El referèndum, segons la intel·ligència artificial

El ChatGPT és la intel·ligència artificial amb uns dots de llengua tan avançats que hi pots parlar gairebé com entre amics. Algunes veus ja afirmen que entre els molts canvis que viurem hi haurà la mort del cercador Google, substituït pel ChatGPT. Ja no cercarem informació a Google, sinó al ChatGPT o a recursos semblants.

Un dels inconvenients del ChatGPT (però quina meravella és!) és que quan hi fas preguntes no et diu la font d’informació que ha fet servir. En canvi, quan cerques a Google, t’envia a les fonts. El ChatGPT, no. Una pregunta, una resposta i sense fonts. I això em posa en guàrdia, perquè hi ha respostes que poden ser esbiaixades.

Us exposo, per exemple, un experiment fet amb el ChatGPT. Ahir a la tarda hi vaig fer una simple pregunta (Què va passar a Catalunya el Primer d’Octubre de l’any 2017?) en tres idiomes diferents (anglès, espanyol i català) La sorpresa va ser que en espanyol la resposta semblava més antireferèndum i contenia un error greu (“la majoria dels partits independentistes no van participar en el referèndum”), un error que, en castellà, la màquina va ser capaç de veure i de rectificar en unes preguntes posteriors, tot sigui dit. He d’afegir que en castellà la resposta convertia les agressions de la policia en “topades entre la policia i els manifestants” i era l’única en què apareixia la “constitució espanyola”.

En canvi, en català i en anglès, les respostes deixaven molt més clara la repressió de la policia, i semblaven tenir més empatia amb al referèndum. Gairebé diria que en anglès sobretot. Almenys m’ho va semblar. L’única resposta que incloïa totes les dades de participació era en anglès; i l’única que explicava la vaga general, el 155 i les manifestacions de repulsa, en català. I deixeu-m’hi afegir que, si hagués tornat a fer les preguntes, les respostes no haurien estat calcades. I si ho proveu, pot ser diferent. El ChatGPT no es repeteix.

Vet aquí les respostes a la pregunta: “Què va passar a Catalunya el Primer d’Octubre del 2017?”

En anglès (la traducció és meva)
El primer d’octubre del 2017 Catalunya, una regió semiautònoma del nord-est d’Espanya, va celebrar un referèndum sobre la independència d’Espanya. El govern espanyol va declarar el referèndum il·legal i inconstitucional i va intentar aturar la votació. Malgrat els esforços del govern per impedir el referèndum, els catalans van acudir en gran nombre a votar. La policia espanyola va provar d’interrompre el procés de votació confiscant urnes, disparant bales de goma i utilitzant la força física per evitar que la gent emetés el seu vot.

Els resultats del referèndum van mostrar que el 92% dels qui van votar era favorable a la independència, tot i que la participació solament va ser d’un 43%. El govern espanyol es va negar a reconèixer els resultats del referèndum i ha continuat oposant-se a la independència de Catalunya.

Els fets del primer d’octubre del 2017 van ser molt criticats per l’ús excessiu de la força per la policia espanyola i per la vulneració del dret d’autodeterminació dels catalans. La qüestió de la independència catalana continua essent polèmicai sense resoldre a Espanya.

En castellà (la traducció és meva)
El primer d’octubre del 2017 es va celebrar a Catalunya un referèndum sobre la independència d’aquesta regió respecte d’Espanya, malgrat que el govern espanyol havia declarat que la consulta era il·legal i que no en reconeixeria els resultats. Enmig d’una gran controvèrsia i tensió política va haver-hi topades entre la policia espanyola i els ciutadans que intentaven votar.

Les autoritats catalanes havien convocat el referèndum per consultar la població sobre la independència de Catalunya, una regió que té llengua, cultura i identitat pròpies i que durant anys ha promogut el dret de decidir el futur polític. El govern espanyol, per part seva, va considerar que la consulta era il·legal perquè la constitució espanyola estableix la unitat del país i per tant no hi pot haver un referèndum sobre la independència d’una regió. A més, la consulta va ser convocada sense seguir els procediments legals establerts.

Tot i l’oposició del govern espanyol, la consulta es va dur a terme, però en un context de tensió i de violència. La policia espanyola va rebre ordres d’impedir la votació i, en alguns casos, va fer servir la força per evitar que els ciutadans acudissin a les urnes. Com a resultat, hi hagué moltes topades entre la policia i els ciutadans que provaven de votar.

Finalment, el resultat del referèndum va ser una victòria aclaparadora en favor de la independència, encara que la majoria dels partits polítics catalans que donaven suport a la independència no van participar-hi i el nivell de participació va ser baix per causa de les dificultats a l’hora de votar. El govern català va declarar la independència unilateralment unes quantes setmanes després, però va ser ràpidament suspesa pel govern espanyol, i la situació política a Catalunya continua essent molt polaritzada i tensa.

En català:
El primer d’octubre del 2017 és conegut com el dia del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. Es va convocar perquè la població de Catalunya pogués expressar la seva opinió sobre la independència de Catalunya respecte d’Espanya.

No obstant això, el referèndum va ser declarat il·legal pel Tribunal Constitucional espanyol i el govern espanyol va provar d’impedir-ne la celebració, enviant forces de seguretat per confiscar les urnes i impedir l’accés als col·legis electorals. Malgrat això, molts ciutadans van sortir al carrer i es van organitzar per protegir els col·legis i votar.

Finalment, es van celebrar votacions a molts col·legis electorals, però amb una participació menor a l’esperada, per causa de les dificultats que van trobar els ciutadans per a accedir als col·legis. El resultat oficial va ser del 90% en favor de la independència, però el resultat no va ser reconegut per Espanya ni per la comunitat internacional.

Després del referèndum, va haver-hi manifestacions en massa a Catalunya i es va declarar una vaga general. El govern espanyol va aplicar l’article 155 de la constitució espanyola per intervenir la Generalitat de Catalunya, suspendre l’autonomia catalana i destituir els seus responsables polítics. Això va desencadenar un període de tensió política i social a Catalunya que encara continua.

Vistes les respostes, prou diferents, no em vaig estar de comentar-ho al ChatGPT, que em va dir que no, que no responia d’una manera diferent segons la llengua. Després d’insistir sobre les fonts que havia fet servir en cada cas, em va dir que les fonts “podien” ser: BBC, The Guardian, The New York Times, El País i La Vanguardia. Amnistia Internacional i Human Rights Watch. Documents i anàlisis acadèmiques, documents governamentals i legals de les autoritats espanyoles i catalanes. I que no em podia donar cap enllaç.

Dimecres vaig entrevistar Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic i divulgador, i quan vaig arribar a casa vaig seguir el seu consell. Em subscriure al Bing, el cercador de Microsoft que no fa servir ni Déu, però que ara farà servir intel·ligència artificial, i que sí que dóna les fonts d’informació en què es basa. Sóc a la llista d’espera, entusiasmat pel potencial d’aquest invent, malgrat els errors que pugui tenir de moment. De generar codi a escriure poemes, a donar pistes sobre com estructurar un llibre…, és una meravella de veure i de fer servir.