La recuperació no arriba als autònoms?

Fa poques setmanes, la consultora Adecco analitzava l’evolució del mercat laboral des d’una perspectiva de sexe, edat, nacionalitat i formació dels ocupats, a partir de les dades detallades de l’EPA del tercer trimestre a Catalunya. La principal conclusió era que ja s’havien recuperat tots els llocs de feina destruïts per la crisi del coronavirus i que aquesta recuperació havia beneficiat especialment dones, joves, immigrants i gent amb educació primària.

La setmana passada, la consultora va publicar la segona part del “IX Monitor Anual Adecco d’Ocupació”, en què s’analitzava el perfil sòcio-econòmic dels treballadors de Catalunya. És a dir, l’ocupació creada d’un punt de vista sectorial, tenint en compte la situació professional (si són autònoms, assalariats, ocupació pública i privada…) i mirant si la contractació era indefinida o temporal.

M’ha semblat interessant de comentar-ho perquè no és senzill compilar aquestes dades amb tant de detall, atesa la forma de presentació de l’INE. El tret més destacat, a parer meu, és que el mercat laboral es recupera gràcies als assalariats i no pas als treballadors per compte propi. Una vegada més, els autònoms són la ventafocs del mercat laboral.

Si separem les feines en dues grans categories, assalariats i no assalariats, veiem que aquests darrers dotze mesos (de setembre a setembre) tan sols han augmentat els primers. El nombre d’assalariats ha tingut un augment interanual de 167.500 persones (+6%) i el de no assalariats s’ha reduït de 14.200 (-2,7%). Aquesta dinàmica és diferent de la del conjunt de l’estat espanyol, on ha crescut tant el nombre de llocs de feina per compte propi com el d’assalariats (+1,3% i 5%, respectivament).

Ara, dins cada categoria hi ha comportaments diversos. Per exemple, entre els no assalariats, el nombre d’empresaris ha crescut de 2.200 persones (+1,7%); els autònoms –sense personal a càrrec– han cedit 13.100 places (-3,5%); i el nombre d’altres (principalment membres de cooperatives i persones que ajuden en el negoci familiar sense remuneració) s’ha reduït de 3.300 persones (-27%, la caiguda més forta entre totes les autonomies).

Aquest és per a mi el punt clau. Els autònoms són els grans castigats, també en la recuperació. En canvi, no és gaire clar si les 3.300 persones són cooperativistes o ajuts familiars. Segons la Generalitat, fins al novembre hi havia 95 cooperatives més que no l’any passat, que és el saldo que queda de les 161 de nova creació, menys les 66 que han desaparegut. Si hagués de dir d’on surten la majoria d’aquestes 3.300 persones que han deixat la feina, més aviat apuntaria als ajuts familiars.

Durant el 2020 i 2021, a la píndola hem parlat regularment dels autònoms. I sempre n’hem parlat amb admiració, per la seva resistència a una situació adversa que com pocs han hagut de travessar, i amb uns ajuts –quan han arribat– rebuts amb comptagotes. Precisament, la setmana passada, l’ATA, la principal associació d’autònoms estatal, va presentar el baròmetre sobre la situació actual del col·lectiu. Informava que el 66,1% d’autònoms afirmen no haver-se recuperat de la crisi, i sis de cada deu diuen que tenen una caiguda de la facturació superior al 50% en comparació amb el març del 2020. Per una altra banda, un autònom de cada dos preveu que no es recuperarà fins el 2023, anant bé. I allò que m’ha sorprès més de l’enquesta és que nou de cada deu considera que la figura de l’autònom no és ben valorada socialment. Ve’t aquí com la crisi també els ha afectat l’autoestima. De totes maneres, he de dir que aquest percentatge em sembla molt alt.

En canvi, entre els assalariats catalans, el moviment ha estat més homogeni: ha crescut tant l’ocupació pública com la privada. El sector privat ha contractat 124.700 assalariats (+5,3% interanual), i el sector públic 42.800 (+9,6%, el tercer resultat autonòmic més alt).

La gent d’Adecco fan un salt en el temps i se’n van a la crisi anterior. En comparació amb les dades del 2008, el pes dels assalariats ha crescut fins ara dos punts percentuals. Però això amaga l’augment de la participació de l’ocupació pública i la caiguda de la privada. L’espai ocupat per l’ocupació pública ha crescut de 3,4 punts percentuals del 2008 ençà, fins a l’actual 14,1% sobre el total. Tot i l’augment, cal destacar que avui Catalunya és l’autonomia amb menys pes de l’ocupació pública i continua sensiblement per sota de la mitjana de l’estat espanyol (17,4%). Alhora, l’ocupació assalariada privada ha perdut 2,3 punts percentuals en la seva participació i ara és al 71,4%. Tot i aquest descens, Catalunya és la segona comunitat on més pes tenen els llocs assalariats privats, després de Madrid.

Un altre angle des del qual Adecco analitza l’evolució de l’ocupació assalariada és segons la durada del contracte: indefinida o temporal. Doncs bé, el 61,7% dels llocs de feina assalariats creats a Catalunya en un any és de caràcter temporal. La contractació de 167.500 assalariats es desagrega en la creació de 64.200 places indefinides (+2,8%) i la incorporació de 103.300 treballadors amb un contracte temporal (+18,9%, el segon augment autonòmic). Malgrat això, Catalunya continua essent, amb un 21,8% de taxa de temporalitat, la segona més baixa entre el conjunt d’autonomies. Pensem que la mitjana de l’estat és del 26%.

I a quins sectors ha crescut i ha baixat més l’ocupació l’últim any? Doncs sobretot ha pujat en el de finances i assegurances (+17%, equivalent a 10.800 llocs de treball) i en el d’agricultura i ramaderia (+15%, amb 7.200 llocs de treball més). En canvi, la reculada més gran ha estat en la branca d’aigua i energia (un 12,9%, amb la pèrdua de 6.200 llocs de treball), seguida d’informació i comunicacions (-8%; 11.000 amb acomiadaments nets).

En definitiva, malauradament, les xifres refermen allò que podíem imaginar, en veient com han anat les coses: els autònoms hi surten perdent una vegada més. Esperem que el 2022 canviï el vent per al col·lectiu.