08.06.2021 - 21:50
Els presos polítics ja arriben a Estrasburg. Demà els advocats Jordi Pina i Francesc Homs, en representació de Jordi Turull, lliuraran al Tribunal Europeu dels Drets Humans el recurs contra la condemna a dotze anys de presó i d’inhabilitació per sedició i malversació que va dictar el Tribunal Suprem espanyol i que va avalar el Tribunal Constitucional. Els acompanyarà el president Carles Puigdemont, en una fotografia que simbolitzarà que d’ara endavant tota la batalla judicial ja es lliurarà en l’àmbit internacional, tant la dels presoners com la dels exiliats. La setmana vinent segurament els mateixos advocats presentaran el recurs de Josep Rull, a qui el TC ja va desestimar el recurs d’empara, i a final de mes previsiblement Pina i Homs presentaran el de Jordi Sànchez, de qui fa poc que s’ha fet pública la sentència. No hi van tots nou presoners polítics a l’hora, sinó d’un en un. Aquesta vegada, com va passar durant el judici, els advocats han mantingut un mínim fil de comunicació i de coordinació, però no han fet un front comú, no pas per anar-hi tots alhora.
Aquest espai de coordinació ja fa un mes i mig que funciona. De fet, la comunicació entre els advocats dels presos s’ha mantingut en tot moment, no s’ha acabat de perdre mai d’ençà de l’acabament del judici i la publicació de la sentència. Perquè començava una nova fase de molta feina, de preparar el camí per quan es pogués anar a Estrasburg. Abans s’havia de passar pel Tribunal Constitucional espanyol, que després de moltes maniobres, ganivetades internes i dilacions, ja ha anat resolent, amb comptagotes, els recursos d’empara de tots els presos. Va començar amb els dos condemnats que no tenien penes de presó Meritxell Borràs i Carles Mundó, desestimant per unanimitat la denúncia per vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei. I ha continuat amb Turull i Rull, i ara amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En el cas dels presoners, amb dos vots particulars dels magistrats María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol, que seran aprofitats pels advocats per a bastir sengles recursos al TEDH.
El de Turull ja és a punt. Jordi Pina és un dels integrants d’aquest espai de coordinació per a preparar la batalla al TEDH, en el qual també han participat Andreu Van den Eynde, en representació d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Montse Bassa i Carme Forcadell; Judit Gené, en nom de Joaquim Forn; Benet Salellas, com a advocat de Jordi Cuixart; i Gonzalo Boye, com a expert en dret internacional i coordinador de l’estratègia judicial dels exiliats. Fins ara hi ha hagut tres reunions, i de bon començament l’opció de presentar una demanda conjunta a Estrasburg es va descartar. Els clients de Pina, començant per Turull, començaven a tenir via lliure per a anar-hi, i l’advocat va explicar públicament que no esperaria pas, que hi havia un termini per a presentar els recursos (sis mesos) i que esperar que tots els presos tinguessin els recursos resolts deixava en mans del TC la capacitat de jugar encara més amb el temps.
Pina afegia que treballaria els recursos en un equip, “que s’ha ofert voluntàriament a col·laborar i que no són pas independentistes”, per a preparar el recurs. Ha fet el seu assessorament i ha compartit amb la resta d’advocats dels presoners les línies principals del recurs de Jordi Turull. La coordinació entre ells hauria de permetre que el recurs de cada pres posés l’accent en les vulneracions d’uns drets o d’uns altres, perquè la resposta del TEDH a les violacions comeses per la condemna sigui com més àmplia millor. El cas de Turull i de Rull no és exactament igual que el de Carme Forcadell, com a presidenta del Parlament, o el de Cuixart i Sànchez, com a dirigents d’organitzacions de la societat civil, tal com han apuntat els dos magistrats del TC discrepants en les seves crítiques contra la condemna; perquè en els casos de Cuixart i Sànchez, per exemple, té molt més pes la vulneració del dret de reunió i de manifestació.
El primer gran escull que hauran de superar aquests recursos és l’admissió, en un tribunal que rep milers de recursos cada any i que té unes condicions formals molt estrictes que cal complir i que cal fer bé. Josep Casadevall, ex-vice-president del TEDH, ho explicava així en aquesta entrevista a VilaWeb: “En el filtratge, segons els indicis de la demanda, l’envien cap a una sala o un comitè de tres jutges perquè veuen que pot haver-hi substància, sense perjudici que encara la puguin declarar inadmissible en un estadi superior. Normalment, en aquest estadi la demanda ja hauria d’entrar i ser comunicada al govern de l’estat afectat, cosa que vol dir que ja va ben encaminada.”
Si la demanda avança, hauria d’arribar a un comitè de tres jutges o a una sala amb set magistrats, entre els quals el jutge de l’estat afectat. En aquest cas, la magistrada espanyola és María Elósegui, que ha fet declaracions homòfobes i que com a magistrada del TEDH va fer un vot particular en la sentència contra Rússia per la persecució de les Pussy Riot, tot demanant que el grup fos multat per haver ofès els cristians. El jutge estatal sempre forma part del tribunal. “S’entén que és el jutge que coneix més bé el dret intern i que pot informar més bé els altres. Això no vol dir que faci d’advocat. Si és jutge i és imparcial i independent, ha d’actuar com un més”, deia Casadevall.
I tan bon punt els set magistrats els tinguin a les mans, poden trigar entre un any i mig i dos anys i mig a resoldre el recurs.
