05.06.2024 - 21:40
La batalla de l’ex-vice-president del parlament Josep Costa contra el Regne d’Espanya al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) entra a la recta final: les dues demandes per la vulneració dels seus drets com a parlamentari membre de la mesa, per la ingerència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) en l’activitat de la cambra i per la vulneració de la inviolabilitat parlamentària, han quedat vistes per a sentència. La darrera demanda a Estrasburg la va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’havia absolt en la causa per desobediència contra la mesa que presidia Roger Torrent i de la qual ell formava part; perquè, malgrat l’absolució, el tribunal no va acceptar en la sentència que li hagués estat vulnerada la inviolabilitat parlamentària. Ara Costa ha rebut la darrera resposta de l’advocacia de l’estat a les seves al·legacions, i el TEDH ja disposa de tota la informació per a dictar una sentència que encara pot tardar uns quants mesos a arribar.
Segons les al·legacions d’Espanya, a les quals ha tingut accés VilaWeb, el fet que el TC enviés requeriments a Costa i a la resta de membres de la mesa amb l’advertiment de les conseqüències penals de tramitar resolucions sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya i sobre la monarquia espanyola no implica cap vulneració de drets fonamentals, ni de llibertat d’expressió ni de la lliure elecció dels representants polítics. L’advocacia de l’estat diu, en el seu escrit, signat per Alfonso Brezmes Martínez de Villarreal, que “no som davant de violacions reals de drets individuals del demandant, perquè els requeriments del TC no volen constrènyer cap esfera individual de l’actuació parlamentària, sinó que volen impedir que la mesa del parlament català prengui un acord contrari a allò que disposa el Tribunal Constitucional com a màxim intèrpret de la constitució.”
És a dir, l’argument d’Espanya és que els drets individuals de Josep Costa no van ser vulnerats perquè el TC actuava contra una institució, la mesa del parlament, i no pas contra una persona. “Aquests requeriments no impedeixen que el senyor Costa s’expressi o es manifesti individualment ni li impedeixi d’exercir el seu dret de reunió ni tampoc vulneren el dret que s’organitzin eleccions lliures periòdiques.” L’argument del Regne d’Espanya és que la inviolabilitat parlamentària té límits, perquè “no pot servir d’excusa per a incomplir la llei impunement”, en paraules de l’advocat de l’estat, per més que la sentència del novembre del 2022 absolgués la mesa d’haver comès cap delicte.
La qüestió és que aquella sentència els eximia de qualsevol culpa, perquè afirmava que tant Torrent com Costa i els secretaris de la mesa Eusebi Campdepadrós (Junts) i Adriana Delgado (ERC) havien procurat en tot moment de no incórrer en cap desobediència. I va desestimar que hi hagués hagut cap vulneració de la inviolabilitat parlamentària. Per això, tant Costa com Campdepadrós van recórrer contra la sentència al Tribunal Suprem, per la vulneració de drets que no havia estat reconeguda. I Costa també va portar el cas al Tribunal d’Estrasburg, tot recordant que la jurisprudència del tribunal era contundent quan indicava el caràcter absolut (és a dir, que no es pot limitar en cap cas) de la inviolabilitat dels parlamentaris.
Costa també té pendent de sentència la demanda que anteriorment havien presentat ell, Campdepadrós i el grup parlamentari de Junts per Catalunya contra la ingerència del TC aquests darrers anys; pels advertiments repetits a la mesa d’accions penals si tramitaven resolucions sobre l’autodeterminació o contra la monarquia, perquè això els vulnerava els seus drets polítics.
