17.03.2025 - 19:55
La setmana passada va saltar a la llum que l’Audiència espanyola havia admès a tràmit el recurs presentat per Foment del Treball, malgrat el rebuig de la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) al fet que es personi en la fase 2 de l’estudi de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell. Un fet que de primer no es va publicar –La Vanguardia va ser el primer, dimecres passat–, però que podria ser clau en tot el procés, és que l’organització va reclamar també mesures cautelars, sobre les quals encara s’ha de pronunciar el jutge. Segons que explicava ahir Europa Press, “fonts de la CNMC assenyalen que, de moment, el procés segueix el seu curs, però que respectarà la decisió que prengui la justícia”. L’Audiència espanyola ha requerit a Competència que li remeti els expedients administratius pels quals nega que Foment del Treball participi en el procés. La notícia, com era lògic, es va escampar ràpidament i tothom hi ha dit la seva.
Ben aviat es va saber que no era tan sols Foment que hi havia presentat recurs i havia estat admès per l’Audiència. Recordem que les 79 entitats que van presentar al·legacions o sol·licituds a la CNMC per a ser admeses com a “interessats legítims”, o totes dues coses alhora, van ser totes rebutjades el mes de desembre, llevat de la del Banc Sabadell i els dos informes de les autoritats de competència de les comunitats autònomes més afectades, Catalunya i el País Valencià, el caràcter dels quals, tot s’ha de dir, no és vinculant. El rebuig global va causar molt malestar, sobretot en les cambres de comerç i patronals, que se senten maltractades per la CNMC, menystingudes com a representants legítims del món empresarial. O, com es diu en els termes utilitzats, perquè els han denegat la condició d’interessats en el procés.
Recordem que és un procés que la CNMC havia obert el mes de novembre, “atesa –deia– la complexitat de l’operació i la quantitat d’actors implicats en la transacció”. De manera que va optar per un estudi minuciós de l’OPA, l’anomenada “fase 2”. Aquesta fase havia de ser –es deia llavors– molt més complexa, perquè, en teoria, s’havia de tenir en compte l’opinió d’actors diversos que hi poguessin aportar elements que enriquissin el coneixement de la realitat per part de Competència. Però, finalment, tot allò que deia la literatura legal s’ha reduït pràcticament a zero i s’ha tirat pel dret. Cap dels qui havien concorregut a la crida no s’han considerat com a interessats legítims.
D’aquí ve que moltes entitats, disconformes amb la decisió, hagin presentat recursos a l’Audiència; alguns ja han estat admesos i alguns esperen la resposta aviat. He parlat amb persones que coneixen a fons el món de les patronals i les cambres i em fan notar l’emprenyament que hi ha en aquestes institucions. La sensació que més molesta és que la CNMC hagi rebutjat en els mateixos termes la sol·licitud de condició d’interessat a més d’una setantena d’entitats, per bé que la majoria tenen una naturalesa jurídica, unes finalitats i una importància representativa molt diferent. Sembla com si la CNMC s’hagués volgut treure de sobre la feinada de tractar amb tants interlocutors, amb el pretext infundat que cap no té un interès directe en la situació afectada per l’operació en qüestió. Però és clar i de sentit comú que això no és així.
Em comenten, per exemple, que les cambres de comerç insisteixen en la seva naturalesa pública, i també en la funció representativa i consultiva preceptiva per a obtenir la condició d’interessats en el cas. És evident que els ha d’importar la competència financera que afecta les “seves” empreses. No ho entenen, senzillament. Em diuen també que les cambres de comerç personades ja han vist admès a tràmit el seu recurs contenciós administratiu davant l’Audiència espanyola.
Sembla que, a partir d’aquí, algunes voldrien continuar fins al final, encara que ja hagi acabat tot el procediment de competència en curs, per tal d’obtenir el reconeixement d’interessats legítims que es mereixen, per raó de les seves funcions i finalitats. Algunes altres, que també han presentat al·legacions, es qüestionen què pot passar si finalment l’Audiència els dóna la raó i la CNMC ja ha pres la decisió. Entre els experts hi ha coincidència a dir que la durada del procés contenciós pot ser molt més llarga que la de la decisió de la CNMC, que pot ser qüestió de setmanes… llevat que l’Audiència dicti aviat mesures cautelars, cosa que sembla molt difícil.
Persones que coneixen a fons les patronals em comenten que aquestes institucions consideren que tenen un doble interès legítim. El primer, perquè es consideren les organitzacions empresarials més representatives i això els atorga la condició d’interessat en allò que afecta l’àmbit econòmic (per aplicació de l’estatut d’autonomia, per exemple). El segon, que són associacions multisectorials amb molts milers d’empreses associades, i que n’hi ha moltíssimes que són usuàries i clientes del Sabadell. I conclouen que, lògicament, sumant totes dues premisses, són entitats que, sens dubte, representen l’interès legítim que Competència hauria d’admetre.
De tot plegat, jo podria arribar a entendre que la CNMC no volgués tenir una setantena –és un dir– de lletrats representants d’una setantena de clients pul·lulant per les sales. Però em sembla inaudit que hagi optat pel “sense cafè” per a tots, tenint en compte que el tarannà dels al·legadors és tan diferent, quant a capacitat de coneixement sobre la competència bancària. Allò que puguin saber una cambra de comerç, una patronal o una associació d’accionistes minoritaris, dit amb tot el respecte pel darrer, no em sembla que es pugui comparar.
Aquí hi podria aparèixer un interrogant. En cas afirmatiu, si les al·legacions que haguessin presentat els interessats que guanyin el recurs –els qui en van presentar– fossin molt importants i arribessin a misses dites, què se’n faria de les decisions ja preses per la CNMC? Veient el seu tarannà, suposo que tampoc no en faria gaire cas, de les hipotètiques aportacions. Sembla clar que Competència vol circular amb pinyó fix.
Però, ara com ara, el fet és que, amb els recursos acceptats per l’Audiència, i tot esperant que es resolguin, tot plegat s’ha complicat una mica més, per la banda dels agents –cada vegada més nombrosos– que troben que l’OPA és molt arriscada per a la competència en el mercat. Dissabte, per exemple, vam saber que l’Audiència també havia admès a tràmit el recurs del sindicat UGT. Aquí el problema són les plantilles… però la bola judicial es va fent més grossa.
En canvi, per la via de la CNMC sembla que tot es vulgui simplificar, com ja va demostrar en el rebuig a escoltar ningú, fins i tot entitats coneixedores dels problemes que pot originar l’OPA a les empreses. Segons la nota d’Europa Press d’ahir, citant fonts coneixedores del procés, la CNMC imposarà petites condicions al BBVA en l’anàlisi de fase 2. En concret, pactarà amb el banc mesures semblants a les que l’entitat basca ja va proposar en la fase 1. Per exemple, no tancarà oficines que no en tinguin una altra a prop i mantindrà les condicions comercials per a clients particulars i pimes en aquells codis postals en què hi hagi menys de quatre entitats. A més, es compromet a mantenir durant divuit mesos les línies de circulant a totes les pimes i el volum actual de crèdit total a aquelles que treballen únicament amb les dues entitats. D’aquesta manera, la CNMC negligiria les al·legacions presentades pel Sabadell, en què demanava mesures de caràcter més estructural. I sembla que vol anar de pressa, per resoldre-ho en qüestió de poques setmanes.
Una vegada consideri acabada aquesta anàlisi, Competència podrà aprovar l’operació sense condicions o amb condicions, o bé prohibir-la. En els dos últims supòsits, l’operació seria elevada al Ministeri d’Economia espanyol, que podria portar-la, al seu torn, al consell de ministres. I aquí apareix un altre dels grans dubtes: què faran Economia i el govern espanyol quan Competència prengui la resolució?
Com a guia, divendres passat, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va tornar a remarcar que el govern espanyol continua estant “molt preocupat” per l’impacte en la competència de l’OPA de BBVA sobre el Banc Sabadell. El ministre va recordar que no hi havia cap novetat respecte de l’OPA per part de l’executiu. Sí que va indicar que després de la fase 2 de la CNMC es podria activar una eventual “fase 3”, en què el govern espanyol es pronunciaria, modificant les exigències proposades per la CNMC, atenent motius diferents de la mera competència, com, per exemple, la cohesió territorial, un argument adduït fa temps pel president Pedro Sánchez.
El penúltim pas en el procés és l’aprovació del fullet de l’OPA, que correspon a la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV), que arribaria quan el govern espanyol hagi completat l’anàlisi, segons que va avançar l’organisme al febrer.
I l’últim, és clar, és la decisió dels accionistes. Segons que s’ha comentat, el Sabadell calcula que el 48% dels títols són a les mans de petits accionistes, molts dels quals són clients del banc i contraris a l’OPA, enfront de la resta, que pertanyen a inversors institucionals. I què en pensen, aquests clients? Com reaccionarien si l’OPA acabés com vol el BBVA?
Avui el diari Ara publica una enquesta pròpia en què cerquen respostes a aquest punt. Quan es demana: “Consideraria tancar el meu compte i canviar de banc”, hi respon afirmativament el 43% dels clients que tenen l’entitat catalana com a banc principal. I un 69% dels clients pensen que l’OPA tindria un impacte negatiu en termes de competència, i parlen, fins i tot, de risc d’oligopoli.
Sembla, doncs, que les cartes ja són sobre la taula i no falta gaire temps perquè els accionistes hagin de votar, si no hi ha sorpreses, és clar. Crec que el comportament de la CNMC no ha estat pas gaire objectiu, si finalment acompleix la seva decisió, amb el menysteniment dels representants dels afectats, com ara cambres i patronals. La primera OPA hostil a la banca en trenta-set anys a l’estat espanyol, i els efectes directes que pot tenir en els empresaris, potser mereixeria, almenys, haver canviat aquesta actitud manifestament esquerpa, ni que fos per una qüestió purament estètica.
