La fiscalia presenta un recurs contra l’absolució dels ultres que van rebentar un homenatge a Estellés

La fiscalia de València ha presentat un recurs contra l’absolució dels onze ultres —simpatitzants i membres de l’organització feixista Grup d’Acció Valencianista (GAV)— que el 2013 van rebentar un acte d’homenatge a Vicent Andrés Estellés a Burjassot. El ministeri públic considera que hi ha contradiccions “notables” entre els fets provats i la sentència absolutòria.

Així es desprèn del recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, contra la sentència dictada recentment pel Jutjat penal número 17 de València que absol els acusats, ja que el jutge considerava que no es podia demostrar que fossin els causants dels aldarulls.

En el seu recurs, la fiscal Susana Gisbert al·ludeix en tot moment a “contradiccions” de la resolució que, postil·la, “està datada el mateix dia de la celebració de la vista, que va acabar ben entrada la vesprada”.

Sobre aquest tema, afirma que existeix un relat de fets provats “contradictori” que, en realitat, “no fa una altra cosa sinó descriure els fets que, segons el parer del jutge, no van resultar provats, barrejant els fets amb la valoració dels mateixos”.

En primer terme, la fiscal es refereix a la declaració de l’ex-batlle de Burjassot, Jordi Sebastià, que al seu entendre va resultar “clara, contundent i totalment coincident amb el relat de fets del ministeri fiscal”. El jutge, adverteix la fiscal, “únicament es refereix a un lacònic ‘sent tal testifical simplement insuficient o de nou insuficient’, sense que analitzi les causes de tal insuficiència”.

Així mateix, la fiscal assegura que el magistrat fa el mateix amb la declaració d’una agent de policia va rememorar els insults i les frases despectives que va rebre per part d’una de les acusades “relatives, a més, a la seva condició de dona i clarament ofensives”.

És més, “de la lectura de la sentència es desprèn que quasi l’únic indici que contradiu tals declaracions és el que ve constituït per la versió que donen els mateixos acusats que, com és sabut, no declaren sota jurament i poden mentir sense que això impliqui conseqüències penals”, recorda.

En aquest punt, afirma que les seves declaracions “estan tenyides d’un mòbil, com és l’autoexculpació, que ha de ser ponderat per a no donar per vàlida la seva versió”. “Una versió, a més, que no resulta creïble en estar basada en l’afirmació de l’existència d’una sort de recels personals o ànsies de venjança per part del batlle que en el seu moment va denunciar els fets, que de cap manera pot entendre’s acreditada”, conclou.