16.03.2019 - 19:23
|
Actualització: 17.03.2019 - 01:19
Manifestació històrica pel simbolisme i perquè era la primera vegada que, de manera multitudinària, l’independentisme es manifestava a Madrid, al cor de l’estat que jutja els seus dirigents polítics. Hi ha anat acompanyat d’una cinquantena d’organitzacions de l’esquerra espanyola favorables al dret d’autodeterminació del poble català i amb manifestants arribats de tots els racons dels Països Catalans que han omplert el passeig del Prado i que han deixat imatges que ja restaran per sempre ben guardades a la memòria.
L’independentisme ha desbordat el centre de Madrid. I l’ha desbordat com sempre, de manera pacífica, democràtica i cívica. ‘No passaran‘, ‘Llibertat presos polítics‘ o ‘1 d’Octubre, ni oblit ni perdó‘, han ressonat durant tota la tarda al centre de la ciutat.
La capçalera recordava que l’autodeterminació no és pas cap delicte i que la democràcia significa decidir. Els carrers del centre de la capital espanyola s’han omplert d’estelades i s’han tenyit de groc. S’ha reclamat la llibertat dels presos polítics i s’ha descrit el judici contra el procés com a farsa.
A la manifestació unitària hi han acudit tots els partits polítics independentistes i ha esdevingut també una mostra de solidaritat i de germanor envers els ciutadans de la resta de pobles de l’estat espanyol que s’hi han afegit.
Contra la repressió de l’estat espanyol, la monarquia, el judici contra el procés i a favor del dret d’autodeterminació, la manifestació de Madrid ha aconseguit d’unir tot el sobiranisme i a més s’hi han afegit col·lectius i entitats de l’esquerra espanyola, basca i gallega, que han fet costat a l’independentisme per plantar cara al règim del 78.
A les sis els manifestants han començat a desfilar pel passeig del Prado fins a arribar a la Cibeles on han fet els parlaments, en un escenari disposat especialment i amb el lema de la manifestació escrit en vuit idiomes. La jornada ens ha deixat imatges iròniques –com la dels qui no s’han oblidat a casa l’ampolla de Fairy o els qui s’hi han disfressat–, emotives i històriques.
Com el 2017 a Brussel·les, l’independentisme ha tornat a demostrar, aquesta vegada a Madrid, que ja no té por i que sortirà al carrer tantes vegades com calgui per l’autodeterminació i contra la repressió.