La recuperació del duc a Osona, un aliat en la lluita contra la plaga de conills

Als anys noranta Osona havia arribat a tenir quaranta-dues parelles de ducs (Bubo bubo). El Grup de Naturalistes d’Osona fa temps que treballa en la seva recuperació i aquest any ja ha detectat sis parelles que habiten entre la Plana i la zona de Sau. Els ducs són depredadors naturals de rosegadors i, per això, s’han convertit en una esperança en la lluita contra la plaga de conills. Els ecologistes assenyalen l’ús de raticides en granges entre els factors que han propiciat aquesta important davallada, fins a arribar a zero el 2014. La conscienciació entre agricultors per deixar d’utilitzar-ne i optar per raticides alternatius serà la clau, diuen, per fer d’Osona un hàbitat idoni per a la reproducció del duc.

Quan es trenca l’equilibri en un ecosistema es creen desajustos com els que estan vivint molts pagesos d’arreu de Catalunya amb la plaga de conills. Precisament, els depredadors naturals tenen un paper fonamental en la recuperació d’aquest equilibri. Jordi Faus, membre del Grup de Naturalistes d’Osona, assenyala que el duc, com a depredador natural de conills i rates, precisament és un gran aliat en el control natural d’aquestes poblacions.

Carles Martorell, també del Grup de Naturalistes d’Osona, explica que en època de cria, una parella de ducs amb dos o tres polls poden arribar a menjar 240 conills, cosa que al llarg de l’any es tradueix en uns 1.500 exemplars. “Imagina el gran control que es podria fer de la plaga del conill si tinguéssim la població de ducs que hi havia als anys noranta”, lamenta Martorell.

Per intentar promoure la recuperació del duc a Osona, s’han alliberat gairebé una vintena d’exemplars provinents del centre de fauna de la Generalitat a Torreferrussa. D’aquests, però, molts han mort. Les sis parelles estables que hi ha ara mateix —entre Gurb, Sau i Centelles— són aquells que han sobreviscut de Torreferrussa, però també d’altres que s’hi han instal·lat de manera natural. Faus explica que són exemplars joves de comarques veïnes, com el Vallès i el Bages, “que arriben aquí, veuen que hi ha teca i fan l’intent d’instal·lar-s’hi”. La disponibilitat del conill al territori és tan manifesta que en alguns dels nius han arribat a trobar restes de fins a vuit exemplars, assenyala Carles Martorell.

Un dels factors que s’apunta com a causant de la mort dels ducs és l’ús intens de raticides per part de les granges per acabar amb rates i ratolins. En aquest sentit, des del Grup de Naturalistes es fa molta pedagogia perquè els agricultors passin a fer servir mètodes igual d’eficaços, però molt menys agressius. Els consta que molts cops les granges no utilitzen no pel preu, sinó per desconeixença.

Els ecologistes defensen que només si s’acaba amb l’ús de raticides actuals, que tenen una gran concentració d’anticoagulants, es podrà notar una recuperació real d’espècies com el duc. De fet, les directives europees ja van en aquesta direcció i en un futur no molt llunyà s’obligarà a canviar productes raticides amb anticoagulants per altres d’alternatius que no afectin espècies carnívores que s’alimenten de rates i ratolins.

En aquesta línia, des del grup han estudiat com parelles que s’alimenten exclusivament de conill tiren endavant, mentre que aquells exemplars que també van a les granges, més tard o més d’hora, la reproducció no tira endavant. “Hi ha una clara diferenciació per l’alimentació”, destaca Martorell.

Marc Crosas és agricultor de Tavèrnoles i té esperança en els ducs. “És la mateixa alegria que si arribés a ploure algun dia”, assenyala amb ironia. La plaga de conills sumada a la sequera persistent és un mal de cap per a molts pagesos que només veuen entrebancs en la seva feina. “Espero pel bé de tots que la plaga de conills no continuï. Són animals preciosos, però quan se’ns mengen el menjar cal fer-hi alguna cosa”, reclama Crosas. “Ara veiem el duc com un granet de sorra que pot ajudar”, assenyala l’agricultor.