Visitar Vallfogona de Riucorb: el poble del rector poeta

A Catalunya tenim tres Vallfogones, valls fecundes, frondoses, fèrtils totes tres. Cadascuna du el cognom de l’indret on es troba: Vallfogona de Balaguer, a tocar de la capital de la Noguera; Vallfogona de Ripollès, veïna de Ripoll, i la que bateja el riu Corb i que visitem aquí: Vallfogona de Riucorb. És una vila bonica per si mateixa, però és, sobretot, cèlebre per un capellà que hi va anar a fer de rector, el segle XVII, i que, entre misses i passejades per l’entorn natural d’aquest poble de la Conca de Barberà, escrivia poemes. El seu nom, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, molts ni el saben, però segurament sí que hauran sentit a parlar del Rector de Vallfogona que és com més el coneixem.

Havia nascut a Saragossa el 22 de gener de 1579, però va créixer a Tortosa. Volia ser capellà i va estudiar per ser-ho a Vic, on va ser ordenat. I a vint-i-set anys, va ser destinat a Vallfogona de Riucorb com a rector del poble. S’hi va estar els darrers setze anys, fins el 2 de setembre de 1623, quan va morir, per malaltia, a només quaranta-quatre anys.

La major part del seu treball poètic el va escriure a Vallfogona. Avui, tot caminant pels carrers del poble, anem trobant murals de ceràmica que mostren fragments dels seus poemes. Al tombant de qualsevol cantonada en llegim un. Com si anéssim voltant les pàgines d’un llibre gegantí, la poesia va sorprenent i amenitzant la passejada per Vallfogona de Riucorb.

Mural a la seva plaça de Vallfogona

Una de les primeres accions per a donar a conèixer el personatge del Rector de Vallfogona va ser crear una nova imatge d’ell, un encàrrec fet per l’il·lustrador Ignasi Blanch. Fill de Roquetes (Baix Ebre), i veí de Barcelona, Blanch no tan sols ha estat l’autor del dibuix que ens apropa al Rector, sinó que també ha pintat tota una paret del poble de Vallfogona inspirant-se en l’època en què Francesc Vicent Garcia n’era rector i un veí més de la vila. La pintura mural la veurem a la plaça batejada amb el nom del rector. Tal com explica Modest Corbella, membre de la comissió de l’Any Rector, i fill de Vallfogona de Riucorb, “el contingut del mural va sortir d’una pluja d’idees sobre elements característics del poble, com ara la seva flora i fauna, la gent senzilla, el rector i l’escolà”, referint-se al nen que feia d’escolanet a la parròquia, ajudant el rector, i que va morir quan tenia només dotze anys. El rector el va fer enterrar a l’església, on té un espai de record.

Al mural de la plaça dedicada al rector es veu una senyora que representa una dama barroca que ens ajuda a situar-nos en l’època. El personatge central és una al·legoria a “La noia que es pentina”, un dels poemes més emblemàtics de Francesc Vicent Garcia. Amb els pocs anys que va viure aquest mossèn, va escriure moltíssim: poesia amorosa, faules mitològiques, poemes satírics i una comèdia hagiogràfica, una composició sobre la vida dels sants.

Pintar el mural gegantí, de cinc metres per quatre, a la plaça, va ser un gran esdeveniment per a tot el poble, i molt participatiu. “Va ser una experiència molt potent, amb grans i menuts participant-hi. Va ser màgic i molt emocionant”, en paraules de l’il·lustrador Ignasi Blanch. “Durant dos dies, unes vuitanta persones van aportar la seva pinzellada. Des del veí més petit, d’encara no dos anys, fins a la persona més gran de Vallfogona, que en té noranta-quatre”, relata Modest Corbella.

Ara al poble de Vallfogona de Riucorb viuen una cinquantena de persones, però a l’època  del Rector eren vora cinc-cents habitants, si fa no fa els mateixos que a final del segle XIX. L’última vallfogonina va néixer fa trenta-set anys i l’últim vallfogoní és el seu fill, nat fa poc més d’un any. Aquesta demografia del poble, tan continguda, “no ha impedit –exposa en Modest Corbella–, que un grup de persones, amb el suport de l’ajuntament, batllia i dues regidories, s’hagi organitzat en una comissió i diferents grups de treball i s’hagi proposat de treballar activament per programar un seguit d’activitats que puguin esdevenir un homenatge i una acció de memòria col·lectiva digna del que ha representat Francesc Vicent Garcia com a gran poeta i com a personatge de la cultura popular, per mitjà de la transmissió oral al llarg de generacions, de les llegendes, anècdotes i facècies que li han estat atribuïdes”.

El 14 d’agost, tindrà lloc el bateig dels capgrossos del Rector i de l’Escolà, una altra original creació d’Ignasi Blanch conjuntament amb el constructor i restaurador de gegants de Bellpuig, Carles Teixidó. Els padrins del bateig seran elements del seguici popular d’uns quants pobles de la Vall del Corb.

I l’acte que culminarà la celebració dels quatre-cents anys de la mort del Rector de Vallfogona tindrà lloc al mateix poble el 2 de setembre, la data en què va morir, amb un homenatge popular amb intervencions artístiques i moltes sorpreses, segons que avancen els organitzadors. Es farà un espectacle nocturn amb escenes evocadores de l’època, l’obra i la llegenda de l’autor. I s’hi recrearan les carrosses commemoratives que Antoni Gaudí va dissenyar per al primer homenatge popular al poeta, l’any 1879, amb motiu del 25è aniversari de la seva mort. De fet, l’homenatge vol ser per als qui han mantingut viva la memòria de Francesc Vicent Garcia, i també per a Antoni Gaudí.

Espai i hostal del Rector

Gran part del llegat del rector, conservat pel poble, el trobem exposat en dues capelles laterals de l’església parroquial. És l’Espai d’Interpretació del Rector de Vallfogona on, mitjançant documents escrits i gràfics, i estris, se n’explica la vida i se’n repassa la creació literària. En alguns dibuixos antics ens podem fer una idea del seu rostre. A l’església també hi ha la tomba de l’escolanet mort adolescent i el poema que el rector li va dedicar. Es pot visitar tot l’any i s’hi fan visites guiades prèvia concertació.

Darrere la catedral hi ha l’edifici de l’antiga rectoria, que avui és un alberg que també porta per nom del Rector. Passejar pels carrers de Vallfogona és agradable perquè el terra i les cases empedrades estan molt ben cuidades. A la plaça del Mercat caminarem per damunt d’una gran estelada gravada a terra amb pedra que hi és d’ençà del 1982.

Aquesta Pasqua, després d’una gran intervenció de rehabilitació, va tornar a obrir l’antic cafè del poble, que és on hi havia hagut una fonda, a principi del segle XX. Era el cafè fonda La Dolores. Tenia habitacions on s’allotjaven marxants, metges i mestres que donaven servei durant un temps al poble. Avui, reoberts el bar i el restaurant els caps de setmana, ha estat batejat Hostal del Rector. El veureu només arribar, perquè és a peu de carretera. A l’altra banda del riu, hi ha el mirador del Rector, des d’on es pot contemplar el poble i on és previst d’instal·lar una figura de ferro, una reproducció del rector feta per Ignasi Blanch.

El poder de les aigües minerals

Vallfogona de Riucorb, a més de ser conegut pel famós rector, també ho és pel balneari. És a un quilòmetre i mig del poble i va ser fundat l’any 1901. Si sortir a respirar de ben a prop la naturalesa ja té efectes d’infusió etèria de benestar, l’aigua clorurada, sòdic-sulfatada, càlcica, magnèsica i amb indicis d’àcid sulfhídric de les fonts que abasteixen un balneari com el de Vallfogona de Riucorb no fa més que afegir salut al nostre cos. Tot suma, tal com explica el gerent del balneari, Jaume Riera. Ens parla de la cura del lloc, com a tot el conjunt de benestar que arriba: pel mateix indret on es troba, la tranquil·litat, la natura, els tractaments, les converses agradables, el temps que prenem per a nosaltres… I, sobretot, diu, “perquè li preguntem en tot moment al cos què vol, perquè normalment sempre li exigim: hem de fer la feina millor, hem d’arribar més d’hora, hem de ser els millors, hem d’anar de vacances per a respirar i cremar tots els cartutxos… Però aquí al balneari escoltem el cos, i quan ens ve de gust passejar, passegem, quan volem fer migdiada, la fem, quan ens ve de gust menjar, mengem, i realment és com posar un motor a punt. Aquí al balneari escoltem el cos i això té una influència en la part mental importantíssima i ens dóna forces per a continuar”. Passejades i relaxació als jardins exteriors, amb un bany a la piscina exterior –sense aigües minerals–, o els banys i tractaments amb les aigües carregades de propietats poden ser molt reconfortants, abans o després de la nostra visita al poble del rector.

Una vall per descobrir

Camps de conreu d’oliveres, vinya i ametllers en veurem tot fent camí cap als monestirs o els poblets de la Vall del Corb. És la vall que dibuixa el riu que li dóna el nom, Corb, un afluent del Segre que apareix a la pedania de Rauric, a prop de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà. Fa una seixantena de quilòmetres tot travessant una desena de pobles, fins a arribar a Vilanova de la Barca, on les aigües entren al Segre. La Vall del Corb pertany a les demarcacions de Tarragona i Lleida i a les comarques de l’Urgell i la Conca de Barberà. Vallfogona de Riucorb és a una dotzena de quilòmetres d’allà on neix el riu i, com tots els pobles de la vall, forma part de la Ruta del Cister. És una altra proposta interessant de descoberta dels pobles de la vall i el seu entorn amb el fil conductor de tres monestirs de l’orde del Cister: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges.

D’activitats als pobles del voltant se’n poden fer moltes. Algunes ens porten de viatge al passat, com ara la visita a l’Ecomuseu de la vida rural, a Belianes, al monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, arribar-nos a Maldà a veure el mural de la dona rural, el poblat iber dels Estinclells. Unes altres activitats ens conviden a entrar a obradors i tallers d’artesans que fan formatges, ceràmica o conreen herbes remeieres i culinàries. A la vall també s’hi fa vi i cervesa, i l’associació per al desenvolupament integral de la Vall del Corb reuneix productors, elaboradors, artesans, restauradors, allotjaments rurals i botigues, així com entitats i apassionats de la vall.

Tot i que a Vallfogona no hi arriba cap tren, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) s’ha sumat a l’homenatge al Rector de Vallfogona i ha batejat un dels trens amb el seu nom, al costat dels de combois que ara duen el nom de Josep Vallverdú i de Rosa Sensat. Cada any, al voltant de Sant Jordi, bategen trens amb el nom de l’escriptor de qui se celebra la commemoració. Alhora, dins les instal·lacions de FGC, i coincidint amb les dates del bateig de trens, s’instal·len exposicions de petit format i s’emeten vídeos de curta durada en els monitors interns dels vagons perquè els usuaris del ferrocarril coneguin una mica més els protagonistes de les commemoracions oficials.

Quinze generacions de vallfogonins s’han anat passant el testimoni de la vida, obra i tot de records i històries orals sobre aquest personatge, poeta de qui es commemoren enguany els quatre-cents anys d’ençà que va morir. Amb motiu d’aquest aniversari, la Institució de les Lletres Catalanes va declarar el 2023 Any del Rector de Vallfogona. Recordar i homenatjar el peculiar mossèn, de qui han perdurat popularment, sobretot, nombroses anècdotes en format de paròdia i, tanmateix, considerat el més notable poeta del barroc català, és l’objectiu dels actes prevists en aquest any de commemoració. Una altra fita, que ja s’ha aconseguit, és la reedició de l’obra de Francesc Vicent Garcia i l’edició de llibres sobre aquest autor, que sempre es va mantenir fidel a la llengua catalana. Va ser l’única emprada per als seus poemes, en un moment en què el castellà ja irrompia amb força a la societat catalana.

D’ençà que ha començat l’any, s’han editat, o reeditat, sis llibres que tenen a veure amb Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. Són: Poesia Completa. Vol. I, sonets i dècimes, a cura d’Albert Rossich (Barcino); Francesc Vicent Garcia, poeta barroc. Vida i  misteris del Rector de Vallfogona, d’Enric Querol (Dalmau Editor); La cuina del barroc en temps del Rector de Vallfogona, de Jaume Fàbrega (Farell Editors); El Rector de Vallfogona i l’humor clerical català, de Domènec Corbella (Farell Editors); El Rector de Vallfogona. Narracions populars per Joan Amades, nova edició a partir de l’edició del 1938 (Edicions Morera). I s’espera que fins a final d’any en surtin més. De no tenir-ne cap a principi d’any, n’hi haurà probablement una desena en tancar-lo.

Fins a final d’any –i durant part del 2024–, es programaran conferències, exposicions, escenificacions, lectures en públic amb notes musicals i amb la mateixa musicalitat dels seus poemes, que aniran recuperant, en molts indrets, la vida i obra d’aquest home, capellà, poeta, veí de la Vall del Corb.