El campament de la plaça de les Glòries, l’enginyeria de la misèria

És possible de passejar pels voltants del mercat dels Encants i no adonar-se de la presència d’una altra Barcelona ben a prop. Just a l’altra vorera de la Meridiana, rere un mur d’heura i al costat de les vies del tren, hi viuen una trentena de persones. És un campament de barraques. Allà hi són en Hamid, en Mohamed, en Jamal, en Iosuf, l’Amina… Van arribar a Europa amb l’esperança de poder ajudar econòmicament a les seves famílies al Magrib. Viuen majoritàriament de recollir ferralla que revendran i d’objectes vells pels mercats de la misèria. Han sobreviscut en condicions duríssimes el confinament i la pandèmia. Les barraques són espais petits, on cap només un llit i les quatre pertinences que tenen. Són un munt de fustes, plafons i plàstics, sense cap mena de garantia sanitària ni pràcticament aïllament amb l’exterior. La llum i l’aigua, punxades de vés a saber on. Conviuen al voltant d’un transformador d’alta tensió del tramvia urbà i eixuguen la roba ràpidament aprofitant la sortida d’aire dels túnels del tren. Autèntica enginyeria de la misèria i de la subsistència. Albert Salamé els hi ha demanat permís per a entrar-hi, parlar-hi i mostrar-nos aquest campament des de dins.