10.08.2020 - 21:50
La sortida de Juan Carlos I de l’estat espanyol ha posat damunt la taula un debat de fons, el referèndum entre la monarquia o una república espanyola. Tant l’independentisme català, basc i gallec, com Compromís i Unides Podem són favorables al canvi de model d’estat per a aprofundir en la democratització d’Espanya, mentre que el PSOE tanca files amb la dreta en defensa de la casa reial. Les veus discrepants dels socialistes que reclamen un debat intern al partit, com la de la vice-batllessa de València, Sandra Gómez, són minoritàries.
Aquests darrers anys s’han impulsat consultes populars sobre la monarquia, com les que s’han fet en algunes universitats del país, i també de la resta de l’estat espanyol, i en alguns pobles i ciutats. L’organització d’aquestes votacions no ha estat exempta de polèmica, i sovint la premsa monàrquica i la dreta espanyola les han atacades i desqualificades.
Tot i la revifada del debat sobre el referèndum a l’opinió pública, convocar un referèndum vinculant sobre la continuïtat de la monarquia és gairebé impossible amb la constitució espanyola vigent, que blinda el model d’estat de la monarquia parlamentària. Només l’article 92 de la constitució espanyola obre la porta a convocar un ‘referèndum consultiu’ sobre les ‘decisions polítiques d’especial transcendència’. La proposta l’ha de fer el president espanyol, prèvia autorització del congrés. El rei és qui signa la convocatòria del referèndum.
Per tant, només una interpretació flexible de la constitució, que hauria de passar pel sedàs del Tribunal Constitucional espanyol (TC), podria obrir la porta a fer una consulta sobre la monarquia, sempre no vinculant. A més, el tribunal ja ha establert jurisprudència, arran del procés participatiu del 9-N, segons la qual no poden fer-se referèndums ni consultes sobre qüestions resoltes a la constitució.
Un referèndum possible i improbable
L’únic referèndum vinculant possible sobre el paper que sotmetria a votació la monarquia espanyola seria el d’una nova constitució que inclogués un canvi del model d’estat, amb totes les dificultats que comporta modificar la carta magna vigent. Cal el suport de dos terços del congrés i del senat, una convocatòria electoral i la ratificació de la reforma amb les mateixes majories a les corts espanyoles, i per últim, la votació en referèndum. Ni tan sols un canvi de posicionament del PSOE faria possible aquesta opció, perquè cal el concurs de la dreta espanyola, que és declaradament monàrquica.
Els monàrquics sostenen que el conjunt del poble espanyol va acceptar la monarquia parlamentària com a model d’estat en el referèndum de la constitució espanyola el 1978. No obstant això, la falta de garanties sota les quals va fer-se aquell referèndum –cens amb irregularitats, manca d’alternativa a la dictadura, soroll de sabres…– feien inviable que es plantegés una alternativa republicana a la constitució.
