31.12.2019 - 19:50
El 2019 es va acabar amb el referèndum de Bougainville, que va donar una gran majoria en favor de l’estat independent. Enguany, n’hi ha convocats dos més sobre la independència, com també votacions per a decidir sobre alguns altres aspectes polítics: de l’eutanàsia a una reforma constitucional, passant per l’aprovació del cànnabis.
Nova Caledònia tornarà a votar sobre el seu estatus
A l’arxipèlag és convocat un referèndum d’independència acordat amb l’estat francès el 6 de setembre. El 4 de novembre de 2018 ja n’hi va haver un, en què es va imposar el no amb un 56%, una majoria més justa que no s’esperava; tanmateix, l’Acord de Nouméa permet de repetir el referèndum enguany i el 2022 si un terç dels diputats ho demanen.
Nova Caledònia organitza un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’estat francès
Aquestes darreres eleccions, als partits independentistes els van faltar només dos diputats per a la majoria absoluts i van pactar amb El despertar oceànic, partit d’originaris de Wallis i Futuna, per obtenir-la. El nombre de diputats requerit i el fet que la independència arribés al 43% en la consulta, que va ser considerat un resultat molt positiu, ha encoratjat els independentistes a fer-ne una de nova.
En línies generals, gairebé tots són canacs, el poble autòcton, amb un caràcter clar d’esquerres, tenint present que històricament han estat exclosos de l’economia i de les terres. Per la seva banda, els unionistes (anomenats ‘lleialistes’) tenen un tarannà més conservador, amb el suport majoritari dels ciutadans d’origen europeu i de les altres comunitats.
La nova República de Chuuk?
L’altre referèndum d’enguany serà a l’estat de Chuuk per a decidir si s’independitza dels Estats Federats de Micronèsia. Després de diversos ajornaments és proposat per al mes de març d’enguany. No ha estat acordat amb la federació, però en cap cas no hi ha la voluntat de fer ús de la violència per a impedir-lo, sinó que el cap de l’estat fa una campanya activa en favor del no i ha afirmat que, en cas de guanyar la independència, es produirà una llarga batalla legal.
En aquesta votació, la relació amb els Estats Units d’Amèrica hi influirà de manera important. Com alguns altres territoris de Micronèsia, de milers d’illes i desenes de llengües, cultures i tradicions diferents, després de la Segona Guerra Mundial va ser administrat pels EUA per mandat de les Nacions Unides. Finalment, la majoria van declarar la independència (la Federació Micronèsia, les Illes Marshall, Palau) i un hi va romandre associat (les Marianes del Nord).
Així i tot, els tres estats independents també hi mantenen un acord internacional (Compacte d’Associació Lliure), gràcies al qual els ciutadans poden viure, treballar i estudiar a qualsevol part dels EUA sense visat i, en canvi, els nord-americans tenen accés a la terra, l’espai aeri i la mar per a finalitats militars.
L’acord també inclou transferències directes de pressupost del valor d’una quarta part del PIB dels Estats Federats de Micronèsia, però s’acabaran el 2023. Una comissió de Chuuk va considerar que la millor solució per a garantir la supervivència econòmica era la independència. De moment aporta més que no pas rep, el pes polític no es correspon al demogràfic i dins la federació no té les eines necessàries per a desenvolupar l’economia, ara que el turisme creix, sobretot a l’Atol de Chuuk (on hi ha un cementiri de restes de vaixells de guerra japonesos de la Segona Guerra Mundial).
La Federació de Micronèsia és formada de quatre estats, amb desenes d’illes habitades, i a Chuuk hi viu la meitat del país. Cada estat té grans competències i el seu governador; al parlament federal, de catorze senadors, Chuuk en té sis. Tanmateix, la capital, Palikir, és a l’estat de Pohnpei.
Però contra la independència hi ha el fet que deixaria Cuuk automàticament fora del pacte amb Washington, que podria ser un problema per a gran part dels ciutadans que resideixen als Estats Units i als territoris associats gràcies al Compacte d’Associació Lliure. Però els favorables a la independència consideren que es pot renegociar, perquè la República de Palau, quan es va tornar independent el 1994, va implantar un acord propi.
El govern de la Federació considera que el referèndum és inconstitucional, però la comissió judicial de Chuuk afirma que és legal d’acord amb la llei internacional, basant-se en la resolució de l’ONU sobre Kossove. En cas de victòria del sí, no establarien en cap cas la república abans del 2025.
La solució de la crisi de Xile?
Un altre referèndum de gran importància serà el de la reforma constitucional de Xile, acordat entre el govern i l’oposició (tret del Partit Comunista). El pacte té l’objectiu d’engegar un procés constituent inèdit, en resposta a dos mesos de protestes contra la desigualtat social.
Començarà el 26 d’abril amb aquest referèndum, en què els xilens respondran a dues preguntes: ‘Voleu una nova constitució?’ i, en el cas de vot afirmatiu, ‘Quina mena d’òrgan hauria de redactar la nova constitució?’. Per a aquesta segona pregunta es proposen dues possibilitats: una Convenció Constitucional, formada íntegrament per ciutadans triats per a aquesta finalitat; o una Convenció Mixta Constitucional, en què la meitat dels integrants serien parlamentaris. Els membres es triarien l’octubre del 2020, coincidint amb les eleccions regionals i municipals, amb sufragi universal.
L’òrgan electe tindrà com a sol objectiu de redactar la constitució, de manera que es dissoldrà una vegada hagi acabat aquesta tasca. El termini serà de nou mesos, prorrogable tres mesos més, i l’esborrany s’haurà de sotmetre a un altre referèndum abans de seixanta dies. Llavors el vot serà obligatori.
La nova constitució regirà una vegada promulgada i publicada, quan derogarà l’actual, datada del 1980, en plena dictadura militar, i que és coneguda per la llei Pinochet.
El primer referèndum sobre l’eutanàsia en el món
A més, Nova Zelanda votarà enguany en dos referèndums vinculats que es faran coincidir amb les eleccions generals, el 21 de novembre. Una de les qüestions que es votaran és si es legalitza l’eutanàsia voluntària per als malalts terminals. El referèndum farà que el país austral sigui el primer del món que vota sobre aquesta qüestió.
El mateix dia també es votarà sobre la legalització de l’ús personal del cànnabis, car actualment posseir-ne en qualsevol quantitat és il·legal. Mentre que en l’eutanàsia sembla que hi ha una majoria en favor del canvi, el resultat en aquesta votació serà molt ajustat.
Per la seva part, aquests estats no seran els únics que decidiran a les urnes sobre diverses disputes polítiques: l’arxipèlag de Palawan (Filipines) decidirà l’11 de març si es divideix en tres províncies o es manté com fins ara i les Illes Malvines (o Illes Falkland) votaran el 26 de març sobre la modificació del sistema electoral i la creació d’una circumscripció electoral única.
