La crisi de refugiats climàtics ja és ací

The Washington Post · Marina Dias i Terrence McCoy

Porto Alegre, Brasil. La parella, de mitjana edat, travessa les restes enfangades del seu barri. Durant dotze dies s’han preparat per a això: per al moment en què tornarien a casa seva, negada pels aiguats, i decidir si valia la pena provar de salvar-la.

Fins i tot quan el nivell de l’aigua va començar a pujar, i es va emportar més de 160 vides en aquesta ciutat pròspera del sud del Brasil i va forçar centenars de milers de persones a abandonar casa seva, Silvia i Vitor Titton van mirar de mantenir l’esperança. Però qualsevol resta d’optimisme que tinguessin ara s’ha evaporat.

Al jardí de la casa, hi abunden les restes de peixos en descomposició. L’edifici és recobert per una capa de fang enganxifós i pudent. A sota, expliquen, hi ha una vida sencera de records. Rebuscant entre les restes, la Silvia s’adona que no podrà tornar mai a casa. No sap on anirà, però sí que sap que aquesta part de Porto Alegre –com més va més propensa a sofrir inundacions catastròfiques– ja no és casa seva.

“No puc fer-ho, això. No puc viure amb aquesta por de l’aigua, de la pluja”, es lamenta.

Durant anys, els científics han advertit que el canvi climàtic desplaçarà milions de persones, i en el procés es reorganitzaran els patrons de població del planeta. El Banc Mundial ha estimat que més de 216 milions de persones podrien haver d’abandonar casa seva pel creixement del nivell del mar, inundacions, desertificació i més efectes de l’augment de les temperatures. L’Institut per a l’Economia i la Pau assegura que aquesta xifra podria arribar als 1.200 milions de persones.

Després d’anys d’advertències, aquest futur de refugiats climàtics sembla que ha arribat de cop i volta. Les inundacions al Paquistan del 2022 van desplaçar uns vuit milions de persones. Les inundacions a Etiòpia del 2023 i a Kènia d’enguany han forçat centenars de milers de persones més a abandonar casa seva.

I ara, el Brasil.

“El Brasil no serà un cas aïllat”, assegura Andrew Harper, un alt funcionari de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. I afegeix: “Som davant un augment de la freqüència i la gravetat dels fenòmens climàtics extrems, cosa que deixarà més i més persones sense cap més opció que traslladar-se a un lloc més segur.”

Els aiguats del mes passat van negar gairebé tots els municipis de l’estat de Rio Grande do Sul, situat al sud del Brasil. Ciutats senceres continuen submergides. Les àrees que es van salvar de les inundacions, d’altra banda, han hagut d’acollir centenars de milers de desplaçats. Molts d’aquests desplaçats expliquen que no tenen cap intenció de tornar a unes llars que consideren insegures. Mentrestant, els funcionaris del govern brasiler discuteixen ara obertament una possibilitat que fins fa poc era impensable: el trasllat de ciutats senceres a terrenys més elevats sobre el nivell del mar.

El desastre, segons que asseguren els brasilers, té tots els ingredients d’un punt d’inflexió històric, en tant que obligarà el segon país més poblat de l’hemisferi occidental a abordar on i com viuen els seus ciutadans en l’era de l’emergència climàtica.

“Haurem de canviar la nostra geografia. La situació ha canviat. Això empitjorarà”, explica Jairo Jorge, batlle de la devastada Canoas.

És una possibilitat que Silvia Titton, que duu una màscara per a protegir-se de la ferum del fang mentre remena entre un munt de possessions destruïdes, ja ha considerat obertament.

Una ciutat com més va més vulnerable al canvi climàtic

Els patrons de pluja al Brasil han començat a canviar. La sequera representa una amenaça com més va més gran per a la verdor de l’Amazònia. Trams del nord-est del país han estat classificats per primera vegada com a àrids. I al sud i el sud-est, d’altra banda, la pluja ha augmentat tant en volum com en intensitat, de manera que ha desencadenat esllavissades mortals i ha inundat repetidament ciutats com ara Porto Alegre.

La seguretat d’aquesta ciutat, d’uns 1,3 milions d’habitants, està soscavada per la seva geografia. L’expansió del seu terme municipal, que concentra la meitat de la població de l’estat, es troba en l’equivalent topogràfic d’un embut. Els rius que baixen de les muntanyes convergeixen a les planes de Porto Alegre, on un sistema de llacs interconnectats transporta aigua fluvial a l’oceà.

El risc d’inundació, durant un temps, es va contenir amb un sistema de dics. Però aquestes darreres dècades, a mesura que el manteniment d’aquest sistema ha anat decaient i l’explotació agrícola ha anat despullant les antigues zones forestals de la regió de vegetació, l’augment de la gravetat de les plagues ha convertit Porto Alegre en una de les ciutats més vulnerables del Brasil al canvi climàtic.

Va ser en aquestes condicions que, a final del mes passat, va començar a caure una pluja excepcionalment intensa. En tan sols dues setmanes va ploure més que no s’havia predit per als cinc mesos següents. Les aigües d’aquestes pluges van baixar a gran velocitat cap a la conca de Porto Alegre, en una quantitat que l’antiquat sistema de dics de la ciutat va ser incapaç d’aturar. Amb una única sortida a l’oceà, la riuada va quedar estancada a la ciutat, i en el procés es va convertir en una mescla marronosa tòxica.

El batlle de Porto Alegre, Sebastião Melo, ha estat criticat pels errors en el manteniment del sistema de dics que, segons que asseguren els analistes, podria haver evitat un 80% de les inundacions de la ciutat. Melo explica que el sistema, construït als anys setanta, no va ser dissenyat per contenir tanta aigua de cop. Aquest darrer any, l’estat de Rio Grande do Sul ha estat l’escenari de tres inundacions a gran escala.

“Calien 1.000 milions de dòlars per a arreglar el sistema”, explica Melo a The Washington Post. “Hi he invertit tant com he pogut, però no tenim 1.000 milions de dòlars.”

“No podem viure així”

Un equip de rescat es desplaça amb llanxa motora per un barri empobrit al suburbi de Canoas. Tot –cases, jardins, cotxes– roman sota una aigua fangosa que les autoritats sanitàries adverteixen que és ben probable que contingui malalties de tota mena. En un extrem d’un carrer, en la terbolesa de l’aigua fangosa, sura el cadàver d’un cavall.

“Això és tan sols el començament. Quan les aigües baixin, creiem que trobarem molts morts, sobretot gent gran”, diu Jenifer da Silva, una de les operàries de l’equip.

“Les cases de fusta dels pobres quedaran completament destruïdes. Quan l’aigua baixi, les enderrocaran totes”, diu Igor Sousa, un altre operari.

On aniran els habitants de Canoas i d’altres ciutats és incert. Ara com ara, diuen que hi ha centenars d’habitants obligats a viure en tendes o en cotxes, o bé sota els ponts. Desenes de milers més malviuen en refugis improvisats per als desplaçats.

L’aigua aviat començarà a recular. Però la crisi humanitària tot just ha començat.

Els funcionaris estatals volen construir quatre grans camps per als desplaçats. Un és a Porto Seco, on les autoritats han anunciat plans per a aixecar 5.000 tendes i allotjar 10.000 persones durant un any.

Això podria donar temps als funcionaris estatals, segons que explica el vice-governador Gabriel Souza, per a estudiar la geografia de Rio Grande do Sul i determinar quines comunitats han de traslladar-se.

“No podem construir les mateixes coses de la mateixa manera en els mateixos llocs”, explica a The Washington Post. I afegeix: “No descartem haver de traslladar barris i ciutats senceres.”

Uns altres han decidit de no esperar a saber què preveuen els funcionaris estatals. Rafael Barboso, un ciutadà de 30 anys en un refugi per a inundacions, ja prepara el seu trasllat. “Me’n vaig a Goiás”, diu, en al·lusió a un estat llunyà situat al centre del Brasil. La seva raó per a traslladar-se, explica, és simple: “El coneixem i no hi ha inundacions.”

A prop d’ell, Rafael Vitor de Arruda Arquino, de 18 anys, fa les maletes. Explica que ha aconseguit un seient en un vol finançat pel govern cap a l’estat de l’Amazons. Allà l’espera la seva xicota, Thaiciele Silva de Castro, de 16 anys.

“No podem viure així”, diu. La seva mare comença a plorar. Explica que ha decidit de romandre a Porto Alegre, on té feina. “No me’n sortiré, aquí”, diu, mentre els mira anar-se’n cap a la porta.  “T’esperarem allà dalt”, diu Thaiciele.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb