17.09.2021 - 19:50
El consum familiar és la variable amb què els analistes econòmics compten per a mantenir la recuperació de l’economia. Quan rebo el panel de Funcas, amb les previsions dels vint gabinets d’anàlisi econòmica més prestigiosos de l’estat espanyol, la primera cosa que faig és veure què pensaven fa dos mesos i quina és l’evolució amb les dades actuals. Precisament, abans-d’ahir vaig rebre el del setembre i em van sorprendre tres coses. La primera és que el consum privat creuen que el 2021 creixerà molt més de pressa que no es pensaven fa dos mesos, concretament un punt percentual més, que és molt. La segona és comprovar que, en tot allò que té a veure amb la inversió –béns d’equipament i construcció–, n’alenteixen la previsió de creixement. I, finalment, que destaquen que l’IPC pujarà cinc dècimes més –en termes de taxa mitjana anual– aquest any, fins al 2,4%, i arribarà al tancament de desembre al 3,2%. Són tres punts molt importants ara com ara.
Començo pels dos darrers i després concentraré la reflexió en el consum, que penso que és la clau del futur immediat. Bé, l’IPC del mes d’agost ha estat del 3,1% a Catalunya, una xifra que feia anys que no vèiem. Però val a dir que una part important del creixement correspon als productes energètics, per la qual cosa el Banc d’Espanya diu que no és preocupant a curt termini. Quant als preus industrials –els de sortida de fàbrica– al juliol van créixer al 10%, també a causa de l’energia i les matèries primeres. Sobre aquest punt, ningú no gosa dir gran cosa perquè tot és molt complex. Si a l’índex hi afegim la puja dels nolis, la situació es complica molt més per als fabricants. Un dia examinarem aquesta diferència entre tots dos índexs, però d’entrada ens diu que algú no repercuteix costs i redueix considerablement el marge. I això és un perill si dura molts mesos. Si hi afegim la manca d’un seguit de components vitals per a la indústria, més enllà dels microxips i de primeres matèries, tindrem una raó de per què els analistes han alentit les seves previsions de creixement en el món de la inversió.
Però anem al consum. Una cosa és allò que diguin els models de laboratori i una altra el sentiment que hi ha al carrer. Per això he volgut parlar amb un seguit de persones que estan cada dia al peu del canó i que em diguin com veuen la situació. Al capdavall, el comerç és el primer que nota quina és la disposició del consumidor. Com és lògic, les opinions no són unànimes, però tal com passa amb els analistes, sí que mostren quina és la tendència de fons. Val a dir que hi ha dos punts en què tots estan d’acord: per una banda, l’optimisme amb el final de la pandèmia, i per una altra, la por a la inflació i al possible canvi d’hàbits en els consumidors domèstics.
I començo per en Jordi Casas, cogerent de Casas Sabaters, amb una xarxa de seixanta punts de venda, principalment a Catalunya. Em fa una descripció cronològica d’això que ha passat que trobo molt encertada. “Vam començar la pandèmia confinats, i això ens va animar a fer la casa més confortable, i, per això, els comerços de parament de la llar van tenir uns mesos bons, de la mateixa manera que els d’alimentació. Després, ens van deixar sortir unes hores per a anar a caminar, i les botigues d’esports –sabatilles, dessuadores…– van tenir una revifada. I al cap d’un temps, ens van deixar anar a dinar i sopar fora de casa, amb la qual cosa es van animar els bars i restaurants. Però la gent, que feia temps que no sortia, es va adonar que volia estar al dia en vestits i calçats, i ara som en aquesta situació. Els que ho tenen pitjor són els del lleure nocturn, que els ha tocat rebre.” Certament, m’ha semblat molt interessant aquesta evolució del consum per etapes. “Ara, alguns dels sectors que van anar bé al començament es queixen que no creixen al mateix ritme”, afegeix. Em sembla normal, dic jo, seguint aquesta cronologia.
La manca de turisme estranger és un denominador comú negatiu per a tothom, malgrat que el domèstic s’ha portat prou bé. Per aquest motiu, els qui tenen els seus punts de venda centrats a Barcelona són qui ho passa pitjor. Gabriel Jené és el president de Barcelona Oberta, i mentre espera que vingui gent de fora, explica dos temors. “Fins a l’octubre o el novembre no veurem què passa amb la nova normalitat. Veurem com es comporta el públic. És evident que en tots aquests mesos hi haurà hagut un canvi d’hàbits en el consumidor. La gent serà més digital, més racional, comptarà més els diners, les pujades com les de la llum no la deixaran tranquil·la i la manca d’estabilitat en la feina la farà ser prudent.” De totes maneres, està d’acord amb el fet que la gent té ganes de consumir i em posa d’exemple el bon agost que han tingut els restaurants. I quan li demano si repercuteixen l’augment dels preus de cost, em diu que sí, però que no del tot. És a dir, es prioritza de mantenir la clientela per sobre de tot, encara que sigui a còpia de baixar el marge. Tal com he dit abans, això es pot fer un temps limitat.
Una mica més optimista trobo el president de Comertia, David Sánchez. “El consum millora i arribem a nivells del 2019, però d’una manera asimètrica. Hi ha sectors a qui costarà de recuperar-se”, em diu d’entrada. Li demano com veu la gent, què nota. “Jo destacaria la maduresa extraordinària de la majoria, siguin consumidors, empresaris o treballadors. El seu comportament ha estat excepcional i hem d’estar orgullosos de tothom. Ha estat una prova molt difícil”, continua. Quant als preus, em diu això: “Som en una recuperació econòmica molt feble i tots tenim por de perdre mercat. La por a la pujada de preus induïda exteriorment la tenim tots, comerciants i fabricants. Per això, de moment, els uns i els altres mirem de no repercutir tots els costs, però no ens enganyem, això pot durar un temps, però al final s’acabaran repercutint. Crec que hi ha ganes de ser optimista, però no podem negar que això pot acabar alentint la recuperació.”
I els preus representen la gran por de futur per a Joan Carles Calbet, president de RetailCat. “Per una banda, em preocupa molt l’encariment de la llum, de la gasolina… Són diners que resten possibilitats de consum. Mentrestant, tots els fabricants apugen els preus, si bé és cert que a poc a poc. I això passa a tots els sectors. Tots comprem més o menys a la Xina. Els mitjans de comunicació parlen de la Seat, però el problema va molt més enllà. Mireu què passa amb els mòbils, els ordinadors i tantes i tantes fàbriques que avui tenen dificultats. Quan les resolguin, serà a un preu més alt. De moment, tots estrenyem els marges, però això és escadusser.” I li demano pels consumidors, com els veu. “La gent ha sortit de vacances a l’estiu, i a les zones on han anat –Costa Brava, Costa Daurada, Cerdanya…–, el negoci ha funcionat, perquè s’han gastat diners, i això és molt positiu, però no a la resta, sobretot a Barcelona. El sentiment generalitzat que tenim ara mateix en el comerç és que continuem creixent, però a un ritme més feble que no abans de l’estiu.”
Entre allò que diuen els analistes sobre el creixement dels mesos vinents del consum perquè s’anirà desembassant l’estalvi originat durant la pandèmia i la prudència dels comerciants, jo restaria en un terme mitjà. Si la pandèmia no ens torna a donar un ensurt, el turisme s’anirà animant –es veu més gent al carrer– i, sobretot, el d’esdeveniments, que afecta l’hostaleria de Barcelona. I, quant a les vendes, penso que mantindran un creixement suau. Jordi Casas em deia que ha notat que les vendes a les xarxes externes han afectat més els punts de venda dels centres comercials que no les botigues de les ciutats. És evident que internet deu haver agafat part de mercat que no voldrà perdre en la nova normalitat. Però, tal com diu en Gabriel Jené, crec que els pronòstics que fem ara els haurem de certificar els mesos d’octubre i novembre. Per cert, també crec que, malgrat l’emprenyada dels empresaris, els quinze euros mensuals d’augment del salari mínim no tindran conseqüències decisives en tot això que he explicat.
