. Després de rebre un allotjament no han sabut què els passaria amb ells, cap on anirien, si podrien romandre amb la família i, sobretot, fins quan s’hi podrien quedar.

Arran de la situació d’emergència i amb poques places disponibles –en principi, només setanta-cinc– per part de la Creu Roja, que és l’organisme contractat per l’estat espanyol per proveir la xarxa assistencial humanitària a les Illes, els oferiren l’Hotel Bellver de Palma. És l’establiment que el govern tenia llogat fins el 31 de març per atendre els malalts de covid-19 més vulnerables i també per fer front a la pressió hospitalària. Però amb la nova emergència, ara humanitària, va decidir d’oferir-lo a la Creu Roja per acollir els refugiats que anaven. Amb això, les places van passar de 75 a 290 a Palma. Se n’hi sumen 12 a Eivissa i 9 més a Menorca. És a dir, 311 refugiats amb necessitats d’allotjament.

Però el dia 31 s’ha anat acostant i s’han trobat obligats a traslladar-se. Tant la Creu Roja com els refugiats n’estaven informats. Tanmateix, fins fa dos dies no hi havia cap alternativa. A mesura que el temps per a partir s’acostava, la tensió, els dubtes i la por creixien. El perill d’haver de desplaçar-se cap a un indret de la península era més a prop i l’experiència de les famílies que s’hi han enviat no ha estat precisament bona. “Vivim en condicions infrahumanes”, han arribat a declarar algunes de les famílies traslladades a Sevilla. Tampoc no sabien com els separarien.

Per això dimarts els ucraïnesos refugiats, amb el suport de l’Associació d’Ucraïnesos de Mallorca, varen fer una protesta davant l’hotel per criticar la gestió de la seva situació. Apuntaren directament a la Creu Roja i a les administracions. El fet que més els va encendre va ser que van rebre una circular per sota de la porta de l’habitació informant-los que l’endemà havien de partir. “Ho acceptes o no?”, hi deia.

Creu Roja defensa el mètode seguit, dient que les famílies no són sempre a l’hotel, cada un va a la seva, i el trasllat, al cap i a la fi, és voluntari. Per excusar-se de les acusacions sobre la seva gestió, Creu Roja diu que entén perfectament que aquestes famílies viuen una situació molt complicada, inevitable, i que qualsevol canvi a curt termini “és normal” que faci aflorar aquestes emocions. “És una càrrega emocional increïble i toca acompanyar-los en aquest procés”, diuen les fonts consultades. Això sí, reconeixen que miraran de millorar la comunicació.

En aquest context, cal recordar que Creu Roja ha gestionat l’arribada de 550 persones. No totes tenen necessitat d’allotjament, però sí que necessiten suport, sigui sanitari, administratiu o educatiu. A tots els han donat un kit sanitari i reben atenció mèdica i psicològica setmanal. Així i tot, com les famílies que fugen de la guerra, ells també es veuen superats.

Aquesta xifra de 550 refugiats pot créixer, perquè les famílies en continuen acollint. El govern de les Illes ho incentiva: just ahir va aprovar un decret llei per articular un pla de xoc de 110 milions d’euros per fer front a les conseqüències de la guerra –70 milions de despesa directa i 40 mitjançant línies de crèdit. El pla inclou deduccions fiscals fins a 600 euros per als qui acullin refugiats –i que no siguin familiars de primer o segon grau– durant un mínim de tres mesos. Alhora, qui faci donacions a ONG per ajudar els desplaçats podrà deduir-ne la meitat de la declaració, fins a un límit de 150 euros.

Adeu a l’hotel covid. I ara?

La situació temporal de l’hotel covid s’ha acabat i entre ahir i avui es van fent els trasllats cap als nous punts d’acollida. Ara, amb un marge temporal més ampli. A partir d’aquest nou trasllat comencen a formar part del programa d’acolliment que ha establert el govern espanyol. Durant un màxim d’un any, de moment, les famílies ucraïneses podran allotjar-se a tres punts de Mallorca: 160 places en un hotel de la platja de Palma, 40 a l’hospital Sant Joan de Déu i 18 a la Salle. La resta dels que eren a l’hotel Bellver hi podran romandre, gràcies a un oferiment de la cadena Melià.

Fa pocs dies que el govern va anunciar un acord amb la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM) pel qual els hotelers cedien 350 places als refugiats durant un mes més. Però alhora la Creu Roja va aconseguir aquesta alternativa, que els permet de romandre fins a un any i, sobretot, sense estar tan dispersats.

Per una altra banda, a Eivissa hi ha 12 refugiats més a l’hotel la Noria, també contractat per necessitats sanitàries. Avui s’acaba el contracte i la Creu Roja ja els ha cercat una alternativa: enviar-los a un alberg.

Després començarà la fase de suport

Després d’aquest any començarà la fase 2 del programa, la de suport. S’entén que durant aquest temps hauran pogut tenir ocasió de cercar feina, formar-se, aprendre els idiomes o trobar algun allotjament. Les administracions, de fet, fan tant com poden perquè així sigui. Tanmateix, la idea que tenen més present és que el conflicte es pugui acabar algun dia i tornar a casa seva.

La Creu Roja diu que és el moviment humanitari més gran des de fa dècades i que donen respostes extraordinàries a situacions extraordinàries. Ara les incògnites es van dilucidant i a mesura que els refugiats saben on seran destinats es van tranquil·litzant.

Però a mesura que es responen preguntes n’apareixen de noves. Quants refugiats han arribat a les Illes? On són? Quina capacitat té l’arxipèlag per a acollir? Es pot ampliar?

La setmana passada, la delegada del govern espanyol a les Illes, Aina Calvo, va dir, referint-se a la capacitat d’acolliment, que les Illes són un territori “fragil”, ja sigui per factors geogràfics, com la insularitat, ja sigui per factors demogràfics, com la pressió humana. Ara com ara, a més, establir una xifra de refugiats és complicat. La Creu Roja diu que n’ha atès 550, però la delegació del govern assegura que ha tramitat 889 sol·licituds de protecció temporal a les comissaries de Maó, Palma i Eivissa. Això no vol dir tots siguin refugiats, perquè també poden demanar la protecció ucraïnesos que residien al territori abans del conflicte.

Els qui arriben i no tenen allotjament són derivats a places disponibles de la península. Fins ara una dotzena de persones s’han hagut de traslladar a emplaçaments d’Andalusia. Per tant, és clar que les Illes són un territori limitat i l’administració hi disposa d’unes places limitades. O n’aconsegueixen més o els refugiats que arribin a l’arxipèlag haurà de ser acollits per famílies o desplaçats a la península. I els dubtes, malgrat les respostes, continuen creixent.