Com un referèndum d’annexió al Caucas pot trasbalsar la guerra d’Ucraïna

L’última setmana d’abril, les explosions que hi va haver al Transdnièster, un territori proclamat independent i amb presència de l’exèrcit rus, però que formalment pertany a Moldàvia, van fer encendre les alarmes de la comunitat internacional per la possible intervenció de l’exèrcit rus i l’obertura d’un nou front en la guerra d’Ucraïna. De fet, tot i no haver anat a més en aquell moment, encara hi ha qui alerta que pot ser la següent etapa en aquest conflicte bèl·lic i que Rússia podria provar d’apoderar-se de tota la costa ucraïnesa per tenir continuïtat territorial en aquesta regió.

Tanmateix, lluny d’Ucraïna, hi ha un altre territori que pot incendiar la situació, Ossètia del Sud. El cap d’aquesta república proclamada independent de Geòrgia ha signat un decret per fer el 17 de juny un referèndum d’annexió a Rússia.

Geòrgia ja ha dit que és inacceptable i ho ha titllat de provació. Encara resta en la memòria de la població de la regió la breu guerra russo-georgiana del 2008, quan Ossètia del Sud va ser el centre d’un conflicte entre dos estats que va causar més de set-cents morts en tan sols cinc dies. Els enfrontaments entre la milícia pro-russa i l’exèrcit georgià es van convertir en una guerra quan Rússia hi va intervenir amb tropes, va reconèixer Ossètia del Sud com a estat independent –juntament amb Abkhàzia–, i hi va instal·lar bases militars.

Ara Geòrgia és un estat amb una relació tensa amb Rússia i, de fet, ha sol·licitat la integració a l’OTAN i enguany ha demanat de formar part de la Unió Europea. Aquest mes de març va fer maniobres amb forces de l’OTAN, ja en plena de guerra d’Ucraïna, i és una incògnita com podria evolucionar la situació si Rússia permet la integració de la regió.

El referèndum com a eina d’expansió

El referèndum segueix el patró de Crimea. Després d’apoderar-se de la península de la mar Negra, es va promoure un referèndum d’annexió i un 97% hi va votar a favor. La consulta es va fer amb Crimea sota el control de les tropes russes i el resultat no va ser reconegut per la majoria d’estats. Aleshores Rússia es va annexionar Crimea.

Les regions d’Ucraïna de Donetsk i Lugansk també han expressat el seu interès a unir-se a Rússia i fins i tot la regió de Kherson podria fer una votació similar com una manera de donar legitimitat a l’expansió territorial.

En canvi, la regió d’Abkhàzia ha dit que volia continuar essent un estat independent, malgrat que les autoritats han expressat el seu suport a les intencions d’Ossètia del Sud. Dmitri Peskov, el portaveu de la presidència russa, també se n’ha pronunciat: “Tractem l’expressió de l’opinió del poble d’Ossètia del Sud amb respecte.” Dins Rússia hi ha la província d’Ossètia del Nord, en què, de la mateixa manera que la més meridional, la majoria de la població és de l’ètnia dels ossets i tots dos territoris podrien acabar units sota una sola administració.

Ossètia del Sud és una petita regió, muntanyosa, amb una població d’aproximadament seixanta mil habitants. Per la seva banda, Ossètia del Nord ha mostrat el seu suport a la iniciativa.

El referèndum va ser convocat el 13 de maig per Anatoli Bibilov, el president en funcions d’Ossètia del Sud, que el 8 de maig va perdre la segona volta de les eleccions presidencials contra Alan Gagloyev. El futur president ha mostrat menys interès en la unificació amb Rússia que el seu oponent, però hi ha donat suport. Bibilov va dir, després de la signatura del decret de convocatòria, que era una “aspiració històrica” i va proclamar: “Tornem a casa.”