Els entrebancs per a la reforma de la sedició al codi penal espanyol

La reforma del delicte de sedició al codi penal espanyol és una proposta que els comuns van llançar durant la campanya de les eleccions espanyoles i que ara volen portar al congrés per forçar el PSOE a posicionar-se, tot i que no forma part de l’acord de govern entre els socialistes i Unides Podem. Si es rebaixés el delicte, o es derogués, s’aplicaria de manera retroactiva i obligaria el Tribunal Suprem espanyol a revisar la sentència contra el procés.

El president del grup parlamentari d’Unides Podem, Jaume Asens, ha explicat que havien lliurat una proposta als seus socis de govern ‘molt assumible pel PSOE’, tot i que ha admès que podrien arribar a votar per separat, i ha descartat una amnistia per les dificultats en ‘l’encaix jurídic’. També proposen la supressió de l’article que reprimeix els piquets informatius de vaga, una reivindicació dels moviments socials i dels sindicats. L’objectiu és blindar els drets de manifestació i protesta contra les aplicacions repressives del Suprem.

Una reforma en aquest sentit, una vegada assumida pel tribunal, comportaria l’alliberament immediat de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn perquè només van ser condemnats per sedició. Pel que fa a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, condemnats també per malversació, serien a prop de sortir de la presó pels gairebé tres anys de tancament que acumulen i tindrien accés a permisos i el dret de mantenir el tercer grau.

Reticències del sector més espanyolista del PSOE

Aquesta proposta, que al febrer ja va treure el cap, pot topar amb els sectors més durs del socialisme espanyol. Una de les veus que va alçar-se per criticar la proposta dels comuns fou la del president de Castella la Manxa, Emiliano García Page. En canvi, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va avalar aquesta fórmula en una entrevista a Ràdio 4.

A començament d’any, la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, va explicar que Sánchez tenia la voluntat de ‘modernitzar’ els tipus penals de rebel·lió i sedició. Va evitar de dir si una reforma del codi penal espanyol inclouria el fet de tornar a tipificar com a delicte la convocatòria de referèndums, cosa que xocaria amb la posició del seu soci de govern, Unides Podem.

Tanmateix, ara per ara no hi ha cap proposta clara ni definida del PSOE. Les dues opcions són o bé una rebaixa de les penes de la sedició i un aclariment del tipus penal –com ara la substitució del concepte genèric de ‘força’ per ‘violència armada’– o bé directament la derogació d’aquest delicte, que és d’origen medieval i una anomalia a la Unió Europea.

El ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, va negar a la comissió de justícia del congrés espanyol que el PSOE tingués cap ‘compromís’ amb ERC per a reformar el delicte de sedició. Va dir-ho responent a Ciutadans, que citava un article publicat diumenge a El Mundo segons el qual la Moncloa enllestïa una reforma que rebaixa les penes de sedició amb concurs amb el de malversació. ERC no hi va dir res, però el diputat de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas va reclamar que es deroguessin la sedició i la malversació sense apropiació.

De moment, l’independentisme aguaita aquesta proposta amb prudència. La reivindicació principal d’ERC, JxCat i la CUP és l’amnistia, que anul·laria el judici i les condemnes i extingiria, doncs, la responsabilitat delictiva que el Tribunal Suprem espanyol ha atribuït als presos polítics. L’amnistia també implicaria la nul·litat de la resta de judicis contra el procés independentista i dels processos contra agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per la violència de l’1-O, i permetria el retorn dels exiliats. Tanmateix, el PSOE no n’és pas partidari, d’aprovar una llei d’amnistia.

Els cops de volant de Sánchez amb el codi penal

Durant la campanya electoral, Pedro Sánchez va dir que reformaria el codi penal, però justament en la direcció contrària: per tornar a tipificar com a delicte la convocatòria de referèndums. La proposta del PSOE anava enfocada a endurir el discurs contra l’independentisme en una campanya en què Sánchez rebia moltes crítiques i atacs de la dreta i l’extrema dreta per la seva suposada indulgència i per la possibilitat que pactés amb els partits independentistes –tal com va acabar fent, amb ERC, després de les eleccions espanyoles perquè l’aritmètica li ho exigia.

Setmanes abans, després de la sentència del procés, Sánchez va comparèixer per assegurar que la sentència del Suprem s’havia de complir íntegrament. El dirigent de Podem i actual vice-president espanyol, Pablo Iglesias, se’n va desmarcar.

Els cops de volant de Sánchez són constants. El febrer del 2019, el PSOE ja va votar contra una proposició de llei del PP al congrés espanyol per a tornar a tipificar la convocatòria de referèndums com a delicte. De fet, no ho és perquè el 2005 el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero ja va derogar-la.

Via lliure al congrés, però en mans del TC

Una reforma del codi penal requereix majoria absoluta al congrés espanyol per a reeixir. En el cas que PSOE i Unides Podem presentessin una proposta favorable als presos polítics i que l’independentisme la veiés amb bons ulls, n’hi hauria prou amb els vots de l’independentisme per a aprovar-la, i possiblement s’hi afegirien partits com Compromís, el PNB, EH Bildu i el BNG.

Tanmateix, de segur que el PP i Vox hi recorrerien en contra al Tribunal Constitucional espanyol (TC). Teòricament el TC no entra en acció si no es veuen afectats els drets fonamentals. L’última reforma del codi penal espanyol la va fer el govern del PP el 2015, i el TC no hi va posar impediments. Tanmateix, una modificació que pogués afavorir els presos polítics pot tenir un tractament diferent al TC, que pot continuar forçant la interpretació de les lleis i determinar, per exemple, que és una ‘amnistia encoberta’, tal com diu la dreta espanyola.

Interrogants en el cas dels exiliats

La llibertat dels presos polítics gràcies a una reforma del codi penal no extingiria les condemnes ni la culpabilitat que el Suprem els va atribuir. Tanmateix, en aquesta proposta hi ha una altra ombra: la situació dels polítics independentistes exiliats.

La justícia espanyola continuaria perseguint Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel. Els exiliats no podrien tornar a casa sense acabar a les mans dels tribunals d’Espanya, que en primer lloc els podrien empresonar preventivament sense judici, i després condemnar-los i fer-los complir penes equiparables, almenys, a les que compleixen els presos polítics, en el cas que fossin condemnats per sedició i que aquest delicte no s’hagués derogat.