Els refugiats de la regió de Khàrkiv ho avisen: la segona invasió russa és pitjor que la primera

The Washington Post · Isabelle Khurshudyan, Serhii Korolchuk i Mary Ilyushina

Vovtxansk, Ucraïna. Una nova ofensiva russa a la regió ucraïnesa de Khàrkiv ha obligat més de 6.000 persones a abandonar aquesta petita ciutat d’ençà de divendres, més de dos anys després de la primera vegada que les tropes de Moscou van travessar la frontera amb columnes de tancs.

L’onada de desplaçats de Vovtxansk, situada a tan sols vuit quilòmetres de la frontera russa, recorda la dels primers dies de la invasió, el febrer del 2022. Tanmateix, els desplaçats expliquen que aquesta nova ofensiva russa és pitjor que la primera.

Han llançat repetidament, durant dies, bombes planadores russes, de mitja tona cadascuna, sobre Vovtxansk i els pobles veïns durant dies. A la ciutat, mentrestant, el so de l’artilleria és constant, i el fum de tot allò que crema –el bosc circumdant, cotxes abandonats, edificis d’apartaments– és tan dens que es fa difícil respirar.

Amb tres petites bosses de plàstic plenes de pertinences i el seu bastó, Katerina Iefemets es va plantar dilluns al matí davant l’única casa que ha conegut, disposada a abandonar-la per sempre.

Iefemets havia passat en aquest edifici tots setanta anys de la seva vida. Després de tres dies de bombardaments russos era de les poques persones que restaven a Vovtxansk. La població d’abans de la guerra, de més de 17.000 habitants, ha estat reduïda a pocs centenars.

Fins i tot la gent gran que havia jurat que no se n’aniria mai ha optat ara per fugir, incapaç de suportar la destrucció total de la ciutat.

“Creus que el necessiten, un poble com aquest?”, diu Valentina Ilienko, de setanta-tres anys, en al·lusió als russos. “Ja no en resta res. Continuaran avançant. Ens treuen a tots d’aquí per poder fer el que sigui que volen fer”, explica.

Un policia local que ajuda a desallotjar els darrers residents de Vovtxansk acompanya Iefemets al cotxe quan, de cop i volta, s’atura i apunta cap al dron rus que els sobrevola. De fons se senten trets.

“Vaig néixer allí, em van batejar allí i tot. Vull plorar; em dol l’ànima”, diu.

El propòsit immediat de l’ofensiva russa no és del tot clar, però funcionaris ucraïnesos i occidentals expliquen que creuen que Moscou prova d’ampliar la zona de ningú entre tots dos fronts per a posar traves a la capacitat de Kíiv de bombardar pobles russos més enllà de la frontera.

La regió de Khàrkiv limita amb la regió russa de Bélgorod, que ha rebut repetits atacs i que ha estat una de les poques zones de Rússia en què els residents han sentit l’impacte persistent i directe d’un conflicte que ha destruït ciutats ucraïneses i desplaçat milions d’ucraïnesos.

Molts desplaçats expliquen que temen que Rússia provi per segona vegada de capturar la ciutat de Khàrkiv, la segona més gran d’Ucraïna, situada a tan sols quaranta quilòmetres de la frontera russa.

Khàrkiv ha estat blanc de l’artilleria russa de fa dos anys, però una àmplia contraofensiva ucraïnesa el setembre del 2022 va expulsar les forces invasores de la major part de la regió nord-oriental, incloent-hi moltes de les ciutats frontereres on Rússia ara recupera terreny.

Amb cada avenç rus creix el risc que la ciutat de Khàrkiv torni a ser a l’abast de l’artilleria russa.

“L’enemic ens ataca pel nord i prova d’endinsar-se més als nostres territoris”, declarà el governador de la regió de Khàrkiv, Oleg Siniegubov, en una conferència de premsa dilluns.

El govern dels Estats Units observa amb preocupació l’embranzida russa, però encara no creu que els ucraïnesos siguin a punt de tenir pèrdues territorials significatives. Washington creu que la decisió de Rússia d’atacar ara probablement és motivada pel fet que Ucraïna es rearma ràpidament, gràcies al nou paquet finançament aprovat fa poc pel congrés nord-americà després de més de sis mesos de retard.

Les forces ucraïneses, en inferioritat numèrica, fa temps que malden per rebre subministraments en un front que s’estén sis-centes milles. El personal militar sobre el terreny fa mesos que es queixa de l’escassetat de tropes.

Kíiv treballa en la mobilització de més tropes, però entrenar-les per lluitar al front pot durar mesos. Mentrestant, els soldats que fa més de dos anys que lluiten sense treva denuncien fatiga extrema enmig de la intensificació dels atacs russos.

A més de les pèrdues a Khàrkiv, Ucraïna ha cedit terreny a Rússia a la regió de Donetsk, a l’assetjada ciutat de Txasiv Iar i als voltants d’Avdiivka, capturada per Rússia al febrer.

“És un infern”, diu Anastasia Kondratenko, de vint-i-sis anys.

Així com més ucraïnesos, Kondratenko ha estat traslladada a un centre de la ciutat de Khàrkiv per registrar-se com desplaçada interna. Un home que fuma un cigarret mentre sosté el seu gat negre, que ha estat a punt saltar quan ha sentit tancar-se una porta de cotxe, espantat pel soroll després de suportar tantes explosions.

Lubov i Nikolai Bondarenko, un matrimoni d’uns setanta anys, tan sols s’han endut amb ells el seu periquito de vuit anys, Keixa, quan van abandonar Vovtxansk. Tots dos van viure la primera ocupació russa, però no es veuen capaços de sobreviure aquesta segona.

Dilluns al matí, Oleksii Kharkivskii, cap de la patrulla policial de Vovtxansk, va recórrer la ciutat a la recerca de la poca gent que hi restava i volia ser desallotjada. Es va aturar davant un bloc d’apartaments. Una bomba hi havia caigut davant, i va deixar un gran cràter a terra. Va entrar al pati i va cridar: “Gent, sortiu, desallotgem!”

L’edifici de maó era tacat de cremades negres de tota mena. L’únic so que Kharkivskii rebé en resposta va ser el de les persianes colpejant les finestres rebentades mentre el foc d’artilleria repicava a la distància.

“Aquí no hi resta ningú”, es digué mentre tornava al cotxe.

Ed Ram, a Vovtxansk; Anastacia Galouchka, a Kíiv; Sergei Morgunov, a Varsòvia i Michael Birnbaum, a Washington, han contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb