Reediten l’icònic cartell “Aixafem el feixisme”

La Fundació Reeixida recupera i fa una nova edició de l’icònic cartell “Aixafem el feixisme” amb el vist-i-plau de la família del creador, Pere Català i Pic (1889-1971). La fundació ha comptat amb la col·laboració del fotògraf Jordi Borràs, que ha restaurat digitalment l’original. Havia estat amagat durant anys en una maleta de doble fons de l’autor, que el va voler preservar de la persecució dels franquistes. Va ser després de la mort de Català i Pic que el seu fill, Pere Català i Roca, el va trobar. La Fundació Reeixida també es va encarregar de reeditar, el desembre passat, el mapa dels Països Catalans de Ballester i Canals.

La història del cartell es remunta a la creació, l’any 1936, del Comissariat de Propaganda, a càrrec de Jaume Miravitlles. Aquesta oficina de la Generalitat, amb delegacions a Londres, Brussel·les, Estocolm i París, tenia l’objectiu d’enfortir la moral antifeixista al front i a la rereguarda.

L’actuació del comissariat es va destacar per una extraordinària creativitat, per la utilització de formats diversos, per una visió genuïnament catalana, per l’ús de moltes llengües i la voluntat d’arribar a un gran nombre de receptors, bo i ampliant la difusió arreu del món. Va publicar obres tan emblemàtiques com els cartells de Carles Fontserè, l’estatueta El més petit de tots, de Miquel Paredes, els noticiaris de Laya Films, la revista Nova Ibèria. També va col·laborar-hi el poeta britànic David Gascoyne i fotògrafs com ara Agustí Centelles, l’hongarès Robert Capa i la seva parella, l’alemanya Gerda Taro. Tots es movien amb la intenció de difondre la imatge de la guerra des de Barcelona i Catalunya, per mostrar la lluita antifeixista d’ací a tot el món.

Origen de la fotografia

Una nit de tardor Pere Català va decidir de comprar un tros de fang que havia de servir per a emmotllar l’esvàstica que apareix al centre de la imatge. Situat a l’entrada de la Capitania General, va fer servir un parell de focus i mullà amb aigua les llambordes de l’entrada per aconseguir que brillessin. La idea era fotografiar una espardenya en l’instant precís que aixafava l’esvàstica. El resultat fou una fotografia sòbria que no necessitava lletres ni explicacions: la imatge ho explica tot.

Pere Català i Pic

La trajectòria de Pere Català i Pic va anar sempre vinculada amb Catalunya. Quan tenia tan sols deu anys ja va fundar l’agrupació Pàtria. Més tard, fou fundador i president de la secció de fotografia del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), de tendència catalanista. Com a retratista s’inicià a Valls, d’on és fill, i ben aviat comença a fotografiar monuments per a la Mancomunitat. A Valls, funda l’agrupació d’Amics de les Belles Coses.

Militant d’Acció Catalana i crític amb la Lliga, torna a Barcelona just després de la proclamació de la República de Macià, l’any 1931. Es fa soci de l’Ateneu, on coneix Jaume Miravitlles. El 1934 comença a amoïnar-­se per l’ascens dels totalitarismes, que avancen arreu del món. Amb l’esclat de la guerra de 1936­-1939, és quan Miravitlles organitza el Comissariat de Propaganda i Català i Pic n’és el cap de la secció d’edicions.

El 1939, amb l’entrada de les tropes feixistes i no podent exiliar­-se perquè té la família molt malalta, es reclou a casa i es desfà de tot el material comprometedor. Viu un esfondrament personal total, amb una gran dificultat de recuperar-se en el context de la postguerra i les represàlies. Arran de la seva militància republicana, no li és possible de reprendre el negoci fins l’any 1942, assistit pels seus fills: Maria-Àurea, que més tard es dedica a la pintura; Francesc, que esdevindrà un fotògraf de prestigi; i Pere, també fotògraf i escriptor. Home de gran cultura, va dedicar els darrers anys a escriure contes, novel·les i obres teatrals. Es va morir el 13 de juliol de 1971.

Tornar al lloc dels fets

La presentació del cartell reeditat s’ha fet davant la Capitania General, a l’emplaçament exacte on es va fer la fotografia original. Hi han participat descendents de Pere Català i Pic, la periodista especialista en el Comissariat de Propaganda Esther Boquera Diago i el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera Ribas.