18.05.2017 - 21:00
|
Actualització: 18.05.2017 - 22:35
A mitjan segle XX, els Estats Units i l’URSS competien per l’hegemonia política. El 1957 l’enfrontament entre les dues superpotències es va obrir camí més enllà de les armes: la conquesta de l’espai. Aquell any, els soviètics van posar en òrbita el primer satèl·lit artificial, l’Sputnik. Quatre mesos més tard, els nord-americans van fer una cosa semblant amb l’Explorer. L’artefacte era més petit que no pas el soviètic i la llegenda diu que Nikita Khrusxov en va fer befa: ‘Bah, només han pogut llançar una taronja.’
Durant anys, la NASA va anar a remolc de les inventives de l’URSS. El 1961, Iuri Gagarin es va convertir en el primer ésser humà a viatjar a l’espai exterior. Amb la nau Vostok 1 va fer una volta a la Terra. Aquella gesta li va atorgar fama mundial. Khrusxov va posar una vegada més el dit a la nafra: ‘Gagarin ha estat a l’espai, però no hi ha vist cap Déu, allà dalt.’
Poc després, el president John F. Kennedy es va comprometre davant el Congrés dels Estats Units a portar un home a la Lluna: ‘Ara és el moment de fer passes més llargues, el moment que aquesta nació encapçali els triomfs espacials, que amaguen de moltes maneres les claus del nostre futur a la Terra. […] Crec que aquesta nació s’ha de comprometre a aconseguir l’objectiu, abans no s’acabi aquesta dècada, de portar un home a la Lluna i tornar-lo a la Terra sa i estalvi. Cap altre projecte especial no serà tan impressionant per a la humanitat.’
Ací podeu veure aquell discurs:
D’aquesta manera, el govern de Kennedy va donar l’impuls definitiu perquè la missió Apollo de la NASA arrabassés a l’URSS l’hegemonia espacial. Però el president no va poder veure mai com Neil Armstrong trepitjava la Lluna. Els trets d’un franctirador el van matar durant una visita a Dallas el 1963.
Sis anys després, la missió Apollo XI aconseguia aterrar sobre la Lluna. Era un dia d’estiu, però la negror de l’espai no entén en estacions. Neil Armstrong i Buzz Aldrin van eixir de la nau per trepitjar per primera vegada la pell polsegosa del satèl·lit, En aquell moment es va pronunciar la mítica frase: ‘És un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat’.
La NASA confirmava amb aquella gesta els somnis de Kennedy i mirava pel retrovisor el programa espacial soviètic, que un any abans havia quedat mig orfe. El seu gran símbol, Iuri Gagarin, havia mort en estavellar-se l’avió de combat que pilotava prop de Moscou. El pi siberià, el seu sobrenom quan pilotava la Vostok 1, va desaparèixer contra un bosc de bedolls.
Una recreació fotogràfica
Dècades després, els germans Stangl han recreat l’aterratge de l’Apollo aprofitant els milers de fotografies que es van fer durant la missió (1961-72). Fent servir diverses tècniques d’animació, com ara el morphing, simulen l’aterratge i el passeig posterior d’Armstrong i Aldrin sobre la Lluna. El resultat és aquest curtmetratge increïble:
