La reducció horària de ciències tornarà el jovent més vulnerable

El Departament d’Educació i Formació Professional prepara un projecte de decret per a modificar el decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, per aplicar-lo el curs vinent. Aquest projecte redueix les hores setmanals de les matèries de modalitat de ciències respecte al currículum actual, ja que unifica les matèries de biologia amb geologia i ciències ambientals, així com les matèries de física i química.

Si fins ara les matèries de biologia, geologia i ciències ambientals, física i química tenien una assignació de 3 hores la setmana i, per tant, hi havia una oferta de 12 hores de matèries de ciències, amb el nou projecte el total es redueix a 6 hores, per l’agrupament en dues matèries. Si pensem que fa pocs anys a les matèries de modalitat els corresponia una assignació horària de 4 hores la setmana, es pot veure que progressivament s’ha passat d’oferir 16 hores setmanals a 12 i ara a 6 d’aquestes matèries.

La raó que es dóna per introduir aquests canvis és l’adequació del currículum a la normativa estatal –LOMLOE–, i s’indica que no suposa pèrdua horària perquè es complementarà amb les matèries optatives. No obstant això, les matèries optatives, com el seu nom indica, es poden triar o no, i cada institut o col·legi decideix si són obligatòries per als alumnes de cada itinerari. A més, fer-les obligatòries contradiu la flexibilitat del nou currículum.

També cal dir que no tots els instituts i col·legis poden oferir totes les matèries optatives destinades a complementar la formació científica de l’alumnat, sinó que depèn del nombre de professors disponibles al departament de ciències, la qual cosa implica que els que tenen poques línies no les podran oferir totes, de manera que es crearà un greuge comparatiu respecte a instituts i col·legis grans. Tot això fa que no es pugui garantir que tots els alumnes que cursin les matèries unificades proposades també facin les matèries optatives que haurien de complementar la seva formació científica.

A més, amb la LOMLOE va desaparèixer la matèria comuna de “ciències per al món contemporani – cultura científica”, amb una càrrega lectiva de dues hores per setmana, que va anar acompanyada de la devaluació del treball de recerca, que passa de tenir un valor d’un 10% de la nota final de batxillerat a comptar com una matèria més.

Aquesta reducció horària comporta una disminució de la competència científica i la preparació de gran part de l’alumnat, que els resultats en ciències i tecnologia de les proves d’avaluació com les PISA o les competències bàsiques no sols no justifiquen, sinó que indiquen que cal reforçar-les. Sense una cultura científica adient, les persones són més vulnerables a les mentides i falsedats sense cap base, com podem veure a les xarxes socials, on s’informa una bona part del jovent, en un temps que cal actuar davant els reptes científics a què s’enfronta la humanitat.

Jordi Morral és coordinador de la secció d’ensenyament de la Societat Catalana de Biologia (IEC)