28.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 29.10.2022 - 10:33
L’11 d’octubre de 2017, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va anunciar en una compareixença un anunci que havia de ser un abans i un després en la política espanyola, amb un acord amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per a fer una reforma constitucional que transformés el model territorial.
Els socialistes, a canvi, avalaven l’activació dels mecanismes per a aplicar l’article 155 contra Catalunya, l’endemà de la suspensió per part del president Carles Puigdemont de la declaració d’independència per a cercar una solució pactada.
El full de ruta de la reforma constitucional era de crear una comissió que en un termini de sis mesos havia d’avaluar el model autonòmic espanyol i fer propostes. El PSOE argumentava que la constitució espanyola era poc concreta i que això havia fet aflorar “disfuncions” que havien causat l’auge de l’independentisme.
En la compareixença, Sánchez provava de seduir els independentistes, i també Unides Podem, i els instava a participar en la comissió i proposar si volien un referèndum d’independència, encara que deixava clar que hi votarien en contra: “Estem disposats a reformar la constitució per parlar sobre com Catalunya roman a Espanya, i no pas de com se’n va.”
Una comissió sense força ni ganes
La comissió per a l’avaluació i modernització de l’estat autonòmic es constituïa el 15 de novembre de 2017, amb la Generalitat intervinguda amb l’aplicació de l’article 155. Això va fer que Unides Podem, ERC, PDECat, Compromís, PNB i EH Bildu renunciessin de participar-hi.
La resta de partits no hi aportaven gaire motivació més. El cap de Ciutadans, Albert Rivera, declarava el mes de novembre que era una obligació institucional participar-hi, però deia que no hi veia cap futur. En tot cas, acusava el PSOE de voler “acontentar els nacionalistes i preservar els seus privilegis” i deixava entreveure que si volien una reforma territorial, seria en un sentit centralitzador i no pas federal.
Per la seva banda, el PP es desdeia de qualsevol acord, i el mes de novembre mateix va dir que no hi havia prou consens per avançar en una modificació de la constitució, i Pablo Casado, com a vice-secretari de comunicació, remarcava que el model del partit era l’Espanya de les autonomies: “No hem proposat cap reforma constitucional.” Per tant, solament un mes més tard, la promesa d’una reforma constitucional feta l’11 d’octubre ja era història.
Sánchez insistia en la reforma i que el compromís de Rajoy havia estat “defensar, aplicar i actualitzar la constitució”, en un termini de sis mesos, encara que ara se’n desdigués. El PSC sí que hi donava suport i recollia en el programa electoral de les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017 la reforma constitucional “federal i inclusiva”, que havia de transformar les autonomies en ens federats i reconèixer la plurinacionalitat de l’estat espanyol. A més, volia fer dos referèndums, un sobre la reforma constitucional votada a tot l’estat i un a Catalunya sobre el nou estatus.
Malgrat que Sánchez havia anunciat que la comissió territorial s’activaria tan aviat com fos possible, no va començar a funcionar fins després de les eleccions i les primeres ponències van ser el 10 de gener. De fet, tan sols deu dies després, Ciutadans se’n va anar de la comissió per la negativa del PSOE a citar els ex-dirigents socialistes Alfonso Guerra, Juan Carlos Rodríguez Ibarra i José Bono, tots crítics amb la idea d’un estat plurinacional. Arran d’això, solament hi restaven el PSOE, el PP i la Unió del Poble Navarrès.
Els primers ponents de la comissió van ser tres dels anomenats pares de la constitució: Miguel Herrero de Miñón, José Pedro Pérez-Llorca i Miquel Roca i Junyent. El no a la reforma federal de la constitució va ser rotund i Herrero de Miñón va ser especialment explícit: “Ara no és el moment d’obrir el meló. Es podria interpretar com un intent d’apaivagar els independentistes catalans.”
A continuació, es van presentar com a ponents ex-ministres, ex-presidents autonòmics, alts càrrecs d’institucions espanyoles, catedràtics, representants de la patronal i el sindicat de funcionaris, la majoria amb una opinió en contra de la reforma.
Cal remarcar que durant el temps de vida de la comissió hi va haver una moció de censura, que va portar Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol, amb el suport decisiu del sobiranisme català i basc. Malgrat que el màxim impulsor de la reforma ostentava ara la presidència espanyola, no va implicar cap canvi de rumb i la comissió va acabar els seus dies agonitzant i sense cap mena d’atenció dels partits ni els mitjans.
La comissió territorial no va acabar la feina i l’última sessió es va fer el 19 de febrer de 2019. Després de les eleccions espanyoles, ningú no es va preocupar de reactivar-la i, en el programa per a les eleccions espanyoles, el PSOE ja no aprofundia en aquesta reforma, sinó que simplement esmentava que calia “aplicar els principis federals de cooperació, lleialtat i col·laboració en les relacions entre les administracions”. I cinc anys més tard, cap dirigent socialista no empeny cap al federalisme, malgrat la majoria parlamentària que hi podria haver. El torcebraç independentista havia estat desactivat i la reforma constitucional ja no es considerava necessària.
