Els exiliats volen forçar el Tribunal Constitucional a anar a Luxemburg per la suspensió de les euroordres

La defensa del president Carles Puigdemont, dels consellers i eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí i del conseller a l’exili i diputat al Parlament de Catalunya Lluís Puig vol forçar el Tribunal Constitucional espanyol a topar contra el dret de la Unió i el Tribunal de Luxemburg. Ha presentat un recurs de súplica al TC, al qual ha tingut accés VilaWeb, contra la decisió de fa dues setmanes de denegar-los una petició de mesures cautelars perquè quedessin suspeses les euroordres i les ordres de detenció contra ells. Aquell recurs era motivat perquè, en el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí, el fet de mantenir actives les ordres de detenció els vulnerava la immunitat com a eurodiputats; i, en el cas de Lluís Puig, com a diputat del parlament català. Perquè segons el Tribunal General de la UE (i així ho han entès tant la justícia de Bèlgica com la d’Itàlia) el fet que el jutge Pablo Llarena hagi presentat qüestions pre-judicials al tribunal europeu sobre l’execució de les euroordres les manté suspeses. Però, just l’endemà de la decisió del tribunal de Sardenya sobre Puigdemont, el TC va denegar la petició dels exiliats.

Per això ara l’advocat Gonzalo Boye ha presentat aquest recurs, en què acusa el TC d’estar “en una posició compromesa, perquè se situa extramurs de l’ordenament jurídic de la UE, si no en una situació d’oberta rebel·lia, la qual cosa significa posar-se en una situació de rebel·lia davant la constitució [espanyola] mateix. Això ha tingut conseqüències greus en uns altres estats membres, com posa de manifest la situació que recentment s’ha viscut en un altre estat membre [en referència a Polònia], i alhora això implica una violació per part del Tribunal Constitucional del principi de cooperació lleial amb les autoritats d’uns altres estats membres de la comunitat de dret que és la UE.”

Amb aquest recurs demana que es declarin vulnerats els drets de tutela judicial efectiva i d’un procés amb totes les garanties, en relació amb la resta de drets vulnerats en el recurs d’empara, és a dir, el dret de la llibertat, de circulació, d’accedir al càrrec en condicions d’igualtat…

I, si no acceptés aquest recurs de súplica, demana al TC que adreci una qüestió pre-judicial al TJUE, tal com obliga la normativa i la jurisprudència europea, perquè la qüestió de la immunitat parlamentària té a veure directament amb l’aplicació del dret de la Unió. I que la pregunta que faci demani si és compatible amb el principi d’efectivitat dels procediments judicials que recull l’article 47 de la Carta de Drets Fonamentals l’argument del TC de denegar la mesura cautelar de suspensió de les euroordres, perquè significaria un atorgament anticipat de l’empara demanada contra aquestes euroordres.