Rectificar una mentida d’estat

La guerra bruta informativa i la manipulació de la història són inherents a la megalomania de l’estat. Cada dia en tenim notícia. Malauradament, molt sovint, encara que es desmunti rigorosament una manipulació històrica, la fal·làcia queda enquistada i costa molt d’esborrar-la del relat oficial. Quan passa això, es pot pensar que més enllà de la manipulació hi ha la raó d’estat. O, més ben dit: la mentida d’estat.

Dic això perquè avui (28 juny) el Congreso de los Diputados, presidit per Patxi López, fa un homenatge solemne en record de les víctimes del terrorisme. La nota oficial torna a insistir en la falsedat que ‘el 27 de juny de 1960, fa 56 anys, ETA assassinà per primera vegada. La seva víctima fou Begoña Urroz, de 22 mesos’. Atès que, tant la periodista basca Ainhoa Oiartzabal, a Berria, com jo mateix a VilaWeb, hem demostrat que això és mentida, el rigor m’obliga a tornar a insistir-hi, amb el risc de semblar pesat.

La nena Begoña Urroz va ser víctima accidental de l’explosió d’un artefacte col·locat a l’estació d’Amara de Sant Sebastià, el 27 de juny de 1960. L’acció formava part d’un seguit de sis bombes incendiàries simultànies que van esclatar en vagons, consignes i estacions de tren a Madrid, Barcelona, Bilbao i Sant Sebastià. Se les va atribuir el Directorio Revolucionario Ibérico de Liberación (DRIL) des de Veneçuela, i ho va corroborar la premsa de l’època, especialistes, historiadors i alguns dirigents del DRIL quan van escriure les seves memòries.

A molts ens sorprengué, l’any 2000, Ernest Lluch quan va expressar públicament a La Vanguardia, a l’article ‘El pecado original de ETA’, que la col·locació de la bomba que havia mort la nena era obra d’ETA. D’aquesta manera, embrutava l’origen de l’organització i el seu passat antifranquista. A la seva tesi s’hi van anar afegint El Pais, Televisió Espanyola, les associacions de víctimes i articulistes diversos. La Vanguardia li va atorgar el premi Godó de periodisme, a títol pòstum, després de ser assassinat per ETA.

Ernest Lluch basava la seva tesi en una nota a peu de plana del llibre sobre la història d’ETA, Una ética para la paz. Los obispos del País Vasco 1986-1992, del vicari general de la diòcesi de Sant Sebastià, José Antonio Pagola. Anys després, el vicari Pagola, entrevistat per Ainhoa Oiartzabal en un gran reportatge d’investigació publicat a Berria, reconeixia que era una informació que no havia pogut comprovar de cap manera, que el fet important era el que deia en el text: que la primera víctima d’ETA va ser el guàrdia civil José Pardines, el 1968. ‘El que a mi m’ofereix més rigor històric és el que dic en el text. I em molesta que citin això, a peu de plana, i no citin el text. En la mesura que hi hagi interessos, s’oblidaran del text’, declarava Pagola. El reportatge, que va merèixer el premi de periodisme Rikardo Arregi, donava veu a especialistes, historiadors i activistes històrics. Deixava ben clar que la tesi que la nena havia estat la primera víctima no tenia fonament.

Dos anys després, estirant els fils pendents de la investigació que vaig fer sobre el DRIL i el segrest del transatlàntic Santa Maria (1961) per al meu llibre Pirates de la llibertat (Empúries, 2004), vaig aconseguir desclassificar uns butlletins interns informatius de la Brigada Político-social franquista (BPS) que confirmaven allò que ja havíem explicat: que la responsabilitat d’aquells atemptats era del DRIL, concretament de la branca provinent de l’exili republicà a Cuba, un nebulós grup d’activistes que es movien entorn del general Alberto Bayo (podeu llegir els articles de Berria i VilaWeb).

A més, segons aquests butlletins dels anys 60, 61 i 62, la BPS defineix aleshores ETA com una organització molt incipient, sense capacitat operativa per a posar sis bombes en diversos punts de l’estat. Segons la BPS, ETA aleshores es dedicava a cremar banderes, a difondre propaganda i fer pintades, com ja se sabia, i com deixava ben clar, també, l’esmentat reportatge de Berria, entrevistant militants fundadors de l’organització.

La tesi que atribueix a ETA la mort de la nena el 1960 ha estat desmuntada de sobres. I així s’ha anat reconeixent i rectificant, durant aquests darrers anys, en pro de la veritat i el rigor històric. A més a més, no fa gaire que l’Audiència espanyola ha corroborat que les primeres víctimes d’ETA són, com sempre s’ha dit, el guàrdia civil José Pardines i el comissari Melitón Manzanas, el 1968.

És sorprenent, per tant, que el Congreso de los Diputados encara sostingui públicament la tesi errònia, oimés tenint en compte que avui qui presideix l’acte és el socialista Patxi López, que era el lehendakari quan el govern basc va deixar d’atribuir-ne l’autoria a ETA.

És de justícia històrica que el Congreso de los Diputados rectifiqui d’una vegada per sempre. Com a cambra dels representants electes del poble no pot persistir a manipular la història. Ras i curt: no pot sostenir una mentida d’estat.

Més informació:

—Manipulant la primera víctima d’ETA, article de Xavier Montanyà (2-3-2011)

—Documents oficials proven la manipulació de la primera víctima d’ETA, article de  Xavier Montanyà (5-5-2013)

—L’Audiència espanyola reconeix que María Begoña Urroz no va ser la primera víctima d’ETA (13-5-2016)