14.04.2024 - 09:36
|
Actualització: 14.04.2024 - 11:13
Els arqueòlegs han recuperat les restes del castell de Montagut de Llagostera (Gironès), un dels més desconeguts de la demarcació. Situat al massís de Cadiretes, la seva cronologia s’estén del segle X al XIV, però se’n conserva molt poca documentació escrita. El jaciment, situat en un terreny particular, es va començar a excavar fa només tres anys. D’ençà de llavors, les diferents campanyes han permès conèixer com era la fortalesa. El director de les excavacions, l’arqueòleg Joan Llinàs, explica que el de Montagut era un castell més aviat modest, format per una torre i una sala principal, però que encara no se sap qui el va habitar ni quan va passar a administrar el terme que controlava. Ara, l’ajuntament treballa per museïtzar les restes.
L’antic castell medieval de Montagut es troba al capdamunt d’un turó del massís de Cadiretes, molt a prop de la carretera que uneix Llagostera amb la cala Salionç de Tossa. El jaciment està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Fins fa pocs anys, però, les restes estaven del tot abandonades, i algun dels murs que encara s’aguantaven dempeus havia patit esfondraments.
A partir del 2021, l’Ajuntament de Llagostera va engegar el procés per recuperar i consolidar els vestigis. Després de rebre el vistiplau dels amos de la finca, els arqueòlegs d’Atri Cultura i Patrimoni van començar-hi les excavacions. D’entrada, es van centrar en la torre circular, les restes de la qual fan uns dos metres i mig d’altura i encara conserven part de l’escalinata; i després, resseguint un dels panys de paret de pedra, van anar delimitant el perímetre de la fortalesa.
Ara, quatre campanyes després, la planta del castell de Montagut ja és ben visible. De fet, aquesta primavera, els arqueòlegs han acabat d’excavar-ne l’antiga sala principal. Era un espai rectangular diàfan, d’uns catorze metres de llargada per cinc d’amplada, adossat a la torre. L’arrencada de dos arcs —que es conserva als murs— certifica el sistema amb què se n’aguantava la coberta, que com precisa Llinàs, “al seu damunt segurament tindria una mena de terrassa amb merlets”.
A més de definir el castell, els arqueòlegs també han fet troballes relacionades amb la vida quotidiana de la fortalesa. La gran majoria, trossos de ceràmica. Aquella més tardana —dels segles XIII i XIV— s’ha localitzat sota les capes de terra que cobrien la sala principal; i la que fa referència als inicis del castell, a l’interior de la torre.
“La planta baixa no tenia accés directe perquè no hi havia una porta a peu pla, i durant els segles X i XI es va fer servir com a abocador”, explica l’arqueòleg. Entre d’altres, ací s’hi van trobar fragments d’olles, de cassoles o de gerres. Però també peces menys habituals, com ara un flabiol d’os treballat i trossos de ceràmica de procedència islàmica.
Modest… i desconegut
El director de les excavacions explica que l’origen del castell de Montagut es remunta al segle X. En un principi, sobre el turó s’hi erigia una torre de guaita. Amb l’arribada del feudalisme, però, el conjunt ja es va convertir en un castell termenat —és a dir, amb jurisdicció— que va perdurar fins al segle XIV. “Malauradament, però, no es conserva gaire documentació escrita sobre la seva història”, precisa Joan Llinàs.
De fet, la primera referència precisa sobre el castell de Montagut data de l’1 de desembre del 1284. És aleshores quan el cavaller Berenguer Ros ven a Bernat de Peratallada el ‘castrum de Monte Accuto’, situat a la parròquia de Llagostera, amb tots els seus masos, terres, possessions i drets. I més endavant, el 26 de maig del 1330 —ja al segle XIV— la fortalesa passa a mans d’Ot de Montcada, a qui el rei Jaume II havia donat la senyoria de Llagostera l’any 1324.
L’arqueòleg d’Atri Cultura i Patrimoni explica que aquests documents certifiquen que el castell de Montagut tenia jurisdicció pròpia, però encara se’n desconeixen els límits del terme. “En tot cas, però, va ser un castell més aviat modest, tot i que en un principi tenia una importància estratègica innegable, perquè des d’aquest punt permetia controlar molt de territori”, precisa Llinàs.
Ara, l’arqueologia ha permès aportar llum sobre com era l’estructura d’aquest recinte fortificat. Però encara queden molts interrogants per respondre. “Ara, gràcies a les diferents campanyes, tenim més elements que ens permeten conèixer a grans trets la història del castell i la seva funció; però ens falten tots aquells relacionats amb qui hi vivia i quins senyors va acollir”, diu.
“El més probable és que qui ocupés el castell, primer en nom del comte de Barcelona i després del rei, estigués acompanyat per un personal bàsic. Perquè des d’aquí no tan sols es controlava el territori, sinó que també s’administrava una part del terme”, hi afegeix.
Museïtzar les restes
Després de la d’aquest 2024, les campanyes d’excavacions al castell de Montagut de Llagostera s’allargaran encara dos anys més. El que es farà serà excavar un sector que encara queda per explorar (on hi ha una antena de comunicacions en desús, que es desmantellarà) per veure si a sota hi apareixen vestigis d’alguna construcció vinculada al jaciment.
En paral·lel, l’Ajuntament de Llagostera està treballant per museïtzar l’espai. Ací les accions es divideixen en dues línies de treball: d’una banda, consolidar i restaurar les restes per evitar que es degradin; i d’una altra, fer-les visitables.
El regidor de Cultura de Llagostera, Adrià Guinó, explica que el consistori ja ha engegat els tràmits per modificar el POUM per segregar la finca on hi ha el castell i municipalitzar-la. “Com que els terrenys no són titularitat de l’ajuntament, l’única cosa que hem pogut fer fins ara són actuacions d’urgència per garantir la preservació del castell”, precisa el regidor.
Un cop el jaciment sigui públic, Guinó avança que l’objectiu serà adequar l’entorn i facilitar l’accés amb seguretat als visitants. “L’interès per conèixer el castell de Montagut hi és, com ho demostren les visites guiades que hem anat fent cada vegada que hi ha hagut campanyes d’excavació”, acaba.
