Josep Costa enutja Marchena amb una dura recusació per la seva demanda al Suprem

L’ex-vice-president del parlament Josep Costa va presentar escrits de recusació contra els magistrats de la sala del penal del Tribunal Suprem espanyol, Carmen Lamela, Antonio del Moral, Andrés Martínez Arreita i Manuel Marchena, en la seva causa contra l’aleshores mesa del parlament, a la qual s’ha adherit el també membre de la mesa Eusebi Campdepadrós i s’ha oposat la fiscalia. El magistrat Vicente Magro decidirà si s’han d’apartar.

L’escrit de Costa els acusa de no ser imparcials, i titlla Marchena de ser “l’arquitecte de l’estat d’excepció judicial que s’ha imposat a l’estat espanyol en relació amb el moviment independentista” i de “convertir en paper mullat els tractats internacionals de drets humans”.

El mateix Marchena ha estat l’encarregat de respondre totes les recusacions, inclosa la seva, amb una resposta contundent. Marchena assegura que tot l’escrit de Costa “es basa en causes il·lusòries” i que no són més que opinions subjectives i parcials. De fet, el magistrat arriba a dir que les afirmacions de Costa són solament tolerables perquè és un “escrit processal”.

Alhora, sobre les acusacions de Costa d’haver format part del tribunal que va condemnar els dirigents independentistes, Marchena afirma que es tracten de “fets diferents” i que no existeix “una espècie de causa supralegal” i que aquesta causa solament tracta “de la desobediència dels integrants d’un òrgan parlamentar autonòmic”, i no ho vincula amb el procés. Així que considera que ell mateix no té “interès directe o indirecta en aquest plet o causa” ni ha participat en la instrucció de la causa o en qualsevol causa anterior.

Finalment, l’ex-vice-president fa referència al whatsapp que el portaveu del PP al senat espanyol, Ignacio Cosidó, que assenyalava Marchena com l’home destinat a controlar el Suprem i la justícia espanyola. Sobre això, es limita a dir que per una qüestió similar ja es va desestimar les recusacions dels dirigents independentistes Jordi Sánchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Anna Simó.