24.05.2024 - 19:50
L’economia continua mirant cap amunt. Si més no, aquesta és la percepció dels experts del Panell de Funcas, format pels dinou centres privats d’anàlisi econòmica més importants de l’estat espanyol, que acaben de revisar a l’alça en dues dècimes la previsió de creixement del PIB per al 2024, fins al 2,1%. Això, respecte de la darrera previsió de fa dos mesos, i s’enfila fins als 0,5 punts si es compara amb la de fa sis mesos. La millora estimada respon a un creixement més fort de l’esperat en el darrer tram del 2023 i en el primer trimestre de l’exercici actual, i cal afegir-hi el fet que els indicadors més recents mantenen una tendència similar en aquest segon trimestre. Per exemple, cal destacar que, dels dinou panelistes, tretze han revisat les seves previsions a l’alça i cap a la baixa.
El consens dels centres manté el creixement previst per a la demanda estatal, encara que amb un canvi en l’estructura interna, perquè dóna més protagonisme a la inversió i menys al consum públic. L’augment de les exportacions també es revisa a l’alça en dues dècimes, fins al 2,3%. I, tot això, estimen que succeirà en un entorn en què els tipus d’interès baixaran més lentament que no es preveia anteriorment, i apunten que l’Euríbor a dotze mesos pot tancar el 2024 en el 3,2%. Recordem que avui és al 3,7%.
Dels canvis a l’alça registrats en els últims dos mesos en el Panell, jo en destacaria dos, que semblem molt importants. Per una banda, l’esmentada millora prevista en les exportacions i, per l’altra, el salt important que només en dos mesos ha fet l’estimació sobre el sector de la construcció -inclòs dins la inversió- que ha augmentat un punt percentual, fins al 2,7%.
Per posar en context l’augment previst pels analistes privats, només cal dir que la seva estimació de creixement del PIB supera les fetes pels estaments oficials: govern espanyol i AIReF (2,0%) i Banc d’Espanya (1,9%) el passat mes d’abril. Un fet força inusual, tot s’ha de dir, perquè l’optimisme oficial acostuma a ser sempre una mica superior.
I per arrodonir el context, recordem que les previsions per a Catalunya fetes per la Generalitat el mes passat apuntaven per al 2024 una millora de tres dècimes en comparació amb la previsió feta el passat octubre, fins a assolir el 2,1%, gràcies a la revisió a l’alça del consum de les llars i de l’aportació de la demanda externa.
Fixem-nos que, tant en el cas de la Generalitat com en el de Funcas –en aquest cas, per a tot l’estat espanyol–, coincideix com a causa de les millores previstes el sector exterior, diferent de com es valorava uns mesos enrere. Sobre això, cal assenyalar dos fets. El primer és, que dins el Panell de Funcas, actualment, només un dels panelistes veu favorable el context internacional de la Unió Europea, mentre que, mirant més enllà, en la valoració de la tendència a sis mesos, pugen fins a set els que ho veuen millor, i només un dels dinou creu que pot empitjorar. Sembla, doncs, que hi ha un canvi de visió força important sobre el futur de l’activitat a la UE.
I sembla que no van errats, si més no, segons l’avanç de dades dels directors de compres (PMI) per al mes de maig, que vam saber ahir per a tota la zona euro. El títol de la nota que encapçalava l’informe era prou clar: “La recuperació econòmica de la zona euro s’accelera a mesura que les noves comandes augmenten al ritme més ràpid d’un any ençà.” La puntuació de l’índex supera la del mes anterior i les perspectives són positives.
El comentari que hi fa el director de l’informe té un to optimista. Afirma que l’avanç de l’índex PMI compost del maig assenyala el tercer mes consecutiu de creixement, la qual cosa revela que l’economia de la zona euro va enfortint-se una mica més. Destaca que les noves comandes creixen a un bon ritme, i que la confiança de les empreses es veu reflectida pel ritme de contractació de personal. Sembla que també hi ha bones notícies per al Banc Central Europeu (BCE), atès que les taxes d’augment dels preus pagats i cobrats en el sector serveis s’han atenuat en comparació amb les del mes anterior. N’hi haurà prou?, ens podem demanar. El dia 6 de juny ho sabrem, però si hem de fer cas al que ha mig avançat aquesta setmana el vice-president de l’entitat, Luis de Guindos, sembla que hi haurà la primera baixa en el tipus d’interès de referència, de 0,25 punts.
Les frases següents defineixen l’anàlisi positiva que en fa el director de l’informe. Ve a dir que anem en la direcció correcta. I fa la translació dels punts de l’índex PMI a punts de PIB, que són més entenedors. Doncs bé, diu que “la zona euro, probablement, creixerà a raó del 0,3% en el segon trimestre sobre l’anterior, enterrant així l’espectre de la recessió”. És una xifra raonable –venim d’on venim– i, si es confirma, repetiria la del primer trimestre d’enguany.
Segons que explica, el creixement és impulsat, principalment, pel sector serveis, que ha assolit el seu quart mes consecutiu. Per la seva banda, el sector manufacturer actua com més va menys com un obstacle al creixement global, mentre que l’optimisme respecte de la seva producció futura ha tornat a augmentar.
Recordem que l’avanç dels PMI recull la zona euro globalment i només detalla dos països, França i Alemanya, precisament els que més han frenat l’activitat global aquests darrers mesos. Segons l’informe, al maig, es van observar unes quantes tendències en les diferents geografies. A Alemanya, l’activitat total va créixer per segon mes consecutiu i el ritme de creixement va augmentar i va aconseguir la seva màxima dels dotze darrers mesos. D’altra banda, l’activitat comercial a l’estat francès va fer un pas enrere, després d’haver registrat un augment el mes anterior. I subratlla que, novament, l’expansió més important s’ha registrat en la resta de la zona euro, on l’activitat total ha augmentat a un ritme ressenyable, que ha estat el més ràpid d’ençà de l’abril del 2023. Cal pensar, doncs, que a l’estat espanyol i a Catalunya l’activitat progressa adequadament… en la línia que apunten les millores dels dos punts de referència que acabem de comentar.
